Kia Rio, sobradament preparat
Després de la seva presentació a Lisboa fa uns mesos, provem l’urbà de la marca coreana. Es mostrarà tan interessant com aleshores?
En tornar de Lisboa després de la presentació del nou Rio les sensacions van ser molt positives, doncs el nou model reunia la majoria de les condicions necessàries per triomfar en un mercat tan exigent com és el dels urbans a Europa. Així que, com és d’esperar, les expectatives que tenia en recollir de nou el model per realitzar una prova més a fons eren força elevades. Aniré directament al gra: la primera impressió que em va donar el Rio s’ha confirmat, i en línies generals ha demostrat ser un model molt apte per enfrontar-se al sempre complicat segment B.
DISSENY EXTERIOR I INTERIOR
Segurament aquest aspecte sigui el que menys canvis podia patir respecte a les primeres impressions del model durant la seva presentació, doncs el disseny és el mateix i si aleshores em va agradar, després de provar-lo a fons encara ho fa més. L’atractiu disseny de les llandes de 17 polzades de la nostra unitat de proves juntament amb aquest color blau tan característic completaven un conjunt en el qual, més d’un cop, es va desviar alguna mirada cap al model coreà. No és que sigui un model amb un disseny agressiu, però té una bona planta i sembla més aviat pertànyer al segment C que no pas al B.
A l’interior es posa de manifest la qualitat que darrerament fa servir Kia per tots els seus productes, i és que malgrat emprar plàstics durs en cap moment es percep la més mínima sensació de producte "low cost". De fet, tots els elements estan ben integrats en un disseny que presenta els trets característics de la marca. A més, la pantalla central –força ben ubicada- disposa d’un sistema multimèdia i d’un GPS molt fàcil d’utilitzar.
L’habitabilitat està molt ben treballada en el Rio ja que malgrat mesurar poc més de quatre metres, hi ha espai més que suficient a les places posteriors tant pel cap com per les cames i encara gaudeix d’un maleter de 325 litres.
MOTORITZACIÓ
La nostra unitat de proves incorporava el motor que previsiblement més vendes acumularà mentre no arribi algun altre propulsor, el benzina turboalimentat 1.0 T-GDi de 100 cavalls que, a més, és el mateix que en el seu moment vam recomanar per sobre de l’altre motor benzina i fins i tot del dièsel.
El cert és que el funcionament d’aquest motor tricilíndric és suau i silenciós com ja vam percebre en el seu moment, però en fer-lo servir més en profunditat han sortit a la llum alguns dels seus defectes. Al ralentí el so és poc encisador i en conjunt vibra més del que seria desitjable, però l’interior està força ben aïllat amb el que el so no arriba a ser molest.
D’altra banda, malgrat oferir només 100 cavalls té potència més que suficient, però no destaca per la seva elasticitat i abans de les 2000 revolucions gairebé podríem dir que el motor no existeix, la qual cosa ens obliga a jugar constantment amb el canvi de marxes. A partir de 2000 revolucions el turbo entra en acció i els 100 cavalls es deixen notar per mostrar una empenta considerable i fins i tot un so en certa mesura atractiu conforme puja l’agulla del tacòmetre.
Els consums durant la prova no van ser excessivament elevats i una mitja de poc més de sis litres és fàcil d’aconseguir, fins i tot superar per poc els cinc litres si conduïm per autopista. Amb tot, caldrà veure si el nou motor 1.0 T-GDi de 120 cavalls és capaç de resoldre les mancances del propulsor de 100 cavalls que, malgrat els defectes que hem comentat, continua mostrant-se com la millor opció en el catàleg del Rio.
DINAMISME
Un altre dels punts forts del nou Rio és el seu comportament dinàmic, i realment es troba a faltar un motor més potent veient la gran resposta del xassís. En carreteres revirades el pas pels revolts es fa amb molta seguretat i fins i tot anima al conductor a passar cada cop més ràpid pels mateixos mostrant un comportament molt noble i equilibrat. En tot cas si ens passem el Rio tendirà a subvirar, però caldrà anar molt ràpid per aconseguir aquest indesitjable efecte.
La frenada és molt bona però al mateix temps representa un dels punts criticables del model, doncs els frens posteriors són de tambor. Probablement aquest fet no representarà cap problema per la gran majoria de compradors del Rio, però avui en dia és un tipus de fre obsolet i el cost d’incorporar frens posteriors de disc no és gaire elevat.
Segurament el conjunt més equilibrat és el que veurem amb aquest bon xassís combinat amb l’evolució del motor 1.0 T-GDi de 120 cavalls que arribarà a finals d’aquest mateix 2017.
Conclusió
Novament el Rio ha mostrat el seu equilibri i el savoir faire de la marca coreana. Darrerament Kia ofereix una qualitat i un comportament dinàmic als seus models força elevats i al nivell dels millors productes europeus, de manera que juntament amb els ja habituals set anys de garantia que ofereix la marca en tots els seus models, el Rio està més que preparat per tractar de liderar el segment més complicat de tots.