La marca nord-americana Indian celebra aquest any els seus primers 120 anys d'història, però aquesta no és l'única celebració dels últims mesos, ja que l'any passat un dels seus models més emblemàtics va celebrar ni més ni menys que 100 anys de vida, que es diu aviat. Parlem del ja llegendari model Scout, el model contemporani de la marca més venut al Vell Continent.
El camí de la Scout va començar l'any 1920 amb la seva presentació i comercialització, i la gran acollida al mercat va permetre que ràpidament es veiés que es convertiria en una icona. El model va modernitzar la gamma de la marca i va jubilar tots els altres models, excepte la Powerplus, un model presentat l'any 1916 que encara va aguantar uns anys més gràcies a la seva robustesa, demostrada sobradament durant la Primera Guerra Mundial. La Scout va ser tot un èxit de vendes, en part gràcies al seu motor de 600 cc. Però ben aviat la marca va veure que podia oferir un model encara més potent i va crear l'any 1921 una altra icona de la marca, la Chief, amb un motor de 1.000 cc. Però els anys van anar passant i la Scout va anar engrandint la seva llegenda, i amb el renaixement de la marca l'any 2011 ha tornat més viva que mai i s'ha convertit clarament en el model més venut i en el model d'entrada al nou món Indian.
Una estètica escultural
Per a aquest 2021 la gamma Scout presenta pocs canvis. La primera novetat és la desaparició del model Sixty, el model bàsic equipat d'un motor de 1.000 cc i 76 CV. Així doncs, a partir d'ara l'únic motor disponible serà el 1.133 cc de 94 CV en les versions Scout, Scout Bobber i Scout Bobber Twenty. L'altra gran novetat del 2021 és la gamma de colors. Una de les combinacions més atractives és la de la nostra unitat de prova, de color maroon metallic / crimson metallic. Però aquest no és l'únic color nou, ja que també arriba l'agressiu color alumina jade smoke per al model Bobber.
Les Indian actuals no són motocicletes d'estètica antiga, pesades, matusseres, lentes, incòmodes..., sinó tot al contrari. Sí que parteixen d'un disseny clàssic, però la marca els ha sabut donar un toc modern que fa molt atractiu el disseny de tots els actuals models. Al conduir-les, tot i que són motos grosses i amb grans motors, es mostren molt àgils i ràpides. Finalment, gràcies a una bona ergonomia i posició de conducció, les Indian són molt còmodes. En definitiva, tots els trets que agraden al consumidor actual d'aquest tipus de motos i que han fet d'Indian una marca amb bones vendes dins del sector.
Estèticament, la nova Scout és una motocicleta que guanya molt en viu. Si la mirem per darrere es veu molt baixeta i petita, però de costat impressiona. És una moto grossa, robusta, amb múscul. Començant sobretot per les seves rodes amples, acompanyades per uns parafangs al davant i al darrere que donen volum al conjunt. El mateix efecte el trobem al dipòsit de benzina, aixafat, estirat i força ample (12,5 litres), i sobretot als dos tubs d'escapament, de generoses dimensions i que marquen molt l'estètica lateral de la moto. Però el motor també té el seu protagonisme gràcies a un disseny força cuidat i personal. En aquest model és de color negre, però rep alguns detalls cromats típics d'aquest estil de moto. Per la seva banda, el seient també està molt ben resolt, tot i que la comoditat només està prevista per al conductor, no tant per al passatger. Si parlem d'acabats, la gran majoria aproven amb una nota alta. La pintura, el seient i alguns detalls són de gran qualitat, però hi ha detalls com les pinyes del manillar i el cromatge de plàstic dels intermitents que desmereixen molt el conjunt. Una llàstima, vaja.
En el disseny d'aquesta Scout, per acabar, cal parlar d'un detall que està molt ben resolt. La normativa Euro5 obliga les motos a portar un petit radiador, i aquesta obligació és tot un mal de cap per als dissenyadors de les motos de caràcter clàssic. Indian ho ha resolt de manera magistral, situant-lo dins el mateix xassís i convertint una peça que a vegades no és gaire agradable de veure en un detall estètic més. Bravo!
Sorprenentment àgil i dinàmica
Un cop aturada, al ser tan baixa la nova Scout es veu molt llarga i estirada, i aquesta és la primera impressió que rebem al pujar-hi. L’alçada del seient, de tan sols 649 mm, permet que arribem molt bé amb els peus a terra, cosa que ens fa oblidar fàcilment els 256 quilos de pes amb el dipòsit ple. Parats als semàfors ens veurem molt baixets al costat de motos naked, imagineu-vos doncs al costat d’una maxitrail. Però a part de donar-nos molt bona maniobrabilitat a l’hora d’arrencar, el fet d’anar baix també ens fa estar molt més a prop de l'asfalt, cosa que fa que es tingui més sensació de velocitat. En ciutat la moto es deixa portar bé, tot i que òbviament no és el seu espai de joc preferit. El xassís sí que respon bé gràcies a la seva agilitat, però el motor demana altes revolucions i no és una moto per deixar-la rodar tranquil·lament per la zona baixa del compta-revolucions.
Quan vam provar la Chieftain fa uns mesos, ens va encantar el seu motor, la seva empenta..., i comparant-lo amb el motor de la seva germana petita ens trobem en aquesta última un motor menys fi i molt menys potent (tot i els seus respectables 94 CV). És un motor que clarament l’has de portar com es porten els motors d’ara i oblidar-te de portar-lo com el d’una custom de tota la vida. En aquest sentit és un motor no gaire elàstic i no li agrada tant caure de voltes, ja que ràpidament ens demostra que no s'hi sent bé. La Scout l’hem de portar una mica més revolucionada i és aquí on ens regalarà acceleracions i ritmes més alegres. Recordem que estem davant d’una moto 1.200 de 94 CV de potència, una configuració diferent del que estem acostumats a veure en aquest tipus de motos, en què primen la cilindrada i el parell motor per sobre la potència final. Un altre punt important en aquest estil de moto és el soroll del motor. La Scout en configuració de sèrie ens ofereix un so força modern i demostra poc el caràcter i l’esperit de la moto. De fet, són uns tubs d’escapament que només porten les versions europees per temes d'emissions i normatives, ja que les unitats que es venen als Estats Units porten uns escapaments idèntics en disseny però que alliberen un so més engrescador. Però com que tot té solució, sempre podem accedir al catàleg d’opcions del model i posar-li unes sortides de la marca Remus.
El que més ens ha agradat de la Scout és el seu xassís. Des de la primera tombada ja ens adonem de la fantàstica agilitat d’aquest model. ¿Qui diu que les custom són només per recórrer les rectilínies carreteres nord-americanes? La nova Scout es mou amb una facilitat i transmet una confiança que fan que sorprenem més d’un per l’alt ritme que podem portar-hi en un tram revirat. Els seus estreps una mica avançats i alts també ajuden a no patir per si toquem a terra en les fortes inclinacions. I és força curiós, perquè quan un mira la Scout veu una moto amb una distància entre eixos considerable, fet que fa pensar ràpidament que serà una moto molt poc àgil enllaçant girs. Res més lluny de la realitat. Ser tan baixeta la fa semblar més llarga del que realment és. La posició de conducció és molt bona, tant estèticament com en la conducció. Circulant-hi és fàcil lluir entre el trànsit urbà, no només per la seva estètica, sinó per la posició relaxada i alhora dominant que adoptem al seure-hi a sobre. Cames i braços van lleugerament estirats, però sense anar forçats, cosa que ens permet rodar i no cansar-nos gaire. Si a això hi afegim un bon seient per al conductor, els quilòmetres passen sense adonar-nos-en. El possible acompanyant potser no sentirà el mateix, ja que l’espai de seient és força reduït i els estreps queden força aixecats per culpa dels grans tubs d’escapament.
Si hem de parlar de punts millorables podem comentar que el tacte del canvi ofereix un recorregut una mica llarg entre la primera i la segona, però és només acostumar-s’hi. També cal dir que la frenada és un pèl justa si tenim en compte el comportament prestacional de la moto. Al davant només porta un disc de fre de 298 mm de dos pistons que compleix sense més en conducció tranquil·la, però que pateix més si adoptem una conducció més esportiva.
Conclusió
L’estètica imposant, la seva posició de conducció i la seva agilitat fan de la Scout una moto molt atractiva i ideal per endinsar-nos en el costat més fosc del món de les motos, el món custom. Deixem enrere les fortes vibracions, les motos pesades i lentes i deixem enamorar-nos per una moto que farà girar molts caps. Llarga vida a la Scout.