Aquest 2021 és un any molt especial per a Indian Motorcycles, ja que la marca celebra els 120 anys de la seva fundació. No només és una de les marques de motos més antigues del món, sinó que és una de les que fa els models més espectaculars, i com a exemple aquesta Chieftain Darkhorse que us presentem en aquesta prova.

La història d'Indian Motorcycles, la primera companyia de motocicletes del continent americà, es divideix en dues parts. Hi ha una primera part que va durar fins a inicis dels anys 50 del segle passat. Va ser una època en què la marca va créixer molt, sobretot gràcies al món de la competició i als conflictes bèl·lics. L’any 1906 van construir la primera moto de competició de la marca, que utilitzava el primer V-Twin fabricat a Amèrica. A partir del 1913 l’exèrcit dels Estats Units va començar a comprar moltes de les seves motocicletes. La seva fiabilitat i robustesa van ser característiques molt apreciades en la Primera i la Segona Guerra Mundial per part de l’exèrcit nord-americà i els seus aliats britànics. Però a la dècada dels anys 50 la marca va entrar en una època de crisi i va deixar de fabricar motos l’any 1953. Posteriorment va haver-hi intents de fer reviure la marca, però no va ser fins a l’any 2011, i de la mà de Polaris Industries, que la marca va tornar més forta que mai.

L’èxit actual de la marca és haver sabut adaptar-se als temps actuals sense perdre la seva essència. El seu client és amant de l’estètica pròpia de les motos nord-americanes, però les vol adaptades a la modernitat, més còmodes i amb altes prestacions. Totes aquestes característiques les trobem en el model que provem avui, una Indian Chieftain en la seva versió exclusiva Darkhorse. Aquest model s’inclou dins la gama bagger, un estil de moto custom que pren com a base un model més touring, al qual se li suprimeix el top case posterior per crear una línia descendent que va caient des de la part frontal, dominada per un gran carenat, fins a la part del darrere. Clarament és un model visualment impressionant, però cal tenir en compte que perdem part de polivalència, ja que el possible passatger no viatjarà amb tantes comoditats.

Estèticament, la Chieftain Darkhorse crida molt l’atenció i atrau totes les mirades. El color de la nostra unitat de prova era el ruby smoke, però també està disponible en color negre thunder black smoke i gris titanium smoke. En tots tres hi trobem moltes parts de contrast en negre setinat, la característica principal de totes les versions Darkhorse de la marca. Es prescindeix totalment de les peces cromades tan habituals d’aquestes motos, i així s’aconsegueix un aspecte més esportiu. En el frontal de la Chieftain hi trobem un gran carenat d’estil batwing que rep unes línies ben marcades i no tan arrodonides, detall que li dona una estètica molt més moderna. Just al darrere, i per davant de la vista del conductor, trobem un complet quadre d’instruments format per dos rellotges analògics i una pantalla central a color de 7 polzades, que a part de proporcionar-nos innumerable informació sobre la moto, també té navegador i compatibilitat amb Apple Car Play. L’equip es completa amb un equip de so premium amb connexió per bluetooth i 100 W de potencia. De la part davantera també cal citar la llanda de 19 polzades i el parafang presidit pel característic indi. Lateralment, la vista se’n va clarament cap al dipòsit de benzina de 20,8 litres i cap al preciós motor V-Twin acabat en negre i amb les línies de refrigeració dels cilindres polides. La línia descendent de la moto, típica com dèiem de les bagger, s’accentua per la forma del seient i de les maletes laterals, que mostren una clara inclinació.

La posició de conducció és la pròpia de les touring nord-americanes. El manillar té una posició elevada, però en cap cas les mans queden per sobre de les espatlles, cosa que fa que la posició sigui còmoda encara que vulguem recórrer un bon nombre de quilòmetres. El seient és ample i compta amb un bon respatller, però el passatger no serà tan ben rebut, sobretot per temes d’espai. En el cas que habitualment rodem amb un acompanyant, el millor és mirar el catàleg d’accessoris de la marca i optar per un altre seient o per un respatller. Com a conductors, adoptem una posició amb les cames força avançades, com ha de ser en aquest tipus de motos. El model compta amb unes bones plataformes per posar els peus, però vam trobar a faltar uns pedals més grossos, sobretot per al fre. I posats a demanar, també estaria bé que portés la palanca que permet pujar marxes amb el taló. En els dos casos trobarem la solució al catàleg d’accessoris. En marxa, la protecció està ben assegurada pel carenat i pel parabrises d’accionament elèctric.

Una mecànica superlativa

Arribats a aquest punt, cal parlar d’un dels grans atributs d’aquesta Indian, el seu motor Thunder Stroke de 116 ci que la marca va estrenar l’any passat. És un V-Twin realment espectacular que cubica 1.890 cc i que destaca sobretot pel seu contundent parell motor de 168 Nm. Per fer-nos-en una idea, motos com la recentment desapareguda V-Max de Yamaha o la Diavel de Ducati ofereixen xifres més contingudes. Amb aquest impressionant motor les acceleracions i recuperacions són realment espectaculars, sigui quina sigui la marxa que portem. Només ens cal una simple insinuació a l'accelerador i sortirem disparats. Per sort, comptem amb tres modes de conducció (Tour, Standard i Sport), que faran que la resposta sigui més o menys contundent. El funcionament general del motor mostra un tacte molt modern, però tranquils, que manté el punt just de tacte clàssic que sempre és propi d’aquest tipus de motos. La transmissió té sis marxes i el seu funcionament és bo, tot i que no espereu trobar una suavitat extrema, que per a això ja hi ha altres motos.

Com a curiositat, comentar que el motor porta un sistema que atura el cilindre davanter quan estem aturats i al ralentí. Això principalment es fa per evitar que el motor agafi molta temperatura en un semàfor, per exemple. A més, aquest sistema també ajuda a reduir l'emissió de gasos contaminants. I no podem deixar de parlar del motor d’una moto custom sense comentar el soroll que emet. Al ralentí és contingut i discret, però quan accelerem sap bramar com cal sense arribar a ser un soroll escandalós o molest. És a dir, sonar, sona, però només quan nosaltres volem i no pas tota l'estona.

El pes de la Chieftain Darkhorse és de 373 quilos amb el dipòsit ple, un pes que per a la majoria pot semblar brutal, però que per a qui ja coneix el mon de les customs no resulta gaire intimidador i que només demana moure-la amb convenciment en qualsevol circumstància. En les maniobres quan no estem en marxa, com que arribem bé al terra tenim molta confiança, tot i que cal tenir en compte en tot moment el pes i les dimensions de la moto. Abans d’aparcar-la, per exemple, caldrà mirar bé si hi cap i també si després podrem sortir còmodament. Arrossegar la moto cap enrere per sortir d’algun lloc no serà una tasca gens fàcil. Un cop en marxa, el pes també té la seva importància. Primer de tot cal ser conscients del que portem i saber que aquesta no és una moto per anar a totes. Als revolts es mostra molt estable i ràpidament ens genera confiança, sempre que anem al ritme que demana una moto d’aquest estil. Si volem apurar frenades, tombar més del compte o bascular ràpidament la moto entre revolt i revolt, la Chieftain ràpidament et farà saber que no cal seguir per aquest camí. La llarga distància entre eixos també obliga en els revolts més tancats a agafar-nos-ho amb calma. Ara, un cop a l’autopista o en carreteres ràpides, el comportament és de gran nivell.

En un altre punt on cal tenir en compte el pes és en la frenada. Està assegurada per un doble disc davanter i un disc posterior i, com acostuma a passar amb aquest tipus de motos grosses i pesants, el millor és aprofitar els frens dels dos eixos per aturar la moto amb total seguretat i estabilitat. D’aquesta manera també mantindrem la moto més estable, no carregant tant l'eix davanter. A ritme tranquil per carretera, el fre del darrere també ens ajudarà molt amb les frenades suaus, tot i que sí que ens hauria agradat un pedal del fre una mica més gros. Res que no solucioni el catàleg d’opcions de la marca.

Conclusió

Arriba l’hora de tornar-la al concessionari, i ho fem amb un bon regust de boca. És la primera Indian que provem a l'Ara Motor i, tot i que ja sabíem el que ens trobaríem, aquesta Chieftain ens ha sorprès gratament. En concret, aquesta versió Darkhorse va dirigida a aquells que busquin un look més esportiu i despullat dels típics cromats que sempre trobem en aquest tipus de motos. Això sí, cal que no siguin tímids, ja que anar pel carrer amb una Indian Chieftain Darkhorse vol dir atreure totes les mirades. 

La Indian Chieftain Darkhorse té un preu de sortida de 31.990 euros al nostre mercat.