Hyundai Tucson: disseny i funcionalitat també poden anar de bracet

Avui en dia no resulta sorprenent que un dels segments més venuts del mercat sigui el dels SUV, però si ho analitzem una mica més en profunditat veurem com dins d’aquesta categoria són les divisions B-SUV i C-SUV les que millors xifres de vendes registren. Realment té tota la lògica del món: aquests cotxes són en essència utilitaris i compactes convertits en totcamins.

En aquesta prova del Hyundai Tucson ens trobem un dels integrants més exitosos del segment C-SUV, un model que ha arribat a posar les coses complicades en més d’una ocasió a l’autèntic rei del segment –el Nissan Qashqai– i que recentment ha estrenat la seva quarta generació.

Com és habitual a la marca coreana, aquest model poc o res té a veure amb l’anterior, i el que més sorprèn és que ha optat per lluir un disseny amb una marcadíssima personalitat, com ja vam veure a la prova del seu germà, el Hyundai i20. Però com que no tot en aquest model és disseny, comprovarem quina ha sigut la feina que han portat a terme els enginyers coreans en aquest nou Hyundai Tucson.

DISSENY EXTERIOR

Generalment començo totes les proves parlant del disseny del vehicle perquè és el primer que tothom veu, però sovint en models molt potents o vehicles elèctrics aquest no és l’apartat més important. En canvi, en el cas del Tucson crec que sí que és necessari començar per aquí. Dona per escriure gairebé un capítol sencer.

En un segment tan disputat, el més important és cridar l’atenció, i precisament aquesta és l’estratègia que cada dia segueixen més marques. Models com el Citroën C5 Aircross, el Peugeot 3008 o el nou Nissan Qashqai en són exemples, i ara a aquesta llista s’hi afegeix el Tucson, amb una estètica ben carregada. Fins i tot m’atreviria a qualificar-la d'una mica barroca, en la qual predominen uns angles molt marcats i línies de tensió per totes bandes.

La part frontal és molt futurista i podria passar perfectament per un prototip més que no pas per un model de producció. El que més crida l’atenció és la graella frontal, que integra els llums diürns amb tecnologia led. Però aquesta definició no fa justícia al treball que ha fet la marca, ja que seguint el llenguatge de disseny Sensuous Sportiness ha dibuixat una graella plena de patrons geomètrics en la qual s’integren uns díodes led de forma triangular que, segons Hyundai, tenen forma de joies paramètriques.

El resultat final és tot un seguit de fileres d’elements triangulars amb efecte mirall que camuflen els llums diürns a la perfecció, però que quan s’encenen tenen un aspecte impressionant. Per la seva banda, la il·luminació principal del cotxe està situada just per sota, als extrems del para-xocs.

Si la part davantera ja és espectacular, la vista lateral no es queda enrere. Aquí és on més destaquen les línies de tensió, tant de la carrosseria com dels passos de roda. Les aletes davanteres sobresurten molt del conjunt –l’amplada del cotxe és considerable, 1,87 metres– i les línies es tornen a inserir a la carrosseria per sota del retrovisor formant un triangle que dona pas a una nova línia de tensió que recorre tota la part lateral i arriba fins als pilots posteriors. A més, la part superior de les finestres integra una motllura que aporta la sensació de sostre flotant, i els passos de roda posteriors repeteixen el mateix patró de disseny i presenten unes línies rectes que generen diversos patrons geomètrics.

Finalment, per repassar la part posterior hem de tornar a mirar el lateral, concretament la línia de tensió recta que travessa la part superior de les portes i que es fon amb la il·luminació dels pilots posteriors, que destaquen per tenir una tira il·luminada que els connecta entre si i per lluir dos fars principals a cada banda amb una marcada forma de coma. Evidentment, disposen de tecnologia led i d’unes formes triangulars a l'interior que repeteixen el mateix estil de disseny que els fars davanters.

La part posterior del para-xocs, amb unes proteccions de color alumini mat; la doble sortida d’escapament i les motllures triangulars que integren els llums auxiliars són també elements importants que cridarien l’atenció en qualsevol altre model, però que en el nou Tucson gairebé passen desapercebuts.

I abans de passar a comentar com és el cotxe per dins vull destacar un element que m’ha agradat: l’escombreta del vidre posterior està amagada per sota de l’aleró posterior, i la marca ha aprofitat per situar el logotip de Hyundai just a la posició on estaria situada... si el Tucson fos un cotxe convencional.

DISSENY INTERIOR

El disseny interior del Hyundai Tucson també resulta trencador i sorprenent, però evidentment no és tan espectacular com l’exterior. Amb tot, aquí també es podria dir que s’està al volant d’un prototip, ja que les línies horitzontals són les grans protagonistes i accentuen notablement la sensació d’amplitud del cotxe.

Tot just accedir a l’interior resulta sorprenent fins i tot el primer que veiem, el volant. Ara disposa de dos radis amb un disseny molt similar al del Hyundai i20 que vam provar recentment, i les seves formes són, com no podia ser d’una altra manera, horitzontals.

Hyundai no ha optat per posicionar la instrumentació per sobre del volant –com fa Peugeot– però tampoc es pot dir que estigui completament integrada en el quadre de comandaments, De fet, si no fos per la instrumentació, tot l’interior del cotxe seria simètric. En qualsevol cas, la pantalla de 10,25 polzades disposa de tres dissenys diferents (que responen al mode de conducció seleccionat) i ofereix una llegibilitat molt bona.

Les línies rectes que recorren la part superior de les portes i del quadre de comandaments conflueixen en la consola central, que llueix una pantalla de 10,25 polzades (vuit en les versions bàsiques) amb connectivitat completa amb Android Auto i Apple CarPlay. Just a la part inferior hi trobem els comandaments del sistema multimèdia i els del climatitzador, que malgrat estar orientats cap al conductor són tots tàctils. Això aconsegueix una gran sensació de minimalisme perquè gairebé no hi ha botons físics, però no resulta gaire pràctic a l’hora de manipular els menús bàsics mentre conduïm.

HABITABILITAT

Malgrat que la longitud del Tucson no sigui enorme (4,5 metres), en general el cotxe es veu molt gran. Això és degut principalment a la seva altura (1,65 metres) i especialment a la seva amplada (1,87 metres). Tot plegat es tradueix en una habitabilitat fantàstica a les places davanteres i realment bona a les posteriors.

L’accés és còmode, com a la majoria de models del segment. I un cop dins ens trobem amb uns seients reclinables que permeten adaptar la posició per viatjar amb més comoditat. L’espai per al cap i per a les cames resulta més que suficient, i fins i tot la plaça central és aprofitable gràcies a l'amplada i al fet que el túnel de transmissió no és excessivament gran. Amb tot, és la plaça menys recomanable per viatjar, com acostuma a passar.

Pel que fa a la capacitat del maleter, en funció de la versió la capacitat varia entre els 546 i els 620 litres, però en qualsevol cas es tracta d’un espai molt aprofitable gràcies a les seves formes regulars i al doble fons que ens permet emmagatzemar objectes sense haver de fer grans esforços. A més, si abatem els seients obtenim una capacitat d’entre 1.725 i 1.799 litres.

MOTOR

La gamma de motors del Hyundai Tucson és molt completa, ja que disposa de versions de combustió i diversos tipus d’electrificació. En combustió pura es pot escollir un motor de gasolina de 150 CV o un dièsel de 115 CV, però en format híbrid les opcions augmenten notablement.

Amb sistema microhíbrid de 48V, està disponible amb motor de gasolina de 150 CV o 180 CV, així com el dièsel de 136 CV que ens ocupa avui. Però és que a més de tots aquests motors, també es pot escollir en versió híbrida de gasolina amb 230 CV i fins i tot en una híbrida endollable de 265 CV.

En qualsevol cas, trobo que el motor dièsel associat al sistema de microhibridació és un dels més interessants i equilibrats d’aquest cotxe. Convé tenir present que en els vehicles grans el dièsel encara és una opció a tenir en compte, i el sistema de 48V li permet reduir el consum i obtenir l’etiqueta ECO.

A efectes pràctics els cotxes que tenen un sistema de microhibridació gairebé no poden ser considerats híbrids, ja que el motor elèctric s’encarrega principalment d’arrencar el vehicle i oferir un suport puntual en acceleracions o quan es circula a velocitat estable, moment en el qual apaga el motor durant uns segons. Això es tradueix en una reducció gairebé inapreciable del consum, que malgrat tot no deixa de ser realment baix en un model com aquest. El consum homologat segons el cicle WLTP és de tan sols 5,3 litres (lleugerament superior en les versions amb tracció total), però durant la prova la xifra real va ser d’uns sis litres.

Cal tenir present que el Hyundai Tucson d’aquesta prova té un pes superior als 1.500 kg, motiu pel qual considero que aquest motor és un dels més lògics de tota la gamma. A més, els seus 136 CV i 320 Nm de parell resulten més que suficients per moure amb solvència el cotxe, i el canvi automàtic de doble embragatge i set velocitats té un funcionament força suau.

Si he de trobar un punt negatiu, probablement seria la limitada capacitat d’acceleració. Malgrat l’ajuda puntual del motor elèctric, l’acceleració de 0 a 100 km/h requereix un total d’11,8 segons, i a més el parell màxim només s’entrega entre les 2.000 i les 2.250 revolucions, un marge massa limitat. Així doncs, aquest motor no és l’opció més assenyada si el que volem són grans prestacions, però sí una de les més interessants si hem de fer molts quilòmetres amb consums baixos.

DINAMISME    

En pocs anys els SUV han millorat notablement el comportament dinàmic, i el Hyundai Tucson d’aquesta prova no és pas una excepció. Es podria pensar que amb un pes tan elevat i unes dimensions tan grans és un vehicle poc àgil, però el cert és que els enginyers de Hyundai han aconseguit que el Tucson sigui còmode en tot moment i efectiu quan cal.

A l’hora de circular per carreteres revirades no té un pas per revolt espectacular ni una capacitat d’acceleració brutal, perquè no és això el que ha pretès aconseguir la marca. Per contra, el Tucson és un cotxe molt estable que gairebé no acusa cap tipus de balanceig, una prestació molt interessant quan hem d’afrontar una carretera plena de revolts i viatgem amb la família.

I si en una carretera secundària el seu comportament és bo, a la resta de vies és encara millor. La suspensió mostra un gran equilibri entre suavitat i rigidesa, perfecte per moure’s còmodament per ciutat i viatjar per autopista sense acusar les irregularitats de l’asfalt. A més, i malgrat que aquesta no sigui la versió 4x4, el Tucson ens permet sortir de l’asfalt en diverses situacions.

És evident que no estem davant d’un totterreny autèntic, però la seva distància lliure al terra i els seus grans pneumàtics fan que transitar per pistes en bon asfalt i camins de terra sigui ja no només fàcil, sinó fins i tot còmode. En resum, estem davant d’un cotxe polivalent que no té por de cap tipus de superfície.

CONCLUSIÓ

El Hyundai Tucson és un cotxe que sorprèn per fora i convenç per dins. El seu disseny deixa bocabadat tothom que el veu, perquè s’assembla més a un prototip que no pas a un model de producció. L'interior ofereix materials i ajustos de gran qualitat, així com l’espai que s’espera d’un model d’aquest tipus. I el seu comportament convenç, perquè és fàcil de conduir i els consums són força raonables. Però tot plegat té un preu, que segons el configurador de la marca és de 23.800 euros per a la versió més senzilla i de 31.950 euros amb la combinació mecànica de la nostra unitat de proves. Si a més escollim el nivell d’equipament Tecno, el preu augmenta fins als 37.000 euros, però no deixa de ser una tarifa que va en consonància amb la dels seus rivals i a més ofereix un equipament completíssim. Sens dubte, un model que s’ha renovat completament per continuar fent allò que millor sap fer: ser tot un èxit de vendes.