Ford Fiesta Vignale, exclusivitat i distinció utilitària

42 anys. Aquest llarg període de temps és el que porta el Ford Fiesta al nostre mercat, un dels pocs models que pot dir que quatre dècades després del seu llançament encara conserva la mateixa denominació comercial que aleshores. Això significa que més enllà de l’edat de cadascú, de ben segur tothom té alguna anècdota amb el popular “forfi”: ja sigui perquè en va tenir un o perquè coneix algun familiar o amic que ho va fer. I és que després de vendre més de 18 milions d’unitats arreu del planeta, resulta complicat desconèixer aquest emblemàtic utilitari americà. Si vols conèixer més a fons la història del popular model, no et perdis l’article que vam elaborar amb motiu del seu 40è aniversari.

La present generació va arribar al mercat l’any passat, però mantenint un llenguatge estètic similar a l’anterior. Amb tot, ara és un cotxe més atractiu i dinàmicament més estable gràcies a l’ús d’una nova plataforma, i a més entra al selecte grup de models que disposen de la variant més luxosa anomenada Vignale, com els seus germans Mondeo, S-Max, Kuga i Edge.

Precisament aquesta versió és la que hem tingut oportunitat de provar, associada al motor dièsel 1.5 TDCi de 120 cavalls, i tot seguit us expliquem com va.

ESTÈTICA EXTERIOR

Les versions Vignale destaquen per aportar un plus d’exclusivitat pel que fa al disseny, incorporant-hi acabats d’alumini satinat per tota la carrosseria, inscripcions distintives amb la paraula “Vignale” i llandes cromades de 17 polzades (18 en la unitat que il·lustra l’article), entre altres elements. A més, en el cas de la nostra versió el sostre solar i el preciós color opcional “Vermell Rubí” signen un conjunt que fa complicat situar aquest Fiesta en la categoria de vehicle generalista, perquè més aviat sembla un cotxe 'premium'.

La tecnologia LED ha arribat a tota la gamma i els fars posteriors la incorporen de sèrie en aquesta versió, però resulta sorprenent que les llums davanteres només ofereixin tecnologia LED en la il·luminació diürna, perquè els fars són halògens i no es pot equipar xenó o LED ni en opció. Malgrat suposar un desavantatge respecte de la competència, la capacitat lumínica és bona i gràcies a l’activació automàtica de les llums llargues -de sèrie en la versió Vignale- no arriba a suspendre en aquest apartat.

El frontal guarda moltes similituds amb l’anterior generació però en el cas de la versió Vignale aporta una graella específica i altres detalls cromats que el fan força atractiu. I pel que fa a la perspectiva lateral, trobem una línia cromada que comença als fars davanters i recorre tota la cintura del cotxe fins arribar al petit aleró posterior, la qual cosa juntament amb les altres nervadures marcades de les portes, formen un disseny dinàmic, que visualment amaga els 4,04 metres de llarg que mesura l’utilitari nord-americà.

ESTÈTICA INTERIOR

En pujar al Fiesta Vignale de seguida es nota per què es pot qualificar aquesta versió com a luxosa. I és que la tapisseria mixta entre cuir i tela, les insercions específiques en cuir amb un tacte tou molt agradable del quadre de comandaments o la gran pantalla central de vuit polzades configuren un interior ben ordenat, on tots els elements estan ben situats però sense transmetre sensació de sobrietat.

La nostra unitat de proves incorporava el sistema de so desenvolupat per l’empresa danesa Bang&Olufsen, que no només ofereix una qualitat de so excel·lent –al nivell de vehicles de categoria molt superior– sinó que es tracta del primer model de la marca que ofereix aquest element opcional. D’altra banda, el mateix sistema de so pot instal·lar-se conjuntament amb el navegador en un altre paquet opcional, la qual cosa representa la nota negativa del complet equipament del Fiesta; i és que tot i que la connectivitat de sèrie sigui completa gràcies al sistema SYNC 3 que incorpora l’Android Auto i l’Apple CarPlay (que ja fan de navegador) trobo un error que la versió més equipada d’un model que pretén distingir-se de la resta per la seva exclusivitat no incorpori el navegador de sèrie.

Més enllà d’aquest detall, l’aspecte de l’interior és realment bo, i al volant gruixut amb un tacte magnífic s’hi suma un tauler central que combina les tradicionals agulles analògiques que indiquen la velocitat, les revolucions i altres paràmetres amb una pantalla de 4,2 polzades a tot color que fa les funcions d’ordinador de bord. Sens dubte, en aquesta nova generació –i especialment en l’acabat Vignale– s’ha pretès cuidar tots els detalls.

Però més enllà dels detalls, és en l’equipament on aquesta versió Vignale marca realment la diferència: elements com el sistema d'obertura sense clau, el detector de senyals, el control de creuer amb limitador de velocitat o els llums i eixugaparabrises automàtics se sumen als elements esmentats anteriorment i configuren un equipament de sèrie digne de vehicles superiors.

HABITABILITAT

Es pot dotar d’un cert caire luxós a un model utilitari com el Fiesta, però les limitacions físiques de pertànyer al segment B no es poden solucionar. Amb tot, gràcies a l’augment de fins a set centímetres respecte de la generació anterior, l’habitabilitat ha millorat, però l’espai disponible a les places posteriors continua sent just.

Com sol ser habitual en els vehicles utilitaris, dos adults podran viatjar amb certa comoditat –tot i que si s’equipa el sostre panoràmic l’espai pel cap es veu perjudicat– però la plaça central només és vàlida per a viatges curts, ja que no destaca per la seva amplitud.

Pel que fa al maleter, disposa d’un pràctic doble fons i un total de 292 litres força aprofitables gràcies a les línies rectes que el composen, i que el situen en la mitjana del segment.

MOTOR

L'oferta de propulsors pel Fiesta Vignale està formada per dos motors de gasolina 1.0 EcoBoost de 100 i 125 cavalls i dos dièsel 1.5 TDCi de 85 i 120 cavalls. Si bé és cert que mica en mica els motors dièsel van perdent pistonada en favor dels cada dia més eficients gasolina, sovint apareix una llum entre les ombres, com és el cas del motor 1.5 TDCi de 120 cavalls i 270 Nm de parell que ens ocupa.

En primera instància sobta el fet que és tracti d’un motor força silenciós, sobretot si pensem que és un propulsor dièsel i aquests acostumen a pecar per la seva sonoritat o vibracions. Però un cop en marxa la seva conducció també resulta força agradable, i és que amb 120 cavalls disposa de potència més que suficient per moure el petit utilitari. Potser l’aspecte més criticable és que per sota de 1.400 revolucions està completament adormit, però un cop arribats a aquest rang i fins a les 3.500 l’empenta és molt progressiva i alhora contundent.

Els consums són l’altre aspecte positiu del Fiesta. Homologa 3,5 litres de consum mixt que, com és evident, a la pràctica són impossibles d’assolir, però el cas és que fins i tot practicant una conducció animada costa molt fer-lo pujar dels 6 litres. Curiosament per autopista costa baixar-lo dels cinc, de manera que el més normal és situar-se al voltant dels 5,4 litres de mitjana. D’acord, són gairebé dos litres més que les xifres oficials, però per un propulsor de 120 cavalls la xifra és prou bona.

DINAMISME

Mentre no arribi la versió esportiva ST pots veure la prova que vam fer d’aquesta versió en l’anterior generació. Els clients del Fiesta s’han de conformar amb les versions més civilitzades que, a més, tenen un comportament dinàmic molt equilibrat.

El Fiesta Vignale no disposa de selectors de duresa de la suspensió, comportament de l’accelerador o resposta del motor: és senzillament un cotxe efectiu, amb un xassís realment bo que permet afrontar els revolts sense patir un balanceig excessiu i amb una direcció relativament dura i molt directa, que tal vegada sigui el millor del vehicle pel que fa al comportament.

Els poc més de quatre metres de llarg que mesura el fan un vehicle molt pràctic a la ciutat, els seus 120 cavalls li atorguen tota la tranquil·litat del món a l’hora de rodar per autopista i el bon comportament dinàmic, l’agilitat suficient per circular per carreteres revirades, de manera que cap territori resulta un problema per a l’utilitari americà.

Conclusió

Només hi ha dos aspectes que no m’han agradat del Fiesta Vignale: que les llums halògenes no puguin ser de xenó o LED i que el navegador no estigui inclòs en l’equipament de sèrie. Si aquests dos aspectes no representen un problema, el nou Fiesta es posiciona com un dels millors –si no el millor– utilitaris del mercat, i si s’ha d’escollir una versió dièsel, el propulsor 1.5 TDCi de 120 cavalls no defraudarà els seus compradors. Un producte molt equilibrat que demostra per què fa 42 anys que està al mercat i per què vol ser-hi, com a mínim, 42 més.