Fiat 500 Mirror, una elegia de la ‘dolce vita’

Fa temps que els anys 60 estan de moda. Música, cinema, literatura i moda encara ara beuen d’una de les dècades més fructíferes del segle XX, que probablement va viure a Itàlia alguns dels moments més gloriosos. Només cal evocar noms com Pier Paolo Pasolini, Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Michelangelo Antonioni, Sophia Loren, Luchino Visconti o Sergio Leone per copsar la importància d’una generació d’or del cinema i la literatura italianes, potser la més fructífera de tot Europa al segle XX, que va anar acompanyada d’un creixement econòmic i industrial espectacular anomenat ‘miracle econòmic italià’ i que va transformar un país amb una base agrària en una societat industrial europea.

I si hi ha un cotxe que evoqui i sintetitzi tota la glòria artística i creixement econòmic dels anys 60 a Itàlia és el Fiat 500, un model urbà, pràctic i econòmic fabricat entre el 1957 i el 1975 que va conquerir el cor de milions d’italians (i europeus) al llarg de la dècada, fins a convertir-se en l’emblema de tota una generació i en un autèntic símbol nacional. De fet fins i tot el MoMA de Nova York l'ha convertit en una obra d'art de les seves exposicions permanents.

L’any 2007 Fiat va decidir crear una segona generació del Fiat 500: més gran, més còmode i més modern, però respectuós amb la filosofia i l’estètica del model original. De fet, ara fa més d’un any vam provar una versió descapotable del ‘cinquecento’ anomenada 500C que ens va agradar força.

Més atractiu i tecnològic

Ara hem provat el 500 Mirror, la variant que –segons afirma Fiat– avança cap a una nova generació de ‘cinquecento’ més tecnològica i amb un disseny encara més treballat que fa més atractiu aquest petit italià.

D’entrada el 500 Mirror es caracteritza per unes noves llandes de 16 polzades i nous detalls cromats a la carrosseria i els retrovisors, a part del nou color blau anomenat ‘azzurro Italia’ en homenatge als colors de la seva selecció nacional.

Però on el 500 Mirror presenta més novetats és en el seu interior, on destaca la pantalla tàctil central de 7 polzades amb el sistema Uconnect, que incorpora un navegador de nova generació en 3D, sistema d’ordres per veu i noves funcionalitats com ara enviar missatges o trucar només tocant la pantalla gràcies a la compatibilitat amb els sistemes Android Auto i Apple Car Play.

Però tot i que el 500 Mirror presenta uns seients davanters prou còmodes de tela negra i detalls blancs als costats (amb ajustaments manuals i sense possibilitat de disposar de sistemes de refrigeració o calefacció), els interiors es veuen força limitats per una segona filera que només permet espai per a dos adults no gaire voluminosos.

En cas de muntar cadiretes infantils cal que estem molt atents a la posició del conductor i del seu acompanyant, ja que és molt possible que alguns dispositius de seguretat toquin amb els seients davanters per la manca d’espai en les places posteriors.

Una mecànica que no convenç

El nostre 500 Mirror utilitzava un motor gasolina 1.2 atmosfèric que ofereix 69 CV de potència i 102 Nm de parell amb una velocitat màxima teòrica de 160 km/h i una acceleració de 0 a 100 en 12,9 segons.

El propulsor italià se sent poc potent i mancat de contundència als dos extrems del compta-revolucions, i tot i que promet uns consums teòrics de 4,5 litres al llarg de la prova, combinant autopista, carreteres ràpides i ciutat –el seu hàbitat natural- va homologar un consum de 6,8 litres, una xifra moderada però sensiblement superior a la que promet la seva fitxa tècnica.

Però el que menys m’ha agradat d’aquesta unitat de prova és el seu canvi automàtic Dualogic de 5 velocitats. Encara no havia provat mai aquest canvi automàtic amb mode seqüencial, i la veritat és que no m’ha convençut gens, fins al punt de recomanar-vos que si voleu comprar un 500 opteu pel canvi manual.

El canvi Dualogic de Fiat és un canvi molt lent i imprecís, amb una interacció molt estranya i poc natural, fins al punt que al final de la prova optava per controlar el cotxe en mode manual-seqüencial i desactivant el sistema automàtic.

I és que el canvi Dualogic es mostra molt poc pràctic a l’hora de conduir amb certa agilitat, ja que en cas de pitjar fort l’accelerador (per fer un avançament o incorporar-nos a una via ràpida) el cotxe es pren un temps per reaccionar, engranar una marxa inferior i encara triga més per fer que el motor respongui amb la contundència necessària.

Un urbanita amb estil

A aquestes altures ja podem intuir que el 500 Mirror no és el millor cotxe per fer llargs viatges per autopista o carretera ràpida. El seu motor de 69 cavalls respon amb ganes, però no és el més reactiu quan circulem carregats amb quatre ocupants i el seu maleter.

A més a més, el cotxe presenta alguns sons de rodament i aerodinàmics quan circulem a 120 km/h, i el consum s’eleva fins als 7 litres quan li exigim amb ganes a l’accelerador. En realitat tampoc sé si el 500 pot córrer molt més que els 120 km/h que marca la llei, ja que la major part de la prova vaig circular pel carril dret a uns 100 km/h amb uns consums d’uns cinc litres.

A l’hora de circular per carreteres revirades, el 500 Mirror es nota més àgil, amb la conducció típica dels ‘cinquecento’ que tantes alegries ha donat als seus seguidors. Sense arribar a ser un Abarth (ni tampoc pretén ser-ho) és possible divertir-se amb el comportament àgil i una mica entremaliat de l’italià a l’hora de negociar revolts. Gràcies al seu pes contingut, el 500 Mirror també frena amb seguretat, tot i que utilitzi fens de tambor a l’eix posterior, suficients per a la potència i el pes d’aquest vehicle tot i que personalment preferiria que incorporés frens de disc també a l’eix posterior.

Però on el 500 històricament s’ha hagut de guanyar les garrofes és a la ciutat. De fet disposa d’un botó que activa la direcció en mode ‘ciutat’ per fer del ‘cinquecento’ un cotxe més dòcil i suau (val la pena destacar que el tacte de la direcció i suspensió és més fer i dur que en la resta de cotxes del seu segment).

Gràcies a les seves mides i pes (3,5 metres de llarg i 940 quilos), el 500 es mou amb molta facilitat dins de les grans ciutats, i és extremadament àgil en barris amb carrers estrets i poc radi de gir com els centres històrics de les capitals del país. A més a més, és molt fàcil d’aparcar, i convida a moure’s amb alegria i frescor per la ciutat. Ara bé, el seu canvi no és el més adequat en algunes zones de la ciutat, i fins i tot redueix a primera en alguns dels carrers més costeruts dels barris del Guinardó i del Carmel de Barcelona per la falta de potència del motor, la mala gestió del canvi Dualogic sobre el propulsor i la posada a punt del cotxe.

De fet, un cop habituats al canvi Dualogic i la potència moderada del seu motor, el 500 de prova és relativament ràpid en entorns urbans, tot i que us recomano el motor 0.9 TwinAir turbo, que mou el cotxe amb molta més alegria.

Conclusió

En definitiva, el 500 Mirror és un cotxe únic i especial, que sap conjugar la tradició històrica dels ‘cinquecento’ i introduir les noves tecnologies en matèria tecnològica i de connectvitat, sense renunciar a l’encant i l’estil del petit urbà italià.

Preus

El 500 Mirror té un preu de 16.500 euros (descomptes promocionals a part), però la nostra unitat disposava de diversos extres com ara el paquet ‘città’, que inclou sensors d’aparcament posterior i llums automàtics, sistema d’arrencada automàtica ‘strat&stop’, sostre solar, navegador i pantalla tàctil de 7 polzades, que fan que el preu final s’enfili fins als 18.030 euros.