Audi Q7: el règim d’aprimament li prova molt bé
La paraula crisi sembla que no existeix en el vocabulari d’Audi. Ni la davallada del mercat ni l’enrenou que envolta el grup Audi-Volkswagen els últims mesos sembla que l’afectin gaire. Fa pocs dies un conegut joier de Barcelona em deia: “Continuo venent tants rellotges de 5.000 euros com fa deu anys; això sí: les vendes dels de cinc-cents han caigut a la meitat”. Curiosa reflexió, extrapolable a molts àmbits i aplicable també al de l’automoció.
El 2015 tornarà a ser un any rècord de vendes per a Audi, que ha crescut un 3,6% a tot el món, com indiquen el més d’un milió i mig de cotxes venuts. A Europa la marca dels anells ha crescut un 4%, als EUA -epicentre de l’escàndol de les emissions contaminants- l’increment és del 12,9%. Només hi ha un indret on ha punxat: a l’Àsia han perdut un 0,2% de les vendes; no gran cosa, però són pèrdues. I de tots els segments en què el constructor alemany està present, el dels SUV és el que més creix, especialment el dels models de luxe, com el que avui ens ocupa: la segona generació del Q7, un cotxe que comparteix amb el també remodelat A4 alguns sistemes d’assistència a la conducció i d’entreteniment. El joier de què els parlava, pel que es veu, la toca i molt.
El Q7 que acabem de conèixer i provar destaca per un disseny nou, visible en elements que han canviat notablement, com ara la graella frontal o els llums. Però les novetats més importants són aquelles que no es veuen. I es noten moltíssim.
La més destacable: la reducció del pes. Abans, quan conduíem un Q7 en determinades circumstàncies, el cotxe -que té una carrosseria d’unes dimensions notables- oferia un comportament una mica matusser, un pèl gandul. Sent un vehicle fantàstic des de molts punts de vista, havíem d’adaptar molt el nostre estil de conducció a les exigències d’un cotxe que -pel seu elevat pes- tenia algunes reaccions una mica lentes que ens obligaven a anticipar-nos a determinades maniobres, amb l’estrès que això pot acumular.
Ara, dels 2.295 quilos que pesava la generació anterior hem passat als 1.970 de l’actual. Un estalvi de 325 kg, “equivalent a dues Ducati Monster”, diuen els representants de la marca en un clar exercici de corporativisme -des de fa poc temps la històrica marca de motos de Borgo Panigale és propietat dels alemanys-. Aquesta cura d’aprimament es nota molt a l’hora de situar-nos al volant. Tant, que si bé abans jo acostumava a recomanar el Q5 per davant del seu germà gran, ara m’hauré d’esperar a veure com evoluciona el meu recomanat quan el canviïn. El nou Q7 està disponible en tres motoritzacions, totes de 3.0 litres: TSi, Tdi, i la versió TDj (que correspon a la família de vehicles Ultra, els més eficients de la firma).
A la primavera la gamma s’ampliarà amb l’arribada del Q7 e-tron, un cotxe que donarà 373 cavalls de potència gràcies a la combinació de l’energia tèrmica amb l’elèctrica i que -segons afirmen- només generarà 48 g de CO 2 per quilòmetre i gastarà 1,8 litres de gasolina cada 100 km. Aquestes dades li permetran disposar d’una autonomia de 56 km amb el mode elèctric i de 1.300 en el de combustió interna.
Però tornant a les versions actuals, cal destacar que aquesta dieta a què han sotmès el Q7, combinada amb els motors de nova generació, fa que el consum s’hagi reduït un espectacular 28%. Una vegada en marxa hem pogut comprovar l’eficàcia d’algunes de les novetats. La incorporació d’un diferencial nou, més alleugerit, millora moltíssim la tracció integral, i ho notem especialment quan traiem el cotxe de les carreteres asfaltades per anar per pistes i fins i tot camins més trencats. La nova suspensió adaptativa pneumàtica ens deixa triar fins a sis nivells d’alçada de la carrosseria. Igualment, l’eix posterior direccional ens ajuda a millorar el radi de gir i el fa més pràctic per a determinades maniobres. Aquests canvis fan que ara, en general, aquest Audi, més petit i lleuger, sigui més racional i fàcil de conduir en totes les circumstàncies.