Quan els enginyers del grup Hyundai-Kia van rebre llum verda per fer el primer model híbrid per a les dues marques, de ben segur el primer que se'ls va acudir va ser com poder superar o com a mínim igualar el promotor d'aquesta nova tendència, el Toyota Prius –que va provar en Ferran Vital– que poc a poc ha anat imposant la seva tecnologia, filosofia i metodologia a la resta de la gama Toyota.

El Kia Niro –que va provar en Jordi Castellano– i el nou Hyundai Ioniq comparteixen el mateix motor i la mateixa tecnologia híbrida però ocupant un segment diferent per no restar-se vendes l'un al altre. El nou Ioniq es podria considerar un compacte amb certs aires de berlina, mentre que el Niro esdevé un vehicle multisegment a mig camí entre un monovolum i un totcamí.

D'altra banda, el nou Ioniq disposa de tres versions diferents: 100% elèctric, híbrid (la versió que ens ocupa) o una futura versió híbrida endollable amb més bateria que ens permetrà fer uns 50 quilòmetres en mode totalment elèctric, un model que segurament pot ser la millor opció de les tres per a un usuari que necessiti fer desplaçaments curts entre setmana i sortides llargues de cap de setmana. Entre les diferents versions només existiran petites diferències estètiques, sobretot entre el model híbrid i l’híbrid endollable.

Estètica exterior

Un dels objectius principals a l’hora de desenvolupar el disseny d’un nou vehicle híbrid és que a banda de la bellesa exterior cal que l’equip de dissenyadors i enginyers treballin en harmonia amb l’objectiu primordial d’aconseguir reduir el coeficient de fricció contra l’aire (0,24 de Cx) per intentar reduir el consum del vehicle.

Presidint el frontal trobem una enorme calandra de forma trapezoïdal amb el logotip de la marca fent les funcions del radar de proximitat. Integrats pràcticament a la calandra trobem dos grans fars amb tecnologia led i xenó, i a cada lateral del para-xocs, un seguit de led que fan la funció de llum diürna encrestats a una pressa de ventilació que arriba fins als passos de roda davanters. Sota la calandra podem trobar un petit espòiler, que en el cas de la versió endollable és de color blau.

En conjunt, tots els afegits estètics doten el frontal d’una elegància i simplicitat molt atractiva a la vista, sense extravagàncies i que manté les faccions de la resta de la gamma que tan bé està funcionant a la marca coreana.

De perfil, ja podem evidenciar un disseny més treballat i més característic de models híbrids. Només cal veure la caiguda que fa el sostre a la part posterior un cop superat el muntant B, i que dota d’un gran dinamisme el vehicle i alhora ajuda a millorar-ne l'aerodinàmica, o les típiques llandes que intenten cobrir la màxima superfície possible per evitar que l’aire jugui en la contra del consum.

La part posterior és la més treballada i original del vehicle, sota el meu punt de vista. Podem observar una lluna posterior pràcticament plana i dividida en dues meitats, amb una orientació perpendicular i que ajuda a millorar la visibilitat posterior. Els grups òptics posteriors disposen de dos grans pilots amb tecnologia led, i rematant la part posterior, un para-xocs amb un gran símil d’espòiler pintat en negre brillant.

Interiors, sobris però de qualitat

Com ja ens tenen acostumats les marques asiàtiques als nivells més alts d’equipaments, l’únic extra que podem triar és el color, ja que el cotxe va ben farcit de tecnologia.

Podem accedir al vehicle sense necessitat de treure la clau de la nostra butxaca. El nou Ioniq disposa d’uns còmodes seients, entapissats de cuir. En pitjar el botó d’encesa del vehicle, una música inunda l’habitacle i ens fa traslladar a un món del futur. El seient, d’ajustament totalment elèctric i amb tres memòries de posició, es desplaça endavant tot sol per recuperar la posició que haguem memoritzat prèviament, tot un detall a l’hora de poder sortir del vehicle amb més comoditat.

El taulell presenta unes línies força simples, i busca en tot moment una netedat visual per no distreure en res al conductor. La part superior del taulell és de goma, mentre que les inferiors són de plàstic dur, però en tot moment presenten una qualitat d’ajust excepcional. Com ja és habitual, presideix la consola una gran pantalla tàctil de set polzades amb un gran nombre de menús que destaquen per la seva qualitat i simplicitat d’ús.

Per descomptat, en nou Ioniq disposa d’un sistema de connectivitat amb Android Auto o CarPlay d’Apple i una gran quantitat de llocs per poder deixar el telèfon mòbil (fins i tot amb l’opció de càrrega sense fils) gots, cartera, claus i fins i tot una tauleta electrònica.

La palanca de canvis automàtica és de tipus tradicional (PRND recte) i el quadre de comandaments és de tipus digital, amb un velocímetre al centre que en el moment de seleccionar el canvi en mode esportiu, es transforma en una mena de tacògraf.

Una petita pantalla multifunció amb l’ordinador de bord dibuixa un petit esquema sobre l’ús energètic que estem fent servir en conduir el vehicle, així com un seguit de barres que ens informen de si estem carregant, conduint de forma eficient o de forma esportiva.

Pel que fa a l’habitabilitat interior, pot ser que persones de més d’un metre vuitanta puguin tocar el sostre del vehicle i no viatgin còmodament a les places posteriors. A més, la plaça central posterior queda relegada a un ús totalment esporàdic. Val a dir que el nou Ioniq resulta sis centímetres més curt que el Prius, i el maleter de 443 litres també queda en inferioritat davant els 502 litres del model japonès.

Ús i economia

A l’hora d’iniciar la marxa cal treure el fre de mà –en aquest cas un fre de peu–, amb un accionament força incòmode avui en dia, i més quan la versió 100% elèctrica disposa de fre d’estacionament de tipus electrònic. Hyundai ens comunica que aquesta decisió simplement és per diferenciar una mica un model de l'altre.

En pitjar el botó d’arrencada, generalment arrenca el motor de benzina per carregar les bateries. Si sou dels que arrenqueu el motor mentre us col·loqueu el cinturó i deixeu les coses de les butxaques hi haurà prou temps perquè a l’hora de sortir del pàrquing el cotxe passi a mode totalment elèctric, però caldrà tenir cura de la pressió que exercim sobre el pedal del gas. A la més mínima insinuació a l’hora d’afrontar una pujada, el nou Ioniq decidirà fer servir el motor de combustió de forma conjunta al propulsor elèctric. Això sí, l’encesa del motor tèrmic sempre es fa amb una suavitat sorprenent i pràcticament inapreciable, no així el seu aïllament acústic, gens molest, però es fa notar.

I aquesta es transforma en una de les seves virtuts; aquest tipus de joc que mantindrem constantment amb el cotxe per fer servir el mínim possible el motor tèrmic i carregar al màxim la bateria, ens ajudarà a la llarga a anar reduint els consums i a fer servir més el motor elèctric i a aprendre a conduir avançant-nos a tot allò que ens faci perdre la inèrcia i perjudiqui l’economia d’ús.

Tot això ens servirà per oblidar-nos que el motor tèrmic només té 105 cavalls i mentre vagin passant els dies, no trobem a faltar més potència per a un ús habitual del vehicle. És més, fins i tot els dies que seleccionem el mode esportiu –envia tota la potència del motor tèrmic associat a l’elèctric– ens sorprendrà positivament la seva resposta, ajudat per unes suspensions prou fermes que permeten un pas per corba molt estable.

En aquesta setmana d’ús de prova del vehicle hem obtingut un consum de 5,2 litres de combustible, una mica lluny dels 3,9 que certifica la marca, però que considero correcte per tractar-se d’un vehicle compacte amb motor de benzina.

Si canviem el xip a l’hora de fer ús del cotxe, realment ens podria interessar pagar el sobrepreu de la versió endollable, per poder gaudir d’uns 50 quilòmetres d’autonomia totalment elèctrica, suficient en la majoria de casos per anar diàriament a la feina, amb la seguretat de poder disposar del tanc de combustible tradicional.

Conclusió

El nou Ioniq és una de les millors opcions si volem buscar un vehicle híbrid, i això és bo per al planeta i per als compradors, que disposen de més i millors alternatives de mercat. Una excel·lent relació qualitat-preu, una moderna caixa de doble embragatge i un gran equipament posen el coreà com a referent del segment. El nou Ioniq ha arribat per quedar-s'hi.