LA GUANTERA
Motor Novetats 22/02/2019

El dilema de quan deixar de conduir

No es pot parlar d’una edat concreta a partir de la qual és aconsellable deixar de conduir

i
Josep Lluís Merlos
3 min
No es pot parlar d’una edat concreta a partir de la qual és aconsellable deixar de conduir.

Fa pocs dies vam saber que el duc d’Edimburg, de gairebé 98 anys, ha decidit deixar de conduir i ha tornat a l’administració la llicència per fer-ho. A mitjans de gener el marit de la reina Elisabet II d’Anglaterra va tenir un accident de trànsit a Sandringham (Norfolk) quan, enlluernat pel sol que tenia de cara, va bolcar el totterreny que portava i va envestir un turisme amb dues ocupants, una de les quals es va trencar un canell, i un nadó.

Dos dies després, al mateix Philip Mountbatten el van fotografiar mentre conduïa sense el cinturó de seguretat. Aquest fet, i la polèmica pel temps que va trigar en mostrar interès pels lesionats en la col·lisió que havia provocat, van desfermar una nova allau de crítiques cap al príncep, ja retirat de la vida pública.

Aquest no era el primer accident d’algú conegut per la seva afició als cotxes i a la velocitat excessiva. També per alguns comentaris inoportuns, com quan li va preguntar a un discapacitat que anava amb una cadira de rodes elèctrica “A quanta gent has atropellat avui amb aquesta cosa?”, o com quan li va dir a un professor d’autoescola escocès “Com t’ho fas perquè els teus alumnes no vagin borratxos a l’examen de conduir?”

La notícia ha fet revifar amb molta intensitat el vell debat sobre quina hauria de ser l’edat límit per agafar el volant d’un cotxe.

Legalment, a Espanya no hi ha un límit establert. Només cal tenir present que fins als 65 anys cal renovar el carnet de conduir cotxe, la llicència tipus B, cada deu anys, després de passar un examen mèdic, i que a partir d’aquesta edat cal fer-ho cada cinc anys.

Fa anys, quan parlàvem d’una persona de més de 65 anys, ho fèiem d’algú amb dificultats per realitzar determinades activitats, entre les quals conduir un vehicle. Però avui està clar que entre 60 i 70 anys no hi ha cap mena de problema per portar cotxe. Tot i això, algunes estadístiques reflecteixen que, passats els 75 anys, aquest col·lectiu de conductors entra en uns índexs de sinistralitat alts que, de tota manera, no són superiors als dels més joves.

No es pot parlar d’una edat concreta a partir de la qual és aconsellable deixar de conduir perquè és evident que l’organisme de cada persona és diferent en funció de factors molt diversos.

La renúncia -o el veto- a la conducció no és una decisió fàcil, i moltes vegades requereix una recomanació externa. Tot i que no és gens senzill comunicar a algú que seria bo que no conduís més, les estadístiques ens diuen que un 41% de les persones que deixen de conduir ho fan per intermediació dels familiars. Psicològicament, la privació de poder-se moure lliurement amb el vehicle particular no deixa de ser el final d’una font d’independència.

A partir d’una edat, però sobretot d’unes condicions físiques determinades, cal adaptar l’estil de conducció a les possibilitats de cadascú, sense acostar-nos al llindar del risc: no conduir de nit o quan fa mal temps, no fer grans quilometrades, reduir la velocitat, incrementar les distàncies de seguretat, evitar les hores de màxima congestió...

La disminució de la visió

La vista és, probablement, el sentit que a partir dels 45 anys queda més condicionat. És l’edat en què apareix la presbícia, la pèrdua de la rapidesa en l’enfocament de la visió pròxima-llunyana. També està demostrat que a partir dels 60 anys cal quatre vegades més llum que als 20, fet que suposa una disminució de la visió nocturna.

L’oïda és l’altre sentit que també queda afectat, i això és molt important, perquè suposa la pèrdua d’un sistema d’alarma que condiciona l’equilibri, permet detectar determinades avaries i ajuda a la conducció (perquè ens explica com són les revolucions del motor, ens indica quan hem de canviar de marxa, o ens avisa de les indicacions del clàxon d’altres vehicles).

És obvi que, quan ens fem grans, els reflexos i la capacitat de reacció es tornen més lents.

Sovint, entrar en una determinada edat pot implicar també el consum de més medicaments, alguns dels quals poden ser incompatibles amb la conducció perquè provoquen somnolència.

Patologies com l’artrosi o el reumatisme poden generar problemes de situació morfològica al volant d’un cotxe, a més a més de la fatiga que porten associada.

I tot això per no parlar de malalties com l’Alzheimer, que, sobretot en una fase inicial encara no diagnosticada, poden resultar letals. La llista de comportaments i actituds perilloses en els afectats d’aquesta malaltia és tan gran que la fa absolutament incompatible amb la conducció.

Però seria injust no reconèixer també que la gent gran aporta prudència en la conducció, una virtut que cal posar en valor.

stats