L’any 2010 a tot el món només hi havia uns 17.000 cotxes impulsats per algun sistema elèctric (totalment elèctric o híbrid endollable) de zero emissions, capaç de propulsar-se sense la necessitat de fer servir un motor de combustió. Deu anys després, a punt d’acabar el 2020, es calcula que actualment a tot el món hi circulen uns 9 milions de cotxes elèctrics (molts més si sumem els híbrids endollables), una xifra molt destacable en temps de pandèmia i que encara creixerà exponencialment en un futur no gaire llunyà.

De fet, diverses prediccions apunten que els cotxes de zero emissions (elèctrics i híbrids endollables o PHEV) representaran més de la meitat del parc mòbil mundial el 2030, i algunes prediccions apunten que aquests vehicles superaran el 50% dels cotxes europeus molt abans d’acabar la dècada dels vint.

El salt tecnològic dels cotxes elèctrics els últims deu anys ha sigut enorme. De fet, durant el 2010 ens semblava impossible que en una dècada les bateries de liti aconseguissin velocitats de càrrega tan elevades i que gràcies a la major densitat i capacitat energètica dels nous paquets, les bateries oferissin autonomies per sobre dels 300 –i fins i tot 500– quilòmetres, i arribessin a assolir unes xifres que, ara sí, els fan realment competitius enfront dels vehicles de combustió.

En aquests deu anys també s’ha reduït el preu dels cotxes elèctrics i dels seus components, cosa que permet que els cotxes de zero emissions comencin a ser igual de competitius que els cotxes de combustió, amb models elèctrics o híbrids endollables ben equipats, amb bones prestacions i una important càrrega tecnològica en un rang de preu comprès entre els 25.000 i els 35.000 euros, i algunes unitats per sota dels 20.000 euros, molt enfocades a un ús urbà intensiu.

La clau de volta en el preu dels cotxes elèctrics rau en el preu de les bateries de liti, que actualment els fabricants poden produir o adquirir –per primer cop en la història– per sota dels 100 dòlars per cada kWh, cosa que, ara sí, comença a possibilitar la reducció de preus dels cotxes elèctrics o electrificats i homologar-ne el preu de compra als vehicles de combustió convencionals.

Actualment, tots els grans fabricants automobilístics ja estan immersos en un període de transició de la seva gamma comercial, i pràcticament totes les marques importants ja disposen de diversos models electrificats (híbrids endollables i elèctrics purs) capaços de moure’s sense necessitat de motor de combustió en diversos segments.

Si hi ha una marca que ha crescut durant aquesta dècada, precisament aquesta ha sigut Tesla. Tesla va començar a cotitzar a la borsa l’estiu del 2010 a un preu de 17 dòlars cada acció. Aquest mes de desembre del 2020 els californians han arribat al seu valor borsari màxim històric, amb una cotització per sobre dels 650 dòlars per cada acció.

El gran creixement de Tesla ha esperonat altres fabricants tradicionals per engegar un procés de transició energètica cap a un model amb menys dependència del petroli, alhora que ha facilitat el creixement de noves empreses que han intentat repetir l'estratègia de Tesla, com ara Lucid Air o Rivian, i fins i tot ha provocat la resurrecció d'antics fabricants de luxe com ara Hispano Suiza.

De cara a la pròxima dècada, el gran repte dels fabricants, les companyies energètiques i les institucions ha de ser bastir una xarxa de punts de càrrega elèctrica prou gran i competitiva. És cert que la xarxa de punts de càrrega ha crescut exponencialment al nostre país (especialment els últims anys), però encara no està preparada per a una transició massiva d’un gruix significatiu del parc mòbil actual (fixeu-vos que no dic tot el parc mòbil) vers les mecàniques endollables.