Hi ha constància documental que acredita que el 1935 hi va haver un intent de fer un cotxe propulsat per un motor elèctric. La iniciativa no va reeixir perquè aquell motor no era capaç d’acumular prou energia i, per tant, tenia una autonomia molt baixa. El que aleshores era un problema avui continua sent el principal repte per a tots els fabricants d’automòbils elèctrics. Fins que no van aparèixer les bateries de ió-liti, aquest propòsit no va agafar volada.
L’any 2008, al Fòrum de Davos, Carlos Ghosn -president de l’aliança Nissan-Renault- va anunciar la voluntat de disposar d’una gamma completa de vehicles cent per cent elèctrics; una fita que les dues marques feien realitat només quatre anys més tard. Des del 2012, Renault -que signa un de cada quatre cotxes elèctrics que hi ha a Europa- ja ha venut cent mil d’aquests automòbils al continent, dels quals la meitat corresponen al model Zoe.
Els responsables de la marca del rombe han tret una segona generació d’aquest cotxe, que es diferencia de l’anterior perquè disposa d’una bateria nova, la ZE 40, que duplica l’autonomia, fins a arribar als 300 quilòmetres, i que es pot carregar en menys temps (entre una hora i mitja i vint-i-cinc hores, segons la classe de càrrega que fem i la connexió a la xarxa elèctrica emprada).
Aquesta bateria, que substitueix l’anterior de 22 kWh, l’han feta amb LG i ofereix una rendibilitat superior perquè millora la densitat energètica gràcies a la reacció química de la combinació de níquel, liti, manganesa i un cobalt que, segons el fabricant, en cap cas prové del Congo.
La nova bateria és un deu per cent més gruixuda, i pesa vint-i-tres quilos més que l’anterior, fins a arribar als 300, ja que conté 192 cel·les. Perquè aquest pes important no afecti la conducció, el conjunt d’acumuladors va situat a la part inferior del cotxe per abaixar al màxim el centre de gravetat del vehicle.
Increment de vendes
A Renault podien haver electrificat un model d’èxit com el Clio, però amb el Zoe s’han estimat més fer un cotxe totalment nou, partint d’un full en blanc, tot i que aprofita la plataforma d’aquest bestseller. El fabricant del rombe ha col·locat més de quatre mil vehicles elèctrics a l’Estat dels seus diferents models, entre els quals el Twizzy, que fabriquen a la factoria de Valladolid. L’any passat es van vendre 5.000 cotxes elèctrics a Espanya, un 51% més que el 2015.
El comportament del Zoe ens ha agradat molt, ja que no evidencia cap mancança dinàmica en comparació amb un cotxe amb motor tèrmic. Conduir-lo és fins i tot divertit, sobretot si intentem aprofitar al màxim l’energia, que no únicament prové del motor -completament fet per Renault i que és un 25% més lleuger que l’anterior.
Part d’aquesta energia ve de la frenada regenerativa, que carrega la bateria a les frenades -com en els KERS de la Fórmula 1- i de les desacceleracions. La utilització d’una bomba de calor també contribueix a millorar l’autonomia, així com els neumàtics, els Michelin EV, fabricats expressament per a aquest cotxe, amb unes ranures horitzontals que disminueixen moltíssim el soroll del rodament, amb la millora de confort acústic que això suposa.
Més enllà de tot això, el que de debò condiciona l’autonomia és la suma de diversos factors: la velocitat a què anem, l’orografia dels llocs per on circulem, la temperatura ambient i, sobretot, l’estil de la nostra conducció.
Això fa que, en realitat, els 403 quilòmetres d’autonomia que s’anuncien (en la generació anterior eren 240) quedin en uns 300 de mitjana, molt més reals.
El Zoe té un comportament semblant al d’un Clio, d’una potència equivalent als 92 CV, que -traduïts al llenguatge elèctric -és el que vindria a oferir aquest cotxe respectuós, tecnològic, i agradable de conduir.
De 0 a 100 en 13 segons
I, en part, si és així d’interessant és per la seva capacitat d’acceleració (fa els 0 a 100 en 13 segons). Renault ha aprofitat tota l’experiència acumulada amb l’equip e-Dams, que ha guanyat els dos primers campionats de la Fórmula-e i lideren l’actual. Els monoplaces d’aquesta categoria són capaços de fer aquesta mateixa acceleració en només 4 segons, i fan servir bateries de 360 kW.
Segons Renault, si tenim l’habilitat de carregar les bateries a les hores que l’electricitat és més barata, el cost per cada 100 quilòmetres és d’1,5 €, és a dir sis vegades menys que amb un motor de gasolina. A més, cal tenir en compte que un cotxe elèctric té un cost de manteniment que acostuma a ser un 20% més econòmic que un homòleg amb motor de combustió interna, perquè no porta segons quins consumibles i en conseqüència no els hem de canviar.
