LA GUANTERA

Lectures ràpides per llegir lentament

Sant Jordi, temps de roses i llibres. Aquí trobareu algunes recomanacions per llegir i regalar, sempre vinculades al món del motor. Tres llibres interessants i ben escrits, que segur que us agradaran, especialment si sou entusiastes seguidors de la Fórmula 1

Portada 'Montecarlo' de Peter Terrin Zoom

‘Montecarlo’, de Peter Terrin

Jack Preston és un mecànic de l’equip Lotus que segueix els Grans Premis de Fórmula 1. En ocasió de la cursa de Mònaco del 1968, queda absolutament fascinat per la visita als boxs de Deedee, l’estrella cinematogràfica francesa de moda del moment.

Un fet sorprenent instants abans de la sortida de la prova desencadena aquesta història trepidant i ben escrita. Una novel·la curteta -potser massa- del belga Peter Terrin, apassionat de la F1 des dels temps del llegendari Gilles Villeneuve, que reflexiona sobre els herois anònims i, especialment, sobre la necessitat que sempre tenim de veure reconeguts els petits (o grans) gestos que atorguen els imprescindibles cinc minuts de glòria a qualsevol existència, per discreta que sigui.

Montecarlo és una publicació de l’editorial Raig Verd, està traduïda per Maria Rosich i compta amb una deliciosa portada il·lustrada per l’igualadí Xavier Mula.

‘La última noche de Ayrton Senna’, de Giorgio Terruzzi

El dia 1 de maig del 1994 va ser una de les jornades més tristes de la història de la Fórmula 1. Aquell dia, Ayrton Senna va morir quan va estavellar el seu Williams al revolt de Tamburello al circuit d’Imola, on es disputava el GP de San Marino. El dia abans, a la mateixa cursa, havia mort Roland Ratzenberger, i als entrenaments lliures de divendres, Rubens Barrichello es va salvar d’un dels accidents més horribles de la seva trajectòria esportiva.

La vida del campió brasiler va estar sempre envoltada d’una aurèola de misticisme especial, sobretot des que va afirmar que parlava amb Déu.

Aquell Gran Premi va estar marcat per la desgràcia des del primer moment, i Senna el va afrontar amb males vibracions, tantes que fins i tot es va plantejar no sortir a la prova diumenge, com li va confessar a l’històric metge dels pilots en aquells temps, el professor Sid Watkins, que va ser el primer que el va atendre dins del munt de ferralla en què va quedar convertit el seu cotxe a causa de l’accident.

Però, què va passar pel cap de Magic la nit abans de la tragèdia? Ho explica Giorgio Terruzzi, l’autor d’aquesta obra, un periodista italià molt prestigiós que fa molts anys que segueix la Fórmula 1 i en cobreix la informació per a diversos mitjans de comunicació.

Aquest llibre, escrit amb un estil absolutament periodístic i impactant, revela moltes claus que justifiquen l’estat de tensió amb què Senna va abordar l’última de les 162 curses de Fórmula 1 que va disputar i que li van permetre guanyar tres títols mundials de la categoria reina. Un llibre imprescindible, no només per als fans de la categoria reina de l’automobilisme esportiu.

‘Cop de teatre’, de Francesc Latorre

Les transmissions dels Grans Premis de Fórmula 1 han sigut durant molts anys un dels puntals de la programació esportiva de TV3, amb un enorme èxit d’audiència durant la majoria de temporades que aquest espectacle ha format part de la graella de la programació de la televisió catalana.

El periodista d’Aitona (Segrià) Francesc Latorre n’ha format part d’una manera molt important durant onze anys, i per això ha escrit aquesta obra que recull la seva experiència, amb la lloable voluntat d’agrair als espectadors la fidelitat de tants anys.

Estructurat d’una manera àgil, Cop de teatre (una expressió utilitzada per diversos comentaristes esportius, que Latorre va heretar com a segell característic) presenta les vivències del comentarista en els diferents circuits que formen una temporada completa de competició.

El llibre, dinàmic i ben escrit, destaca per la seva sinceritat, i agradarà no només als fanàtics de la F1 sinó al públic en general per l’autenticitat de les anècdotes que narra i pels secrets que descobreix, que sempre han despertat la curiositat d’uns espectadors que no sempre han trobat la resposta adequada a les seves preguntes.

L’estil de Latorre destil·la, per sobre de tot, una enorme humanitat, lluny dels divismes que de vegades envolten els periodistes més mediàtics. En aquest sentit cal destacar la lloança que el lleidatà fa durant tota l’obra de la feina professional de les diverses persones que formen un equip de televisió, més enllà de les cares que apareixen en pantalla.

És obligat mencionar l’apartat de recomanacions que, en ocasió de cada prova i cada país recorregut, l’autor fa als lectors: llocs per visitar, restaurants per anar, indrets que no hem de passar per alt... Són recomanacions sinceres, molt diferents de les que acostumem a trobar a les guies de viatges, fruit de l’experiència de moltes hores d’avió i d’haver de sotmetre’s a uns pressupostos molt ajustats.