Per què el teu cotxe consumeix més combustible del que promet?

Faig una ullada a les dades oficials de consums del cotxe que faig servir cada dia (un Renault Mégane gasolina de l’any 2006) i comprovo que no disten tant dels consums reals, fins i tot onze anys després de la seva compra. El consum mixt estava estipulat en 6,9 litres i em costa fer-lo pujar de 7,5, fins i tot practicant una conducció alegre i circulant per ciutat amb certa assiduïtat. Llavors em pregunto com és possible que avui en dia moltes marques homologuin unes dades molt bones però després, a la pràctica, aquestes es trobin força lluny dels consums reals.

És ben habitual que les marques anunciïn versions “ecològiques” en el seus models amb consums situats entre els tres i quatre litres però que després costa moltíssim fer baixar dels sis. No és que fer sis litres sigui una mala xifra tenint en compte que en general els consums han disminuït amb respecte fa uns anys, però ni de bon tros ho han fet tant com les marques presumeixen.

El "downsizing", la resposta a l’exigent normativa anticontaminació

Mentre les normatives anticontaminació es van endurint cada any més, ciutats com Barcelona o Madrid han declarat la guerra als cotxes antics i als dièsel. En general mica en mica la societat es va conscienciant que els combustibles fòssils tenen data de caducitat i altres energies, com la electricitat, impulsaran els nostres vehicles en un futur que cada cop sembla més proper.

Però mentre aquest no arriba, la benzina i el dièsel continuen sent els principals combustibles i els motors de combustió han de complir uns nivells d’exigència en matèria de contaminació cada cop més elevats. Davant d’aquest panorama, les marques van veure fa uns anys com l’anomenat "downsizing" era la millor solució.

El "downsizing" consisteix en fabricar motors que disposen d’una cilindrada generalment molt baixa però una potència similar o fins i tot superior a la que anteriorment s’extreia de propulsors amb més cilindrada. I com es fa això? Bàsicament amb la sobrealimentació, doncs avui en dia la gran majoria de motors que hi trobem al mercat disposen de turbo, sistemes de distribució variable o d’injecció molt sofisticats. Així, no és gens estrany extreure 100 o 120 cavalls d’un petit motor d’un litre.

Aleshores, a on està el truc?

Amb aquesta idea les marques van trobar la manera de complir amb les normatives anticontaminació i de pas homologar uns consums baixíssims, doncs les proves es fan en unes condicions concretes (a un taller, a velocitat constant i sobre uns rodets) que mai podran simular condicions reals de circulació.

Aquestes proves corresponen a l’homologació que determina el NEDC (New European Driving Cycle), i degut precisament a que es fan en un espai tancat, les marques adapten els vehicles per aquestes proves per tal d’obtenir xifres de consum i d’emissions de CO2 més baixes. Però aquesta competició per obtenir la millor xifra té com a conseqüència que a la pràctica és impossible assolir les dades homologades, de manera que sembla que la marca ens està enganyant. De fet, no és que ens enganyi... sinó que no ens diuen els consums en condicions reals de circulació, sinó que ens els diuen en les condicions que exigeix la normativa.

Però els motors amb tecnologia "downsizing" tenen les hores comptades, ja que l’enduriment de la normativa anticontaminació obligarà a les marques a recuperar els tradicionals motors amb una cilindrada més alta i menys complexitat tecnològica però afegint-hi la cada cop més habitual hibridació que permeti complir la norma. De fet, el projecte europeu RDE (Real Driving Emissions) té com a objectiu establir quines són les emissions dels vehicles en condicions reals de circulació, ja que és evident que si un cotxe augmenta notablement el consum real respecte a l’homologat, també ho fan les seves emissions.

Això sí, endurir la normativa no soluciona el problema que plantejàvem en un inici, i per això el Grup PSA és pioner en oferir a la seva pàgina web els consums en condicions reals de circulació de 58 models de les marques Peugeot, Citroën i DS. Aquesta és, sens dubte, la solució més fàcil, doncs així els clients sabran de bell antuvi quins seran els consums del cotxe que es volen comprar, més enllà de les dades oficials del cicle d’homologació.