L’ocàs dels monovolums

A inicis del segle XXI eren el cotxe de moda. Unes mides compactes que els feien pràctics per ciutat, cinc places reals amb tres seients individuals a la fila posterior, motors eficients amb consums continguts i preus relativament assequibles formaven part de la recepta de l’èxit dels monovolums. Renault Scénic, Citroën Picasso, Ford C-Max... cada fabricant tenia com a mínim un monovolum a la seva gamma comercial, i les vendes responien amb alegria a l’aposta dels fabricants al Vell Continent i als Estats Units, on els monovolums eren una mica més grans que els europeus, com en el cas del Ford Galaxy o el Chrysler Voyager.

Però l’any 2006 Nissan va canviar la regles del joc amb la primera generació del Qashqai. El SUV o totcamí assequible (o com a mínim a un preu no gaire prohibitiu) havia arribat per fer-se un lloc en el mercat i desplaçar els monovolums, fins aleshores el vehicle de tall familiar favorit dels compradors europeus.

A causa de l’èxit del Qashqai cada fabricant ha anat incorporant més i més totcamins a la seva gamma (Volkswagen Tiguan, Seat Ateca, Peugeot 3008, Ford Kuga...) en detriment dels monovolums tradicionals. Els SUV o totcamins comparteixen plataforma i element modular amb els vehicles compactes o berlines tradicionals dels quals deriven, afavorint l’abaratiment de costos en una economia d’escala, i a canvi deixen uns marges comercials més profitosos que no pas els turismes dels quals es deriven o els monovolums tradicionals.

Abandonament massiu

Durant 2018 els monovolums van significar només el 3% de les vendes de cotxes nous a Europa, mentre que fa uns quinze anys tenien un pes deu vegades superior a l’actual. Això ha fet que els grans fabricants hagin anat abandonant el segment sense desenvolupar un successor que continuï el seu llegat. Sense anar més lluny, durant els últims mesos hem vist com Kia ha eliminat el Carens –un vehicle que tenia un gruix de vendes significatiu al nostre país– o que Ford i Citroën també han decidit retirar els C-Max i C4 SpaceTourer (abans anomenat Picasso) sense cap substitut en el segment.

Algunes marques sí que mantenen el nom del monovolum que desapareix però enfocant-lo a un nou concepte i tipologia de vehicle diferent, com en el cas de l’Opel Zafira, que ha deixat de ser un monovolum convencional per convertir-se en una furgoneta campera.

Curiosament BMW i Mercedes-Benz encara mantenen un monovolum a les seves extenses gammes comercials: són el Serie 2 Active Tourer i el Classe B. En tots dos casos són vehicles de nínxol, amb unes vendes molt poc rellevants, i que sobretot en el cas del bavarès estan destinats a reconvertir-se en un ‘crossover’ o bé desaparèixer totalment en un futur no gaire llunyà.

Comprar un monovolum és bona idea?

Ara és possible trobar alguns monovolums nous o amb pocs quilòmetres a un preu atractiu. No hem d'oblidar que els monovolums són cotxes tan segurs com qualsevol SUV, que la seva habitabilitat és millor i que el preu de compra i de manteniment és sensiblement inferior al dels totcamins.