Els cotxes dièsel no només ho tindran cada cop més complicat per poder circular pels carrers de les grans ciutats de l’estat espanyol, sinó que ara el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy vol apujar els impostos als propietaris d’un cotxe dièsel en una nova reforma fiscal, tal com informa el diari 'El País'.

La idea de l’executiu espanyol és que els nous tributs aplicables als cotxes dièsel passin pel nou finançament que negocia amb les diverses comunitats autònomes, cosa que podria generar desigualtats entre les càrregues impositives de diferents comunitats.

Impostos ambientals a Espanya

Els impostos ambientals a Espanya (que inclouen els impostos de circulació, matriculació i sobre hidrocarburs) representa un 1,85% del PIB espanyol, lluny de la mitjana europea que arriba al 2,44% del PIB.

Aquesta iniciativa es podria traduir en una reducció de les bonificacions fiscals de les quals ha sigut objecte el dièsel els últims anys, ja que la Comissió Europea porta anys pressionant Espanya perquè elimini les bonificacions i la baixa fiscalitat del dièsel i carregui amb nous impostos mediambientals els carburants -especialment aquest.

Com augmentar els impostos als dièsel?

El govern espanyol porta temps estudiant diverses possibilitats per augmentar la pressió fiscal als propietaris. Una primera mesura seria la reforma de l’impost de matriculació, que només es fixa en les emissions de CO2 i obvia la resta de gasos i partícules nocives, cosa que beneficia els cotxes dièsel.

Una eventual pujada d’impostos sobre el dièsel (i altres carburants) també podria tenir recorregut, sobretot si aquesta iniciativa va acompanyada d’una directriu comunitària a escala europea, i després que diverses institucions (UE, FMI, OCDE) hagin assenyalat directament el govern espanyol per les baixes tributacions dels carburants dièsel, que a Espanya són objecte d’un tracte preferencial amb els impostos especials mínims sobre el carburant tot i tenir unes emissions de NO2 molt superiors a les de la gasolina.

Amb tot, el que sembla clar és que l’executiu espanyol vol canalitzar la pressió fiscal al dièsel mitjançant els trams autonòmics, bé mitjançant els impostos sobre hidrocarburs o bé augmentant els impostos relatius als residus i les emissions contaminants, i harmonitzant els impostos de circulació, un impost de caràcter municipal que presenta grans oscil·lacions en funció dels criteris de cada ajuntament i de la seva ubicació geogràfica.

En definitiva, tot i que encara caldrà veure on es produeix un augment de la tributació en termes absoluts, el que és clar és que els cotxes dièsel seran objecte d’un augment substancial de la seva càrrega impositiva tant en el moment de la seva compra com al llarg de la seva vida útil.