Fa tan sols una setmana coneixíem el nou McLaren W1, un hiperesportiu híbrid de 1.275 CV que arribava al mercat per posicionar-se com un dels cotxes més potents i tecnològicament avançats del món. Doncs bé, la resposta de Ferrari, marca que històricament sempre ha rivalitzat amb McLaren, no s'ha fet esperar. El resultat s'anomena Ferrari F80 i arriba al mercat amb una responsabilitat excepcional: ser el successor dels Ferrari 288 GTO, F40, F50, Enzo i LaFerrari.

D'entrada cal explicar el nom: s'anomena Ferrari F80 perquè la seva producció finalitzarà l'any 2027, moment en què la marca italiana celebrarà el seu 80è aniversari. Tot seguit, cal explicar de quina mena de cotxe es tracta: estem davant d'un hiperesportiu amb una producció limitada de 799 unitats que fa servir un motor V6 i dos motors elèctrics per desenvolupar una potència total de 1.200 CV, i es posiciona com el Ferrari més potent mai creat. Es diu ràpid.

Disseny inspirat en Le Mans i en la Fórmula 1

Els hiperesportius de Ferrari que hem conegut fins ara sempre han tingut dissenys espectaculars, però que simplement es percebien com cotxes de carrer amb una estètica excepcional. En canvi, el nou F80 té un aspecte molt més tècnic i sí que sembla un cotxe de Le Mans amb matrícula és perquè, efectivament, és gairebé un cotxe de Le Mans amb matrícula. En el terreny estètic destaca per lluir un frontal amb una màscara negra que recorda la de l'acabat de presentar 12Cilindri i tota una sèrie d'apèndixs aerodinàmics i entrades d'aire que compleixen una funció molt concreta: ser capaços d'enganxar l'F80 a terra per oferir el rendiment més alt possible.

Ferrari assegura que el seu nou hiperesportiu genera una càrrega aerodinàmica de 1.050 quilos a 250 km/h, i tot plegat és possible gràcies a elements com el frontal (que genera 460 d'aquests quilos gràcies a l'aleró davanter i als conductes de tipus S-Duct) i a l'aleró posterior, peça clau en aquesta comesa, i que disposa d'una configuració específica per oferir una gran càrrega aerodinàmica. Les entrades d'aire agressives al lateral, la part posterior sense vidre i amb sortides de refrigeració, les llandes de fibra de carboni o la sortida d'escapament central són alguns dels elements més cridaners.

Abans de passar a la part mecànica —que és la més rellevant en aquesta mena de vehicles— convé fer una menció a l'interior, ja que aquí Ferrari també ha apostat per dissenyar un habitacle pensat principalment per obtenir el rendiment més elevat possible en circuit i deixant una mica de banda la comoditat. I això ho diem perquè la marca de Maranello no ha dissenyat ni un monoplaça ni un biplaça, sinó un model 1+1 que equipa un seient del conductor complet i una simple adaptació en forma de "seient" per a l'acompanyant, que haurà de seure en una zona encoixinada instal·lada directament sobre el xassís. El motiu és evident: reduir pes. I s'ha aconseguit, ja que el nou Ferrari F80 pesa tan sols 1.525 kg, una molt bona dada si tenim en compte que hem d'introduir motors elèctrics en l'equació.

Aquest mateix objectiu segueix el seient del conductor –que sí que és un bucket real, però de la mateixa manera que al McLaren W1 no es pot regular i el conductor haurà de modificar la posició dels pedals i del volant– i la presència d'elements tecnològics, que a diferència del que passa en altres models de la marca italiana està reduïda a una pantalla per al quadre d'instruments i a un altre petit monitor a la consola central per manipular els llums, els retrovisors i el sistema de climatització. Tot molt minimalista, però cal tenir present que no estem davant d'un vehicle que prioritzi la comoditat, sinó les prestacions. I és d'això de què parlarem tot seguit.

Adeu, V12 atmosfèric; hola, V6 híbrid

Ferrari no ha optat per muntar el motor V12 atmosfèric que movia els F50, Enzo i LaFerrari (els 288 GTO i F40 muntaven un V8), sinó que en aquesta ocasió ha decidit equipar el nou F80 amb un propulsor V6 com el que mou el Ferrari 499P, que ha guanyat Le Mans a mans del pilot català Miquel Molina. Amb aquest motor comparteix arquitectura i altres elements, mentre que la part elèctrica formada pels MGU-K (motor generador que transforma l'energia de la frenada en energia elèctrica) o MGU-H (sistema que reaprofita els gasos de l'escapament per generar energia elèctrica) prové directament dels Ferrari de Fórmula 1.

Tot i que d'entrada pugui semblar que muntar un motor V6 biturbo de 3.0 litres en un hiperesportiu com aquest pugui resultar insuficient o una mica decebedor. El cert és que estem davant d'un propulsor que genera una potència de 900 CV, i s'ha posicionat com el motor Ferrari amb més potència de la història. Però és que, a més, aquests 900 CV reben l'ajuda de tres motors elèctrics, dos d'ells encarregats de moure les dues rodes davanteres i un altre les posteriors, oferint un plus de 300 CV a la potència del motor de combustió.

Com és d'esperar, les prestacions del nou Ferrari F80 són simplement espectaculars. Accelera de 0 a 100 km/h en tan sols 2,15 segons, de 0 a 200 en 5,75 segons i assoleix una velocitat màxima de 350 km/h. Tot plegat complementat per una suspensió activa Multimatic que adapta la duresa de cada amortidor en temps real a través d'un sistema elèctric de 48 V, d'un xassís format per materials com el titani o la fibra de carboni i d'un sistema de frenada amb tecnologia CCM-R derivat de la competició. En definitiva, un hiperesportiu espectacular que té un preu també espectacular: 3,6 milions d'euros. Sigui com sigui, no cal preocupar-se per aquesta xifra perquè ja està venuda tota la producció.