Reportatge
Motor 28/02/2021

Per què ens agraden els SUV?

Expliquem els avantatges del tipus de vehicle més venut al nostre mercat respecte als turismes convencionals

5 min
Comparativa SUV

La majoria d’aficionats als cotxes i la premsa especialitzada els detesten. Veuen en els SUV una moda estúpida, una mena d’atemptat contra les lleis de la física i una carrosseria que empitjora tots els registres respecte als turismes convencionals, les berlines o sedans de tota la vida. Els costa entendre que algú vulgui pagar més diners per un cotxe que va pitjor, consumeix més carburant i té revisions i manteniments més cars.

Però anem per parts. És del tot encertat afirmar que els SUV, crossovers o totcamins són uns cotxes amb més pes i pitjor coeficient aerodinàmic que els turismes dels quals sovint deriven, cosa que incideix en el consum de carburant i les emissions contaminants del vehicle. A tall d’exemple, un Seat Ateca no deixa de ser un Seat León amb una carrosseria més elevada, més pes i pitjor aerodinàmica, i com aquest exemple en podríem trobar desenes: un Volkswagen T-Roc és un Golf aixecat i vitaminat, igual que un Ford Kuga deriva d’un Focus o un Volvo XC90 ho fa d’un V90 o un S90. Aquest és un punt totalment cert i incontestable, ja que els SUV consumeixen entre un o dos litres més de carburant que els models turisme compacte o berlina dels quals deriven.

A més, els SUV són més cars de mantenir, ja que el seu pes els obliga a canviar abans de neumàtics, que són més grans i més cars que els d’un turisme convencional, i les revisions anuals (canvi d'oli, filtres, manteniment...) són més cares.

Per si tot això no fos prou, cal sumar-hi el fet que els SUV són més lents i pesants que un turisme convencional, tenen un pitjor comportament dinàmic en carreteres de muntanya, costa més fer-los maniobrar per carrerons estrets o ens obliguen a haver d’estacionar amb més cura. Aleshores, per què la gent els compra de manera massiva?

Els SUV, entre la moda i la practicitat

Fins fa deu anys les persones que necessitaven espai compraven monovolums o derivats de turismes amb format monovolum. Tots recordem les grans vendes dels Citroën Xsara Picasso, Seat Altea o Opel Meriva, per posar alguns exemples. Tots eren cotxes que derivaven de compactes i que apostaven per carrosseries més grans que oferissin més espai i habitabilitat, i van funcionar prou bé entre el públic familiar i entre els compradors que volien espai per transportar-hi la bicicleta o la taula de surf per sortir els caps de setmana, per exemple.

Però aleshores va aparèixer la primera generació del Nissan Qashqai, un cotxe a mig camí dels totterrenys, monovolums i compactes a l’ús que va superar les previsions de vendes de la mateixa marca i es va convertir en un èxit fulgurant. La resta de fabricants, veient-hi una gran oportunitat de negoci, es van tirar de cap a aquest nou segment i van aparèixer els Volkswagen Tiguan, Audi Q3, Kia Sportage, Ford Kuga i d'altres que van canviar la tendència del mercat. Entre els anys 2010 i 2014, els SUV van començar un ràpid ascens de vendes que ja no va tenir aturador i que va obligar els fabricants a oferir cada cop més i més carrosseries tipus SUV o crossover a la seva gamma.

Per què la gent va començar a comprar SUV massivament? La resposta a aquesta qüestió és polièdrica, però a grans trets en podem extreure un parell de condicionants generals. En primer lloc, els SUV tenen una imatge més poderosa i atractiva associada a més poder econòmic i un estil de vida actiu. En segon lloc, al públic en general li agrada més comprar un vehicle amb aquestes carrosseries que no pas un compacte o sedan equivalent.

Sota el meu punt de vista, els SUV ofereixen un avantatge comparatiu decisiu respecte als turismes convencionals: la seva facilitat a l’hora d’entrar i sortir de l’habitacle o per carregar objectes al maleter. Però anem per parts. Els SUV són els cotxes preferits entre els compradors de més de 55 anys i entre el públic familiar, ja que permeten accedir-hi amb facilitat i comoditat a les persones més grans o amb dificultats de mobilitat, i també permeten col·locar els infants als sistemes de retenció o cadiretes corresponents sense haver de fer grans exercicis de contorsionisme i castigar en excés l’esquena i les ronyons dels pares. I això, en un país amb un fort índex de població sènior o envellida i en què els joves sense fills pràcticament no compren cotxes nous, és un factor clau.

Els SUV ofereixen millor capacitat de càrrega.

Un cop en marxa també cal destacar que la posició de conducció dels SUV o totcamins és més relaxada i ergonòmica que no pas la d’una berlina esportiva, per exemple, que ens obliga a anar més baixos i estirar més les cames per arribar als pedals. Tot i que pugui sobtar, la posició més ergonòmica dels SUV permet als conductors fer tirades més llargues sense arribar a cansar el cos tant com en una berlina o un compacte, amb una posició de conducció més estirada.

A més, els SUV o crossover presenten uns maleters més pràctics, amples i funcionals que no pas les berlines de les quals deriven. Un cop més, trobem que és fàcil encabir-hi un cotxet infantil i la bossa del nadó sense haver de fer mans i mànigues com en el cas dels turismes, o que gràcies a la seva boca de càrrega planera pujar-hi o extreure’n la compra setmanal o objectes amb cert volum no suposa una fuetada a l’esquena del propietari.

A part del factor espai i facilitat d’entrada i sortida, els SUV tenen un altre element a favor que sovint no es valora prou: el seu comportament dinàmic. Sí, ja sé que abans he dit que els SUV o totcamins ocupen molt d’espai per moure’s per la ciutat i pesen massa en carreteres de revolts, però els seus compradors faran poc o cap ús d'aquest vehicle pels carrerons de Sants, Gràcia o Horta, i difícilment atacaran la carretera de muntanya més pròxima de casa els diumenges al matí. Els compradors dels SUV volen un cotxe per viatjar per carreteres ràpides i autopistes a una velocitat constant d’un punt A fins a un punt B amb comoditat i espai, i en aquest registre els SUV són molt competents. Els SUV o totcamins són més pesants i menys àgils, però mostren un gran aplom, més visibilitat i una sensació de domini de la carretera o autopista més gran que no pas una berlina o un turisme, elements molt apreciats pel 90% dels conductors catalans, que no tenen cap mena d’intenció d’experimentar amb els límits mecànics i físics dels seus vehicles. També cal sumar-hi que les suspensions i direccions dels totcamins són menys rígides i, per tant, filtren millor les irregularitats de l’asfalt que no pas els turismes convencionals.

Per acabar, hi ha un últim punt que no per ser evident deixa de ser important. Els SUV són més alts que els turismes dels quals deriven, i això els permet moure’s millor fora de l’asfalt (si és que el seu propietari s’atreveix algun cop a endinsar-se per un camí) i fins i tot superar obstacles urbans, com ara els passos elevats o coixins berlinesos, els sotracs i bonys característics dels carrers de les ciutats, o aixecar-se per sobre de la vorada del carrer per deixar els nens a l’escola o recollir l’àvia i portar-la al metge amb més comoditat.

stats