El 20 de març, el Congrés de Diputats va aprovar el reial decret 339/1990, o el que ve a ser el mateix: la modificació de la llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, que ahir va entrar en vigor. Tal com calia esperar, l’objectiu d’aquesta reforma és la reducció dels accidents de circulació, un dels principals flagells de les societats modernes.

L’any passat hi va haver gairebé 1.130 morts a les carreteres de l’estat espanyol; una xifra que, tot i ser esgarrifosa, significava una reducció de la mortalitat viària per desè any consecutiu, un fenomen que no passa amb el mateix èxit als països del voltant. Malgrat la falta de manteniment de la xarxa viària estatal a causa de la crisi econòmica, és evident que la feina dels gestors d’aquesta matèria és bona, encara que allunyada de l’excel·lència.

Un parc mòbil vell

La millora de la tecnologia de seguretat dels cotxes actuals també hi contribueix, però en el cas espanyol aquest és un factor que s’ha de relativitzar, ja que el parc mòbil actual és dels més vells d’Europa. Segons dades de la patronal Anfac -l’associació espanyola de fabricants d’automòbils-, un 39,6% dels cotxes que circulen per Espanya tenen més de 10 anys d’antiguitat; en el cas dels vehicles dedicats al transport de mercaderies, la mitjana d’edat s’acosta als 11 anys. Són xifres que s’han disparat en els cinc últims anys coincidint, lògicament, amb la crisi econòmica. De fet, del 2007 ençà, l’edat mitjana del parc mòbil espanyol ha envellit en gairebé tres anys.

Per combatre-ho n’hi ha que proposen prohibir la venda entre particulars de vehicles amb més de 15 anys, o retirar de la circulació els que superin els 30, excepte els cotxes clàssics o amb un determinat valor històric. Els diferents plans PIVE han permès la jubilació de cotxes que ja tenien més de 12 anys, amb la seguretat ecològica que això comporta, sobretot si tenim present que un cotxe d’avui contamina el mateix que contaminaven cent vehicles dels anys setanta.

Segons l’AECA, l’entitat que aplega les empreses dedicades a les ITV, hi ha prop d’un milió i mig de cotxes circulant per l’Estat que no passarien satisfactòriament la inspecció obligatòria.

Els canvis introduïts passen per l’execució d’uns mecanismes de control molt més severs i exigents que els actuals, i també per l’aplicació d’unes multes econòmiques molt més cares que les actuals.

Tot i que la direcció general de Trànsit (DGT) sembla haver substituït el to catastrofista i aterridor de les seves campanyes publicitàries per uns anuncis molt més amables, els més de deu morts que hi va haver el cap de setmana passat del pont de l’1 de maig confirmen que queda molt camí per fer.

Les reformes proposades van ser aprovades gràcies a la majoria parlamentària del PP, però fa la sensació que alguns punts no estan gens clars des del punt de vista jurídic i que la falta de consens fa preveure moltes al·legacions i recursos.

Aspectes com els dubtes en l’ampliació de la velocitat de circulació a 130 quilòmetres per hora en determinats trams d’autopista senyalitzats convenientment, la reducció de la velocitat màxima permesa a les vies secundàries en 10 km/h, els criteris referents a la conducció sota els efectes de les drogues o el rebuig d’alguns ajuntaments a l’obligatorietat del casc per als ciclistes anticipen polèmica.

Els principals canvis de la llei de trànsit

Entre les novetats que inclou la reforma de la llei, cal destacar:

-Queden prohibits els detectors de radar, però es manté la permissivitat per als avisadors via GPS o similar.

-Els agents ens podran denunciar sense necessitat d’aturar-nos o identificar-nos.

-La conducció sota els efectes de les drogues es tramitarà per via penal.

-Els conductors que dupliquin la taxa d’alcohol permesa hauran de pagar 1.000 €, en lloc dels 500 d’ara.

-Es diferenciarà la conducció sota els efectes de l’alcohol de la de les drogues.

-Els implicats en qualsevol accident estaran obligats a sotmetre’s als controls de detecció d’alcohol o de drogues.

-Per qüestions mediambientals les ciutats podran restringir l’accés als vehicles més contaminants.

-El termini per recórrer les multes o per pagar-les amb bonificació s’escurça a 20 dies.

-Les infraccions comeses a altres països d’Europa seran trameses i executades per la DGT.

Novetats també per als vianants i els ciclistes

Les modificacions de la normativa no únicament afecten els usuaris de la mobilitat motoritzada. D’ara endavant els vianants, per exemple, també s’hauran de sotmetre a controls d’alcoholèmia o de drogues en cas d’infracció. Negar-s’hi pot suposar una multa de 500 €. Ara els ciclistes hauran de saber també que:

-Teòricament, caldrà portar sempre el casc si tenen menys de 16 anys, i en totes les edats en els casos especificats a les vies urbanes, interurbanes o en travessies.

-Els altres vehicles podran envair el carril contrari per fer un avançament a una bicicleta, sempre que això no suposi cap perill per als que puguin venir de cara.

-Els ciclistes podran circular per sota de la velocitat mínima permesa, especialment a les pujades, sense risc de ser sancionats.

-L’autoritat podrà retirar les bicicletes abandonades, o les que estiguin lligades de manera que perjudiquin el mobiliari urbà o dificultin la circulació de vehicles o persones en general.