Peugeot 407, vint anys de 'savoir faire' francès

Any 2004. Al mercat els models més venuts són els compactes, però amb un protagonisme indiscutible de les berlines amb motor dièsel. L'èxit d'aquests models és tan aclaparador que avui en dia, vint anys després, encara se'n veuen molts per les carreteres, i amb un nombre de quilòmetres que en molts casos resulta impressionant. La clau d'aquell tipus de vehicles és que la gent no només buscava els cotxes de tres volums de marques prèmium, sinó que els de marques generalistes agradaven gairebé a tothom.

Ford venia la tercera generació del Mondeo, Opel també tenia al mercat la tercera entrega del Vectra, Citroën feia anys que disposava del C5 i Renault oferia la segona generació del Laguna. I Peugeot, després d'haver venut més d'1,6 milions d'unitats del 406 a Europa, tenia el complicat repte de dissenyar un cotxe que el superés en gairebé tot per no quedar-se enrere. El resultat va ser el 407, un cotxe que des del primer moment va captivar tothom gràcies al seu disseny.

Berlina, però també familiar i cupè

Un dels principals èxits del Peugeot 406 va ser que a l'elegant carrosseria berlina i, a la pràctica familiar, s'hi va sumar una variant cupè dissenyada per Pininfarina que va elevar-lo a la categoria de cotxe ideal. Per aquest motiu la marca francesa va voler repetir la mateixa estratègia amb el 407, que en aquest cas va ser dissenyat pel Centre d'Estil de Peugeot. Concretament per Gérard Welter, "pare" del mític Peugeot 205.

Les línies mestres del 407 es van veure per primer cop a través de diversos prototips, com el 407 Elixir (presentat al Saló de Frankfurt de l'any 2003) o els 407 Silhouette i Prologue, que van anticipar com seria la versió cupè. Peugeot estava començant a treballar el disseny felí als seus vehicles a través d'uns grups òptics afilats i una calandra de grans dimensions, però en el cas del 407 va portar aquest concepte un pas més enllà que en el 206 i el 307. Aquí, a més, també millorava notablement l'aerodinàmica, que aconseguia un Cx de 0,29 a la berlina i de 0,32 a la versió familiar SW.

Ben equipat i amb motors gasolina, dièsel i V6

Peugeot no es va conformar només amb fer que el nou 407 tingués una cara bonica, sinó que havia de captivar els clients també pel seu interior i pel seu equipament. Per aquest motiu va dissenyar un quadre de comandaments pràctic i tecnològic. De fet, les versions més equipades disposaven de seients de cuir i Alcantara i d'una pantalla a la part superior de la consola central. Pel que fa a l'equipament, disposava de tecnologies com el control d'estabilitat, les llums i eixugaparabrises automàtics, el control de velocitat i fins a nou airbags. I, com no podia ser d'una altra manera a l'època, el quadre de comandaments disposava de molts botons repartits per tot arreu.

En l'àmbit mecànic, va disposar de motors gasolina i dièsel. En aquest primer combustible els propulsors que oferia eren tots atmosfèrics, ja que encara no havia arribat l'era del turbo generalitzat fora del dièsel. Es podia escollir amb un bloc d'1,8 litres i 125 CV, un 2,0 de 140 CV i un 2,2 de 163 CV. En dièsel els blocs HDi podien ser de 110, 136 i 170 CV. I, com a topall de gamma, el 407 s'oferia amb dos motors V6, un dièsel de 2,7 litres i 204 CV i un de gasolina de 3,0 litres i 211 CV. Aquest últim motor, a més, va ser el primer propulsor transversal que va disposar de caixa de canvis automàtica de sis velocitats.

El seu èxit comercial no només va dependre de les seves qualitats, sinó també de la fama que va aconseguir gràcies a les aparicions televisives en pel·lícules com Taxi 4, Taxi 5 i La plaga final. El resultat? Unes xifres de vendes de 869.400 unitats matriculades a tot el món entre els anys 2004 i 2011, unes dades inferiors a les del 406, però que en aquell moment van ser molt destacables i que avui en dia serien impensables. El successor del 407, l'actual Peugeot 508, encara es manté al mercat... però és de les poques berlines generalistes que encara es poden comprar.