BarcelonaL’any passat a l’ARA Estiu us vam parlar d’ Els cotxes de la nostra vida, aquells automòbils que, per una raó o altra, ens havien marcat en el passat. A partir de demà, i durant 49 dies, amb el bon temps aparcarem el cotxe i ens mourem sobre dues rodes. Perquè volem notar com ens escalfen els rajos de sol, sentir com ens pica el vent a la cara i olorar el mar.

Volem que ens acompanyeu a pujar damunt de Les motos de la nostra vida per fer un tomb per la història durant les pròximes setmanes. Com cantava Pere Tàpies en una de les peces més divertides de la Nova Cançó, volem que, amarrats al darrere, us agafeu “com llagostes pel Garraf quan fem les Costes”. Com la Teresa amb el Pijoaparte en aquella revetlla de Sant Joan del 1956 baixant del Carmel.

Ens agradaria que revisquéssiu el mateix esperit aventurer de l’Oriol Regàs i una colla d’amics barcelonins quan, el 1962, van creuar l’Àfrica de punta a punta en un viatge de quatre mesos anomenat Operació Impala, que començava a Ciutat del Cap al manillar d’unes Montesa Impala 175 poc adequades per a la ruta.

Voldríem que ens acompanyéssiu en aquesta travessia d’estiu amb el mateix entusiasme amb què Dimas Veiga i cinc motoristes catalans més van marcar el 1973 un rècord d’altura per a una moto amb les seves Bultaco Sherpa T 350, a l’arribar fins als 5.156 metres de la glacera de l’Imja Khola, a l’Himàlaia.

A partir de demà, la moto serà la protagonista. Vehicles que ens van servir per anar a la feina o a l’escola. Per passejar el primer amor o fer aquell viatge que tant ens il·lusionava. Motos històriques i motos amb història, com la vostra. Moltes fetes aquí. “Soc pedal, soc bugia, soc la roda, soc pistó. M’accelero, corro, freno. Soc la moto que duc jo”, que cantava el de Vilanova. I que a partir de demà volem que també porteu vosaltres. Amb moto: txucu pa-pa-pa...