Maria Teresa de Filippis (1926-2016) és una de les dones pioneres en el món de l’automobilisme més desconegudes i injustament tractades en la història de l’automobilisme. Aquesta pilot, nascuda a Nàpols, era una gran apassionada dels cotxes i del motor que sempre havia somniat poder competir, però els anys del feixisme i la Segona Guerra Mundial van impedir que pogués debutar fins al 1948, amb 22 anys. Tanmateix, quan va fer-ho de seguida va demostrar tot el seu talent i potencial guanyant la cursa de 10 quilòmetres entre Salern i Cava de’ Tirreni al volant d’un turisme de 500 cc.

La primera victòria en el debut esportiu de Maria Teresa de Filippis va encendre el desig competitiu de la pilot italiana, que va seguir competint en curses de turismes de 500 i 750 cc, abans de fer el pas als esportius d’alt rendiment l’any 1953 al volant d’un Osca 1100 cc amb el qual va adjudicar-se les 12 Hores de Pescara, la prestigiosa Catània-Etna o imposar-se als seus rivals en els circuits de Caserta i Siracusa.

L’any 1955 la pilot italiana va fitxar per Maserati, al volant d’un 2000 A6GCS amb el qual va obtenir grans victòries i nous rècords imbatuts durant anys, com ara el de temps a la Catània-Etna del 1955, que va deixar bocabadats els responsables de competició de la marca del trident. Amb aquest cotxe també va prendre part en la llegendària Mille Miglia, però va patir accidents que la van obligar a retirar-se.

El seu estil de pilotatge, agressiu i decidit, li costava no pocs xocs i accidents, que no li van fer perdre la flama ni la passió per la conducció. Amb tot, li quedava el més difícil: intentar fer el salt a la Fórmula 1, la categoria reina de l’automobilisme, un univers estricament masculí on fins aleshores mai cap dona s’havia pogut fer un lloc.

Maria Teresa de Filippis va debutar al GP de Siracusa de Fórmula 1 de la temporada 1958 al volant d’un Maserati 250F privat, i després repetir al GP de Bèlgica al circuit de Spa-Francorchamps, on va acabar en una meritòria desena posició, per davant del català Paco Gòdia, de l’australià Jack Brabham o dels britànics Graham Hill o Stirling Moss, entre d'altres. Aquella temporada 1958 la pilot italiana també va competir al GP d’Itàlia a Monza i al GP de Portugal al circuit urbà de Boavista, però en totes dues ocasions va haver d’abandonar per problemes mecànics amb el motor del seu Maserati 250F.

La pilot italiana va signar un acord per començar a competir a la Fórmula 1 la temporada següent al volant d’un Porsche, però la mort del seu amic Jean Behra al volant del Porsche que hauria hagut de pilotar ella mateixa al GP d’Alemanya va precipitar que deixés el món de la competició, ja que, tal com va declarar quan va anunciar el seu adeu, havia hagut "d’enterrar massa amics”.