El món de la lingüística i el màrqueting és apassionant. I encara ho és més en el món de l’automoció, on cada cotxe necessita un nom global, agradable i que el client potencial recordi amb facilitat i pugui associar a la marca i al seu producte.

Buscar un bon nom és molt difícil. Per això molts fabricants opten per numerar els seus models (Serie 1, A5, Classe S, CX-5, Model S…) més que no pas per trobar un nom que pot significar un concepte oposat al que buscava la marca. L'últim exemple d'això ha estat Hyundai amb el seu Kona, mot que en gallec i portuguès designa popularment l'òrgan sexual femení.

Ara fa uns anys la també coreana Kia va comercialitzar el Borrego als Estats Units, un totcamí que va gaudir de certa popularitat. Sense marxar dels Estats Units cal recordar un prototip que Ford va presentar als anys setanta anomenat Corrida, que afortunadament no va arribar a comercialitzar.

Les marques asiàtiques sempre han sentit certa fascinació pels noms amb reminiscències llatines. Un exemple del que afirmem són els Mazda Laputa, un petit utilitari fabricat al Japó fins al 2006 –que no va arribar al nostre mercat– o el Nissan Moco, un altre 'kei car' japonès. Aquí no s'acaba la cosa, perquè Mitsubishi encara ara fabrica un totterreny (potser el millor 4x4 del món) anomenat Pajero que al nostre país es comercialitza com a Montero –Pajero al Japó és el nom d'un felí– i Toyota va fabricar durant anys un gran monovolum anomenat Granvia.

Però els noms divertits no són patrimoni asiàtic: la italiana Lancia va comercialitzar un elegant model anomenat Marica durant els anys 60. Per acabar, la marca índia TATA Motors va llançar, fa tot just un any, un petit model anomenat Zica, una paraula que recorda molt el virus del Zika que va fer estralls a llatinoamericà ara fa uns anys.