Indústria
Motor  /  Història 19/04/2022

Ford Mondeo, una gran berlina que desapareix per sempre

Aquest mes d’abril Ford ha deixat de fabricar el Mondeo després de 29 anys d’història

3 min
Ford Mondeo Hybrid

La moda dels SUV i el procés d’electrificació de la indústria automobilística han tingut una víctima col·lateral: les berlines. Ja fa uns anys que vaig fer un reportatge en què avisava que les berlines tradicionals, turismes de tres volums amb capó, habitacle i maleter, estaven en perill d’extinció, i pocs anys després han desaparegut o estan a punt de fer-ho una pila de models que fa uns anys semblaven intocables: Renault Talisman (hereu del Laguna), Volkswagen Passat, Citroën C5, ara també el Ford Mondeo… I una llista que també amenaça l’Opel Insignia.

El Ford Mondeo desapareix del catàleg europeu de la marca de l’oval, però és que també ho fa la versió americana, que és bàsicament el mateix model amb el nom de Ford Fusion. I ho fa alhora que els S-Max i Galaxy (models tots ells fabricats a la planta valenciana d’Almussafes) per donar lloc a un nou model de carrosseria crossover que omplirà el buit que deixen aquests tres models sortints.

Però el Mondeo no és un cotxe qualsevol. Aquest és un vehicle que va aparèixer l’any 1993 a Europa disposat a competir amb el flamant Renault Laguna (hereu de l'R21) i el rei del segment a Europa en aquell moment, el Volkswagen Passat. El seu preu i les seves prestacions van fer que el Mondeo ràpidament es convertís en un èxit comercial, sobretot en la primera i segona generacions. L’any 2000 Ford va presentar la tercera generació del Mondeo, una versió que va perdre pistonada i ritme de vendes. Per mirar de solucionar-ho, a Ford van plantejar ràpidament una quarta generació que des de l’any 2007 comparteix plataforma amb els Galaxy i S-Max, cosa que va permetre que la marca estalviés en costos de desenvolupament i fabricació.

Finalment, l’any 2014 Ford va presentar la cinquena i definitiva generació del Mondeo, que s’ha mantingut vigent fins a aquest 2022 i que s’ha fabricat a la planta valenciana d’Almussafes després que la marca nord-americana tanqués la planta belga de Genk en un procés intern de reorganització. Era l'última oportunitat del Mondeo, i una prova de foc per als valencians. L’actual Mondeo ha estat una berlina molt completa i ben feta, eficient i amb versions híbrides i carrosseria sedan de tres volums o amb la carrosseria familiar –Sportbreak–; les vam poder provar en versions híbrides i mecànica dièsel i ens van convèncer. De fet, i ho dic amb tota sinceritat, el Mondeo HEV o híbrid convencional sempre m’ha semblat la millor berlina del mercat en relació qualitat-preu.

Però el Mondeo ha perdut el favor del gran públic, disposat a pagar el mateix preu –i fins i tot més diners– per un SUV amb menys potència i equipament, o per una berlina d’una marca amb aspiracions amb molt menys equipament però amb un logo de prestigi sobre el capó. I és que el comprador europeu, i cada cop més el nord-americà, valora més l’aparença i el prestigi del cotxe més que no pas la seva funcionalitat, i en el món d’Instagram i TikTok un Ford Mondeo vesteix menys que altres cotxes, tot i que siguin objectivament pitjors en prestacions i equipament.

Tot i que el Mondeo o Fusion desapareix del mercat europeu i nord-americà, aquest model encara persistirà uns anys més a la Xina, on tindrà continuïtat una nova generació de la berlina gràcies a un acord de col·laboració o joint venture amb un fabricant local, Changan, i que es destinarà només a la demanda interna del gegant asiàtic.

stats