Començaré explicant què no m’agrada del Mondeo híbrid: és un pèl sorollós, el maleter és massa just, les llandes no li fan justícia a la carrosseria i no té eixugaparabrises posterior. Per tota la resta, aquest Mondeo híbrid de 187 CV m’ha semblat una de les millors opcions –potser la millor– de tot el mercat de berlines híbrides i ecològiques.

El Mondeo híbrid marida un propulsor de gasolina de 140 CV i un elèctric de 120 CV que, com sovint passa en aquesta mena de cotxes, sumen una potència total de 186 CV gestionada per un canvi automàtic de convertidor de parell i sis relacions. El motor de combustió no és necessàriament massa sorollós, però es deixa notar quan entra en funcionament, ja que el seu sistema d’engranatges planetaris o epicicloïdal està muntat transversalment al motor de combustió, i s’encarrega de proporcionar parell a les rodes davanteres i, si escau, d'alimentar les bateries d’ions de liti amb una capacitat d’1,4 kWh.

Les bateries del cotxe estan situades en la part posterior del vehicle, just sota el maleter i els seients posteriors, cosa que limita la capacitat del maleter a 388 litres i força una forma estranya que en limita la versatilitat d’ús.

A diferència de molts dels seus rivals, el Mondeo híbrid no té cap endoll per carregar les bateries, sinó que aprofita l’energia cinètica i del propulsor de combustió per carregar-les. De la mateixa manera no té cap botó o mode de conducció totalment elèctric, però és relativament fàcil agafar el punt del pedal d’accelerar per saber quan volem accionar el motor elèctric i quan volem disposar de l’energia conjunta dels dos propulsors. Una mica més o menys de pressió sobre el pedal modifiquen l’entrega de potència del cotxe.

Ara bé, tot i els seus 186 CV i 300 Nm de parell, el Mondeo híbrid no és cap esportiu, ni pretén ser-ho. És una berlina senyorial i molt còmoda que permet registres de consum realment baixos per autopista o per ciutat. Per exemple amb el Mondeo híbrid vaig obtenir una mitjana de consum de 5,4 litres en un recorregut per autopista a 120 km/h de velocitat constant, i de 4,8 en un recorregut per carretera planera a una velocitat de 70 km/h de mitjana. Per ciutat aquest Mondeo de gairebé 1.600 quilos va consumir uns 5,2 litres, una xifra prou bona en un entorn urbà.

Per obtenir aquests consums tan ajustats Ford utilitza unes llandes de 16 polzades i neumàtics de perfil ample, una solució pràctica que potser no fa justícia a l’elegant disseny del Mondeo. I és que la berlina de Ford disposa d’un dels frontals amb més personalitat del mercat, que li aporten un extra de potència visual i agressivitat. La línia del Mondeo és realment elegant, i la carrosseria de 4 portes té un punt d’esportivitat que la versió familiar que vam provar fa uns mesos potser no tenia.

El que personalment no puc perdonar –i aquest no és un defecte exclusiu de Ford– és el fet de no poder disposar d’un eixugaparabrises a la lluna posterior. D’acord, ja sé que l’aerodinàmica està pensada per fer que les gotes llisquin sobre la caiguda del muntant i pilar C, però en dies de pluja intensa circulant per ciutat tindrem dificultats per veure amb claredat pel retrovisor interior, i això repercuteix directament en la nostra seguretat i la de la resta d’usuaris de la via.

Un conjunt senyorial

Assenyalats els defectes d’aquest Mondeo híbrid només ens queda repassar algunes de les seves moltes virtuts. I la primera que em ve al cap és la comoditat dels seus interiors, que permeten que qualsevol viatge esdevingui un plaer. Fins i tot les places posteriors presenten prou espai per encabir-hi tres passatgers o dues cadiretes i un adult, per bé que la plaça central no és tan gran com la d’un Edge, per exemple.

El xassís i les suspensions d’aquest Mondeo m’han impressionat força, ja que ofereixen un equilibri absolut entre les capacitats dinàmiques que un espera d’una berlina i el confort que ofereix als ocupants. En breus paraules, aquest Mondeo és la definició exacte del que ha de ser un turisme, un vehicle pensat per viatjar amb comoditat i amb el qual sumar quilòmetres esdevingui un plaer.

Probablement a la major part dels conductors no els molestarà el fet que el motor de combustió del Mondeo híbrid esdevingui un pèl sorollós quan entra en acció, sobretot si provenen d’un cotxe dièsel. Però és cert que els engranatges del Mondeo i el seu canvi automàtic fan que en ocasions el motor tèrmic es revolucioni o esdevingui sorollós tot i el bon treball d’insonorització de l’habitacle.

Tecnològicament el Mondeo manté el tipus en un segment cada cop més difícil gràcies a la pantalla tàctil de 9 polzades, el sistema s’infoentreteniment SYNC de tercera generació o a l’equip d’àudio signat per Sony. Si bé és cert que alguns dels seus rivals l’han superat amb nous taulers digitals, el Mondeo presenta un disseny molt fluid, amb una sensació de qualitat percebuda molt alta gràcies a la disposició dels elements de l’interior, els bons ajustaments dels panells i els materials utilitzats.

Finalment el Mondeo híbrid amb acabat Titanium té un preu de 28.869 euros amb els diversos descomptes vigents. De sèrie incorpora els fars led, navegador tàctil amb SYNC3, control de creuer, càmera posterior, fars antiboira, retrovisors elèctrics, volant multifunció de cuir i seients davanters amb ajustaments elèctrics i calefacció.

Conclusió

De fet aquesta versió híbrida del Mondeo probablement esdevingui la millor berlina ecològica del mercat si busquem un cotxe còmode per sumar quilòmetres sent estalviadors i curosos amb el medi ambient amb una de les relacions qualitat-preu més ajustades del mercat.