Podria ser que els vostres amics o cunyats no entenguessin que un Ford Mondeo, una berlina generalista, pugui arribar a costar més de 40.000 euros. I és que al Vell Continent els compradors encara conserven prejudicis amb determinades marques, però als Estats Units i Àsia el criteri que preval per valorar un cotxe no és el nom de la marca fabricant si no el seu motor, capacitats i equipament.

I com tots sabem, Ford és una marca americana. De fet el Mondeo és un dels seus cotxes globals, capaç de situar-se a tots els mercats del planeta. Però a Ford no estaven contents amb ser un fabricant de berlines generalistes més i van voler fer un salt endavant amb el llançament de l’acabat Vignale encara no fa un any.

D'on prové Vignale?

Alfredo Vignale fou un carrosser italià de mitjans del segle XX que Ford va adquirir al 1993, però que no va associar a la seva gamma fins al 2015, quan va decidir convertir Vignale en la línia de luxe de Ford.

Elegància i comoditat

Aquest Mondeo ha estat el primer Ford que ha rebut l’acabat i equipament propi de Vignale, que també inclou un servei postvenda disponible les 24 hores del dia, la possibilitat de programar revisions amb recollida i entrega a domicili i vehicle de substitució. Ara bé, aquest servei per si mateix no justifica els 8.000 euros de diferència respecte el Mondeo amb el nivell d’equipament Titanium, immediatament inferior.

Estèticament el nostre Mondeo Vignale (amb acabat Sportbreak o familiar) es diferència de la resta de models de la gamma Mondeo gràcies a la calandra i la reixa de ventilació en forma de panell d’abella, els detalls cromats al lateral i als fars antiboira i un parell de plaques commemoratives amb la inscripció Vignale a les aletes del cotxe.

On l’acabat Vignale marca les diferències amb un Mondeo convencional és en els acabats, gràcies als revestiments de cuir de la consola i habitacle, i els nombrosos extres d’equipament de sèrie en l’acabat Vignale com el sistema d’àudio SONY SYNC2, una pantalla central tàctil de vuit polzades, sistema de reconeixement de senyals de trànsit, un sistema d’aparcament automàtic, cinturons posteriors amb airbag, càmera posterior i seients amb calefacció i ajustos electrònics.

Opcionalment la nostra unitat de prova equipava l’extra de seients davanters amb funció de massatge, ajustos addicionals (amplada i gruix del seient, ajustos de l’esquena) i ventilació. Val a dir que el Mondeo Vignale que vam provar era autènticament còmode i amb una sensació de qualitat percebuda altíssima, on sumar quilòmetres era tot un plaer.

Mecànica

El Ford Mondeo Vignale Sportbreak que vam poder provar equipava el motor 2.0 TDCi (dièsel) amb una potència de 180 cavalls i associat a un canvi automatitzat PowerShift de sis velocitats amb lleves integrades al volant.

La nostra unitat era de tracció davantera, però Ford també té models Vignale de tracció integral (que costen de mitjana 3.000 euros més) i acabats amb el mateix motor però amb trenta cavalls més gràcies a l’electrònica. Curiosament Ford no ofereix cap model Vignale Sportbreak de benzina en la seva gamma europea.

Dinàmica

El Mondeo Vignale Sportbreak és, sobretot, un vehicle enfocat a un ús massiu per la carretera. Els seus gairebé cinc metres de llarg i 1’9 d’ample no el fan un cotxe especialment brillant en entorns urbans, tot i que la seva direcció permet moure’l amb facilitat entre el trànsit urbà.

On el Mondeo Vignale mostra les seves millors virtuts és en carretera oberta, autopistes i autovies. El canvi automatizat PowerShift realitza un bon maridatge amb el motor 2.0 TDCi, que pràcticament no fa acte de presència acústica dins l’habitacle. El Mondeo Vignale Sportbreak avança amb total seguretat i comoditat a velocitats de creuer de 120 quilòmetres per hora gràcies a un bon bastidor i una preparació molt correcte del xassís.

Per carreteres locals i de muntanya la nostra unitat de proves tampoc pateix en excés. Sense ser una berlina de tall esportiu, el Mondeo Vignale Sportbreak no té massa inèrcies al volant tot i els més de 1.600 quilos que homologa en buit.

La rigidesa torsional del bastidor, una suspensió prou ferma (però no seca) i una direcció prou precisa fan que els ocupants del vehicle no pateixin grans sacsejades a l’interior, tot i que el plantejament general del vehicle no està orientat en un ús esportiu intensiu. De fet, el Mondeo Vignale sí que pot arribar a resultar subvirador (morrut) si incidim en una conducció àgil per carretera revirada.

Pel que fa als consums, la nostra unitat de prova va acabar registrant una mitja de 7’2 litres als cent quilòmetres amb un ús mixt. Per ciutat, el Mondeo Vignale Sportbreak va arribar a registrar 8 i fins i tot 9 litres de consum en condicions de trànsit dens, i per contra va rebaixar la xifra a poc més de 6 litres per autovia a velocitat constant de 120 km/h.

Conclusió

El Ford Mondeo Vignale Sportbreak és una alternativa molt interessant per aquells compradors que busquen una berlina de tall familiar amb acabats i serveis de gamma a un preu inferior al que ofereixen les marques prèmium tradicionals a igualtat d’equipament i serveis.