L’any 1983 Fiat va estrenar el primer Panda amb tracció integral permanent, que es va convertir en un èxit de vendes immediat. El Fiat Panda era un model honest i assequible, robust i polivalent que s’havia estrenat al mercat tres anys abans, i també es va convertir en el primer cotxe de menys de quatre metres de llarg amb tracció integral, cosa que va resultar una fita mecànica per als enginyers italians.

Fins aleshores tampoc cap fabricant havia sigut capaç d’associar un esquema de tracció integral permanent a les quatre rodes –és a dir un 4x4– amb un motor col·locat en posició davantera transversal. Tot i que el seu motor de gasolina només oferia 48 CV de potència (heretat del mític Autobianchi A112), el fet de presentar un pes de tan sols 700 quilos el convertia en un autèntic isard, capaç de superar obstacles i passar per indrets on la majoria de totterrenys, molt més pesants i amb sistemes de bloqueig de diferencial, no podien superar el lleuger Panda 4x4. 

La qualitat i les capacitats fora de l’asfalt del primer Panda 4x4 van fer que es mantingués vigent al mercat fins ben entrat el segle XXI. La popularitat del primer model va propiciar que Fiat preparés dues versions o evolucions anomenades Panda 4x4 Sisley de 1987, que incorporava llandes blanques, pintura metalitzada, netejaparabrises per als fars davanters i un nou inclinòmetre, i la versió Panda 4x4 Trekking de 1991, que incorporava fars antiboira, una baca i noves llandes.

L’any 2003, amb vint anys de servei d'història, Fiat va llançar la segona generació del Panda, que també anava acompanyada de la variant Panda 4x4. 

Segona generació, la confirmació

Després de dues dècades al mercat, el Panda 4x4 ja era un model més que apreciat i comptava amb legions de seguidors. Aquesta segona generació del Panda 4x4 ja anava associada a la carrosseria de cinc portes. I va arribar a guanyar el premi del Cotxe de l’Any a Europa el 2004, cosa que explicava el seu grau d’acceptació en el mercat i entre la premsa especialitzada.

La segona generació del Panda 4x4 comptava amb un motor gasolina atmosfèric Fire de 60 CV associat a un canvi manual de cinc relacions i un nou motor dièsel turbo que oferia 69 CV de potència, que es podia associar a un canvi manual o automàtic. Tot i ser motors poc potents, l'escassa cilindrada i el poc pes del Panda 4x4 afavorien consums continguts i capacitats dinàmiques adequades fora de l’asfalt.

El Panda 4x4 ja s’havia convertit en un fenomen a les zones muntanyenques del Vell Continent, sobretot als Alps italians, suïssos i francesos o als nostres Pirineus. De fet era (i és) força habitual trobar unitats del Panda 4x4 de segona a les comarques muntanyenques catalanes o al territori andorrà. Fruit d’aquest èxit comercial Fiat va presentar una evolució anomenada Panda 4x4 Climbing, que incorporava de sèrie elements interessants com ara més proteccions de baixos, una reprogramació electrònica de la centraleta amb capacitats específiques per millorar el control de tracció i estabilitat o un nou diferencial autoblocant de tipus Haldex que millorava força les seves habilitiats fora de l’asfalt. El Panda 4x4 Climbing es va convertir ràpidament en un dels millors vehicles per circular fora de l’asfalt, capaç de superar obstacles que altres models 4x4 amb preus molt més elevats no podien negociar amb la mateixa facilitat. De fet, el Panda 4x4 Climbing ha servit en diverses unitats de muntanya de l’exèrcit italià o dels gendarmes francesos i suïssos.

L’any 2005 Fiat encara va presentar una nova evolució anomenada Panda Cross, que, prenent la base del Panda 4x4 i mantenint el sistema de tracció integral i el motor dièsel de 69 CV, en millorava l’estètica i els acabats i el convertia en el model més elevat de la gamma, a més d'incorporar elements de prestigi com ara entapissats de cuir i pell, climatitzador o retrovisors elèctrics, entre d'altres.

Algunes unitats del Panda 4x4 van ser adaptades per clients privats i preparadors i van arribar a participar en ral·lis raids de dificultat extrema, com ara el Dakar, on van demostrar les seves capacitats en condicions extremes.

La tercera generació: neix el mite

L’any 2012 Fiat va presentar la tercera generació del Panda, que també incorporava les versions 4x4 amb una nova plataforma més moderna i amb millores mecàniques i tecnològiques. De fet, el Panda 4x4 de tercera generació es va convertir en el cotxe de tracció integral més econòmic del mercat i en l’únic model del segment A (corresponent al dels cotxes urbans europeus) amb tracció a les quatre rodes.

La tercera generació del Panda 4x4 també disposava de colors de carrosseries específics i de diversos detalls estètics, però també destaca per ser la primera que disposa de mecàniques compatibles amb combustibles alternatius, com ara el gas natural, i per estrenar un nou sistema de tracció integral permanent electrònic que incorpora dos diferencials electrònics que reparteixen el parell entre les rodes en cada moment en funció de les necessitats específiques del vehicle.

Els motors gasolina i gasolina compatibles amb GNC o gas natural comprimit de tan sols dos cilindres anomenats 0.9 Natural Power arribaven als 80 CV i el motor 1.3 MultiJet va arribar als 75, 80 i 95 CV de potència, i es podia associar a canvi manual de cinc o de sis relacions.

Aquesta tercera generació va mantenir la versió Cross, que millorava els angles d’entrada i sortida i un nou diferencial electrònic específic amb diverses funcionalitats que permetien bloquejar el diferencial, passar automàticament de sistema de tracció integral a dues rodes motrius o fer ús d’un sistema d’ajuda de descens, que mantenia la velocitat i la tracció del vehicle tot i el fort desnivell.

De tots aquests models esmentats, actualment Fiat només manté a la venda la versió Panda 4x4 Cross, associada a un únic motor gasolina 0.9 TwinAir de dos cilindres i que ofereix 86 CV i 245 Nm de parell, associat al canvi manual de sis relacions i que homologa un pes de 1.165 quilos. Aquest model encara està a la venda per un preu de 18.605 euros, descomptes promocionals a part. A més, per poc més del que costa el model bàsic també pot tenir alguns extres interessants com ara seients amb calefacció i lluna tèrmica per evitar no poder veure-hi correctament els dies més freds de l’any, que encareix el producte final uns 300 euros.

De cara al futur sembla clar que Fiat voldrà mantenir el Panda 4x4, però que haurà de passar necessàriament per algun sistema d’electrificació. El problema d’electrificar models del segment A o urbans és que això encareix les inversions de desenvolupament i, de retruc, també encarirà el producte final, a part d’afegir encara més pes a un cotxe que destacava per la seva agilitat i lleugeresa, que el convertien en una mena d’isard muntanyenc en un mercat dominat pels vehicles pesants.