El Citroën BX va trencar motlles quan va aparèixer: milers de nens i adults es van enamorar de les formes i del disseny de l'italià Marcello Gandini, aleshores primera espasa de Bertone, autor de la mítica berlina francesa.

El seu disseny especial, que evocava alguns dels millors i més espectaculars esportius dels anys 70, va captivar tota una generació al llarg dels seus 12 anys de vida comercial (1982-1994). I això que quan el BX es va presentar, ara fa 35 anys, al peu de la Torre Eiffel, no va convèncer tota la premsa, que veia en el francès un exercici de disseny exagerat i capriciós. Res més lluny de la realitat, ja que els 2,3 milions de BX fabricats i venuts són el millor exemple de la rellevància d'aquest model en el mercat.

Més enllà del seu espectacular disseny (he de reconèixer que em captivava quan era nen i encara ho fa ara) el BX esgrimia un seguit de qualitats que el feien realment important. El comportament dinàmic, el disseny futurista del volant i del quadre de comandaments, la comoditat i el confort que oferia i la possibilitat de disposar d'un sistema de suspensió hidropneumàtica van fer del BX un dels cotxes més característics de la història de la marca, a l'altura de mites com el 2CV o el DS.

Els primers models del BX disposaven de motors de gasolina de 62 i 72 CV, i d'un motor dièsel XUD de 90 CV, sempre associats amb un canvi manual i una plataforma de tracció davantera, que permetien que els primers BX acceleressin de 0 a 100 en 17 segons, una xifra que avui sembla ridícula però molt acceptable a començaments dels anys 80.

Citroën va actualitzar i millorar constantment el seu BX durant els seus 12 anys de vida comercial, i va preparar versions més esportives, com els BX Sport del 1985 i especialment l'icònic i preuat BX GTI 16 vàlvules del 1987, que arribava als 160 CV gràcies a un motor gasolina 1.9 que accelerava de 0 a 100 en tan sols 8,2 segons i arribava a una velocitat punta de 218 km/h i que va obtenir diversos èxits en les competicions del seu temps.