"Soc un home feliç", va dir Àlex Palou (Sant Antoni de Vilamajor, 1997) un cop va baixar del monoplaça. Encara sense ser del tot conscient de la fita que acabava d'aconseguir, i fent gala del seu tarannà tranquil i pausat, el pilot de Sant Antoni de Vilamajor va mirar de reüll el trofeu que en pocs minuts aixecaria fins al cel. La IndyCar ja era seva. La competició de motor més autèntica dels Estats Units es va rendir al seu virtuosisme al volant i, per primer cop, va escriure al seu palmarès el nom d'un pilot de l'Estat. El català, acompanyat pel seu pare en tot moment, va rebre l'ovació i el reconeixement del món del motor, pendent des de tot arreu de la seva fita. "Als Estats Units tothom frisa amb ell. Estan impressionats amb el que ha fet", afirma Pedro Martínez de la Rosa, expilot de Fórmula 1, rendit al talent del jove pilot.

Però la carrera del català fins al capdamunt de l’automobilisme mundial no ha sigut fàcil. "És un noi que ho ha fet sempre tot amb molta força de voluntat. Ha anat on ha pogut competir, independentment del lloc, impliqués el que impliqués", explica l'expilot. Palou va començar de molt jove amb els karts (amb només 6 anys va guanyar el primer títol, i amb 8 ja era campió d’Espanya en la seva categoria). El seu talent li va servir per rebre una beca del Banco Santander per al desenvolupament de joves pilots i l’any 2013 fins i tot va formar part de la Ferrari Drivers Academy a Fiorano (Itàlia). Un any més tard va debutar a l’Euroformula Open gràcies al suport de l’equip Campos Racing, en què va obtenir una meritòria tercera posició l’any del debut, un aval perfecte per competir a les GP3 amb el mateix equip el 2015 i el 2016. Privat de grans patrocinadors i de recursos econòmics il·limitats, Àlex Palou va fer les maletes i se'n va anar al Japó el 2017, amb només 19 anys, per intentar fer-s'hi un lloc. "Es va adonar que no podia competir al màxim nivell a Europa, per temes econòmics, així que al Japó va tenir l'oportunitat i la va agafar amb les dues mans", relata Martínez de la Rosa.

Un autèntic rodamon

La seva etapa japonesa va ser fructífera i entre els anys 2017 i 2019 va poder competir en diverses categories, com la Fórmula 3 japonesa, el GP de Macau i, finalment, a la Super Fórmula del Japó del 2019, on va acabar tercer a la general del campionat després de fitxar per l’escuderia Nakajima Racing, situada a l’òrbita del gegant automobilístic Honda. Amb les seves actuacions en terres japoneses, Palou es va situar en el mapa com una gran aposta de futur i l’equip Dale Coyne Racing de la IndyCar hi va apostar.

L’any 2020 el de Sant Antoni de Vilamajor va debutar a les IndyCar Series, la categoria reina de l’automobilisme dels Estats Units, i es va convertir així en el tercer català a participar-hi –els primers van ser Fermín Vélez els anys 1996 i 1997 i Oriol Servià entre el 2008 i el 2016–. Va obtenir un podi la temporada del debut, tot i no comptar amb un monoplaça gaire competitiu. El seu talent i estil de pilotatge –als Estats Units l’anomenen “l’assassí amb cara de nen”– va cridar l’atenció de l’equip Chip Ganassi Racing, capdavanter a la competició, que li va oferir un volant de cara a la temporada 2021.

Àlex Palou s’ha mostrat competitiu des del primer moment al volant del nou monoplaça, i ja a la primera cursa de la temporada al Barber Motorsports Park es va endur la victòria en la categoria. Després d'Oriol Servià, és el segon català. Des d’aleshores ha obtingut dues victòries més (circuits de Road America i Portland) i una meritòria segona posició a les mítiques 500 Milles d’Indianapolis, superant sempre el seu company d’equip Scott Dixon, una llegenda de les IndyCar amb sis campionats a les seves vitrines.

El de Sant Antoni de Vilamajor en tenia prou amb acabar en onzena posició a l'última cursa de la temporada, al circuit urbà de Long Beach, per assegurar-se el títol matemàticament, però Palou va mostrar tot el seu talent i ambició acabant en una notable quarta posició tot i començar des del desè lloc a la graella. "El que ha fet és històric i la cosa més sorprenent és que té només 24 anys. Imagina't les Indy que pot arribar a guanyar. És un pilot que s'estarà molts anys als EUA i no li ha d'interessar tornar a Europa. El que és bo d'Amèrica és que si obtens resultats, hi pots estar competint fins als 40", reafirma Martínez de la Rosa, que admet que si al català "li arriba una oferta de F1 no li interessa agafar-la". "Si estàs guanyant títols a Amèrica, no voldràs venir a un equip del darrere de la graella de la Fórmula 1", justifica.

L’estil constant i serè d’Àlex Palou al volant i l’accident del mexicà Patricio O’Ward –el seu gran rival aquesta temporada– han permès que faci història coronant-se campió de les IndyCar Series d’aquesta temporada. Mentre aixecava el trofeu, envoltat del seu equip i de la família, el de Sant Antoni de Vilamajor va mantenir el seu tarannà tranquil i elegant. El futur de la IndyCar té el nom d'Àlex Palou. Martínez de la Rosa ho té clar: "Tenim Palou per a dècades perquè té un futur impressionant. Pot assolir encara molts títols i ser molt feliç als Estats Units. M'encanta la seva determinació. Ell sempre ha anat on tenia més opcions de córrer i guanyar. És molt jove i mai ha demanat res. Sempre s'ho ha fet tot ell".