Aquest any se celebra, precisament, el cinquantè aniversari del llançament del Seat 124. Va ser al Saló de l’Automòbil de Barcelona del 1968 quan van presentar aquest turisme de tres cossos, tracció al darrere -tot i que duia el motor al davant-, amb cabuda per a cinc passatgers, i un maleter de 385 litres de capacitat, una xifra inusual en els cotxes que aleshores es produïen per aquí.

La data ens indica clarament l’orientació que tenia aquest vehicle, clarament enfocat a les famílies d’una incipient classe mitjana que, a Espanya, començava a tenir un relatiu poder adquisitiu en aquell moment. La idea que van tenir a Seat quan van incorporar aquest model a la gamma, i que ja feia dos anys que Fiat venia a Itàlia, va ser que fos el substitut del 1500.

El 124 costava 144.432 pessetes, i el salari mitjà a l’Estat aleshores era de 70.710 pessetes.

El van produir durant catorze anys, i el 124 va ser l’origen de moltíssimes versions. La més reeixida: el 1430, que amb una cilindrada i potència superiors, anava una mica més enllà, buscant les prestacions per sobre de tot. I aquest encara va tenir una variant més “potent”, el FU.

Aquests cotxes van ser protagonistes de moltes curses de l’època. El 1977 Antonio Zanini i Salvador Cañellas van fer la tercera i la quarta posició al ral·li de Montecarlo amb uns 124 que, per la seva decoració, els deien “els taxis”.

A Catalunya, els 124, 1430, FU i les altres versions van ser molt utilitzats en proves locals per aficionats com, per exemple, el rumber català Gato Pérez, a qui li agradaven molt els ral·lis.