Grans campions de la F1
Motor Història 03/08/2021

James Hunt, un 'playboy' a la Fórmula 1

Hunt va ser un autèntic brivall que va enamorar el circ de la Fórmula 1 per les seves excentricitats i escàndols fora de la pista i pel seu talent al volant d'un monoplaça

Ferran Vital
4 min
James Hunt, un brivall que va arribar a campió

És un dels pilots més estimats i admirats de tota la història de l’automobilisme, tot i que només va guanyar un Campionat del Món de Fórmula 1, l’any 1976, en una lluita aferrissada amb el seu gran rival, l’austríac Niki Lauda, en un cos a cos immortalitzat per la pel·lícula Rush (2013).

James Hunt va ser el pilot més ràpid de 1976

A diferència de la majoria de grans campions, el britànic James Hunt (1947-1993) no va ser mai un gran treballador. Fill d’una família de classe alta, Hunt va estudiar en prestigioses escoles privades angleses i va començar els estudis de medicina fins que als 18 anys i després d’una visita al circuit de Silverstone va comunicar a la seva família que havia decidit deixar els estudis per convertir-se en campió del món de Fórmula 1.

Durant els seus primers anys de formació a la Fórmula Ford i la Fórmula 3 britànica, el jove James Hunt va deixar moments estel·lars del seu talent i la seva capacitat per anar al límit, però la seva sang calenta li va costar molts accidents i sortides de pista, fet que li va valer guanyar-se al pàdoc el malnom de Hunt the Shunt, és a dir, Hunt, el dels accidents.

James Hunt al volant d'un Hesketh

Gràcies al fet de ser membre de les elits socials angleses i a la seva personalitat extravertida i divertida, Hunt va aconseguir que el seu amic aristòcrata Alexander Hesketh (Lord Hesketh) es convertís en el seu gran valedor i patrocinador i li fes un equip a mida a la Fórmula 1, el mític equip Hesketh Racing, en el qual James Hunt va debutar l’any 1973.

Tot i que les escuderies tradicionals no es prenien gaire seriosament l’equip de Hesketh i Hunt (en part per les sonades festes que muntaven dins i fora del pàdoc), l’excèntric equip va deixar tothom bocabadat a l'últim GP de la temporada als Estats Units, on Hunt va pujar al segon lloc del podi tot i tenir un cotxe inferior als Lotus, Brabham, Ferarri i McLaren, als quals va derrotar.

És difícil trobar una imatge que defineixi millor el món de Hunt

Després d’una temporada modesta l’any 1974, Hunt va obtenir la seva primera victòria l’any 1975 al GP d’Holanda, i va quedar segon en tres curses més, que li van servir per obtenir una més que meritòria quarta posició final en la classificació de pilots.

A finals del 1975 Lord Hesketh va haver de comunicar a James Hunt que no tenia prou capital per seguir competint al màxim nivell, cosa que va obligar Hunt a haver de canviar d’equip. Aquell mateix any havia quedat lliure un seient a McLaren després de la marxa del brasiler Emerson Fittipaldi, i Hunt va fitxar pels de Woking.

El monoplaça de James Hunt de l'any 1976

La temporada 1976 es va convertir en una lluita apassionant entre Hunt i Lauda, dos rivals antagònics dins i fora de l’asfalt, amb estils de conducció oposats i maneres d’entendre la vida completament diferents. Hunt era molt més visceral i ràpid que Lauda, però l’austríac sabia gestionar millor les curses i guanyar gràcies a la combinació d’estratègia i precisió. Després de l’accident de Lauda a Nürburgring, l’anglès va encadenar tres victòries en quatre Grans Premis i tot va quedar per decidir a l'última cursa de l’any a Suzuka, al Japó. Després d’una carrera d’infart (amb pluja abundant, escassa visibilitat i una punxada inclosa), James Hunt va quedar en tercera posició final i va sumar prou punts per convertir-se en campió del món de F1.

Després de convertir-se en campió, l’estrella de Hunt es va anar apagant a poc a poc. L’any 1977 va guanyar tres curses però va protagonitzar episodis polèmics, com agressions a comissaris de pista i no comparèixer al podi per recollir el premi. La temporada 1978 encara va ser més modesta i va significar el final de l’etapa a McLaren. Tot i tenir una oferta de Ferrari, Hunt va decidir fitxar per un equip petit com Wolf, on es va retirar a mitja temporada el 1979, des d'on va passar a comentar curses d’automobilisme per a la BBC fins a la seva mort, l’any 1993, quan només tenia 45 anys i havia començat a fer una vida més sana amb menys consum d’alcohol i més activitat esportiva.

La llegenda de Hunt

Hunt era un pilot diferent, capaç d’estar quatre dies begut després d’una victòria o presentar-se a les carreres amb inscripcions com ara “Sexe, l’esmorzar dels campions”. I és que Hunt va ser un autèntic playboy que va protagonitzar un matrimoni esperpèntic amb la model Suzy Miller (que el va abandonar per Richard Burton) i que va protagonitzar orgies sonades al mateix pàdoc del seu equip, a les ambulàncies dels serveis sanitaris dels circuits o als lavabos dels avions. Els biògrafs de Hunt fins i tot asseguren que el pilot era capaç de quedar-se adormit al seu monoplaça els dies d’entrenament després d’haver passat nits senceres de festa. En definitiva, un pilot únic, ídol de molts dels pilots actuals com Räikkönen i Hamilton.

stats