Les vendes d’aquest cotxe -sobretot a València, on va tenir un èxit insòlit- van ser espectaculars ara fa una mica més de dues dècades. El 1996, el Hyundai Coupé va permetre al fabricant coreà enlairar-se a Espanya, on havia entrat feia quatre anys amb uns models que no acabaven de fer el pes als compradors, que recelaven de la qualitat d’aquells vehicles. Per sort seva, la percepció que avui són capaços de transmetre és molt diferent, i els cotxes d’aquesta marca ara estan francament bé.
El Hyundai Coupé va passar de ser una de les primícies del saló de Ginebra a convertir-se en una de les estrelles de la ruta del Bakalao i les seves variants. Tenia unes formes bulboses que pretenien imitar les de les carrosseries d’alguns esportius més consolidats. Comprar-ne un era una manera assequible de poder aspirar a un cotxe que la marca promocionava com “un esportiu de l’any 2000”, un exemple més de la potència comunicativa del famós “efecte 2000” que, finalment, va quedar en foc d’encenalls...
Se’n van vendre molts models, del Hyundai Coupé, perquè eren prou barats, i fins i tot se’n van utilitzar per a un campionat de curses en circuit promogut per la marca. Però el seu valor residual ràpidament va caure en picat. Mecànicament eren una mica febles, els frens eren massa petits per a segons quines exigències. I és que, en realitat, d’esportiu només en tenien la imatge, aquests cupès, ja que la mecànica era, més aviat, la d’un utilitari senzillet. Això sí: eren els reis de la pista... de totes les discoteques del país.
