El 1954 l’empresa alemanya Hans Glas va crear un vehicle molt senzill, el Goggomobil, que tenia a favor el preu, només 3.500 marcs, i, en contra, la seva simplicitat. El primer accessori que van oferir com a extra, dos anys després, va ser l’eixugaparabrises. És un detall que ho diu tot d’un cotxe que, en la primera versió, disposava d’unes portes que s’obrien al revés de com ho fan habitualment, cosa que va provocar força ensurts, tant als seus usuaris com a la resta d’ocupants de la via pública.

Vuit anys després, massa tard per les previsions inicials, l’empresa basca Munguía Industrial va obtenir-ne la llicència per fabricar-lo a les seves instal·lacions, després d’un procés burocràtic molt feixuc entorpit pel govern espanyol, que no volia cap competència per a la Seat.

El 1962 en van fer 1.100 unitats, i l’any següent van doblar-ne la producció, però la inèrcia que portava el Seat 600, que només costava 6.000 pessetes més i era més gran, va ser el botxí que el va condemnar a la desaparició el 1968.

El Goggomobil portava un motor petitet, que amb prou feines oferia 20 cavalls de potència, però era capaç de superar els cent quilòmetres per hora de velocitat punta. Una mica perillós si tenim en compte els frens que portava.

La primera versió feia menys de dos metres de llarg, i tenia capacitat per a cinc passatgers! Estretets, això sí.

Hi va haver una versió furgoneta, destinada a un ús comercial que, amb una capacitat de càrrega relativa, era una alternativa al Citroën 2CV -del qual va copiar-ne la planxa ondulada- i a la Renault 4F.