No gosaríem pas dir que un Ferrari és lleig, o que ha sigut un fracàs, però és cert que al llarg de la seva història els de Maranello han fabricat alguns models que no han acabat de conquerir el cor dels seus clients ni dels milions de 'tifosi' que la marca transalpina té arreu del planeta, i això els ha fet especialment atractius en el mercat de segona mà.

Ara bé, tot i que tenir un Ferrari és el somni de gairebé tots els nens (i adults) del món, cal tenir en compte que els costos de manteniment són extraordinaris. Hi ha casos de gent que s'ha arribat a gastar més de 80.000 euros en manteniment (gasolina, neumàtics, oli, filtres, suspensions...) en poc més de 10.000 quilòmetres. I és que aquestes màquines no són barates de mantenir, i molts propietaris s'hi enganxen els dits. A més, en cas de comprar un d'aquests cotxes cal estar molt segur de les atencions que comporta i del llibre de revisions, perquè els Ferrari requereixen un manteniment molt precís i singular.

Mondial

Quan el Mondial va aparèixer, l'any 1980, va ser objecte de moltes crítiques a la premsa especialitzada, a més d'importants problemes electrònics i mecànics que van afectar moltes de les més de 4.000 unitats fabricades a Maranello. Això explica que durant molts anys hagi sigut el Ferrari de segona mà més barat amb molta diferència. De fet encara avui és possible torbar-ne a Bèlgica, Holanda o Alemanya amb menys de 100.000 quilòmetres fets a un preu d'entre 30.000 i 50.000 euros.

El Mondial en qualsevol de les seves variants (8, QV, 3.2 o T) era el model d'accés a la gamma, i això li va valer el dubtós honor de ser batejat com "el Ferrari dels pobres". Era lent, no gaire agraciat segons els paràmetres del seu temps, i als clients de Ferrari no els acabava d'agradar la idea que gent menys rica que ells poguessin tenir un cotxe amb el símbol del 'cavallino rampante' sobre el capó.

F355

El Ferrari F355 està considerat per molts analistes i seguidors de la marca el pitjor Ferrari de tots els temps, més i tot que el Mondial. Tot i haver estat fabricat entre els anys 1994 i 1999, la seva poca fiabilitat va fer que el mercat de segona mà s'omplís d'aquest 'cavallino' en poc temps, perquè va ser un dels Ferrari més prolífics de tots els temps, amb 11.273 unitats fabricades. Actualment se'n poden trobar per uns 50.000 o 60.000 euros al mercat espanyol.

El seu motor V8 de 380 CV es podia associar a una caixa de canvis manual de sis relacions o una de semiautomàtica provinent dels Fórmula 1 del seu temps. En tots dos casos els embragatges no duraven gaire (eren elements pensats per utilitzar en cursa i no per resistir el pas dels quilòmetres a la carretera) i eren cars de substituir –només la visita al taller oficial per canviar la transmissió ja costa entre 6.000 i 10.000 euros–. Un altre dels punts febles de l'F335 era el col·lector dels gasos d'escapament, que s'han de substituir periòdicament (i tampoc no és una reparació econòmica).

Tot i la seva escassa fiabilitat i els costos de manteniment realment elevats, l'F355 en qualsevol de les seves versions (Berlinetta, Spider o GTS) és un dels Ferrari més atractius que s'han fabricat.

F360 Modena

El Ferrari F355 va ser substituït l'any 1999 per l'F360 Modena, el primer Ferrari amb xassís i carrosseria íntegrament d'alumini. L'F360 disposava d'un motor V8 amb 400 CV de potència i, com el seu predecessor, també anava amb caixa de canvis manual o automàtica de sis relacions. L'any següent Ferrari va presentar-ne la versió descapotable o Spider, 60 quilos més pesant que la versió 'berlinetta' o Modena.

Els F360 Modena no tenien grans problemes mecànics més enllà d'algunes de les primeres unitats amb problemes al variador de fase, que podien arribar a malmetre el motor, i a banda que cal estar atent al canvi de les corretges de distribució i de l'embragatge cada 3 anys.

Molts consideren que l'F360 Modena és l'últim Ferrari autèntic abans de l'arribada dels turbos i l'electrònica, i és possible trobar-ne algun al nostre país per uns 60.000 euros.

Bonus track: 330 GT 2+2

El 330 GT de quatre places era "el cotxe més bonic de la història", segons deia Enzo Ferrari, fundador i 'commendatore' dels de Maranello. Aquell model havia de ser la resposta italiana al Jaguar E-Type, però no va arribar al nivell de popularitat del seu rival britànic.

Les raons del seu fracàs (o, si més no, poc èxit) són el seu relatiu plantejament aburgesat i un disseny considerat poc esportiu a inicis dels anys 60 –el 330 GT 2+2 va néixer l'any 1962–. Tot i disposar d'un motor V12 de quatre litres de cilindrada, el seu valor al mercat és molt inferior al d'altres Ferrari contemporanis, perquè els puristes no el consideren un esportiu de pura raça.

Ara bé, a diferència dels anteriors, aquest Ferrari s'ha revaloritzat amb el pas del temps i actualment es cotitza al voltant dels 300.000 euros. Un exemple de com es pot arribar a revaloritzar un Ferrari en bon estat de conservació.