Cotxes clàssics
Motor Història 19/03/2019

Ferrari GTO, ànima de Grup B

Repassem la història d’un dels Ferrari més icònics dels anys vuitanta

Ferran Vital
2 min
Ferrari GTO, ànima de Grup B

Poca gent ho sap, però a inicis dels anys 80 del segle passat Ferrari estava preparant un cotxe capaç de competir –i guanyar– el Mundial de ral·li del seu temps, on corrien els mítics Grup B i que van forjar la seva llegenda.

De fet, el 288 GTO (popularment anomenat GTO) va ser el resultat del projecte dels de Maranello per preparar un cotxe per competir amb els Grup B del moment, però un canvi de normativa de la FIA va obligar la marca italiana derivar el projecte cap a un cotxe de carrer. D’aquesta manera Ferrari va crear una de les màquines més boniques i radicals de tota la història de l’automobilisme.

Ferrari GTO, ànima de Grup B

I és que el GTO era una autèntica bèstia salvatge, i conduir-lo no estava a l’abast de qualsevol, independentment dels milions que tingués al banc. El GTO disposava d’un motor de vuit cilindres en V (o V8) amb 400 CV de potència i 496 Nm de parell, unes xifres que poden semblar moderades trenta-cinc anys després del seu llançament, però que eren una salvatjada l’any 1984, quan Ferrari va presentar la seva creació al Saló de Ginebra.

El GTO utilitzava dos turbos que quan entraven en funcionament impulsaven amb autèntica violència al cotxe, fins al punt de posar en entredit la tracció del cotxe. I és que el GTO utilitzava uns petits neumàtics de 265/50 a l’eix posterior amb unes llandes de 16 polzades, on rebia tota la ràbia del propulsor de Maranello. Aquesta realitat, sumada a l’absència de qualsevol tipus de control de tracció o d'assistència en la frenada o en la direcció feia que conduir el GTO esdevingués una autèntica batalla contra la màquina, i explorar els seus límits, un plaer reservat a uns pocs escollits.

De fet els que han pogut posar-se al volant del GTO expliquen que el cotxe té certa tendència a subvirar o anar-se'n del morro quan s'entra ràpid en un revolt tancat, però que de seguida sobrevira (o derrapa) a la més mínima insinuació del pedal d’acceleracció i que cal saber ballar amb el seu eix posterior per sortir amb èxit d’un revolt. El nivell de conducció necessari per dominar el GTO era –i encara és avui– molt alt, i qualsevol 488 actual és més fàcil de conduir a un ritme alt que no pas un dels GTO originals.

El fill va matar el pare

Però el drama per al GTO (si ho podem anomenar així) és el fet que el seu successor, l’F40, va superar en pràcticament tot el GTO original, tot i que en realitat no va ser-ne més que una evolució.

stats