Parlar de Ferdinand Piëch és parlar d’un geni i un visionari avançat al seu temps. Més enllà dels seus mèrits empresarials –va accedir a la cúpula del grup Volkswagen quan estava amb l’aigua al coll i ple de deutes i va transformar el conglomerat en un grup eficient, amb grans marges operatius i generosos beneficis–, l’alemany Ferdinand Piëch, net de Ferdinand Porsche, és un dels més grans apassionats dels cotxes dels últims temps.

El primer gran èxit de Ferdinand Piëch va ser el Porsche 917 amb què la marca del seu avi va aconseguir trencar l’hegemonia dels Ferrari i Ford GT a les 24 Hores de Le Mans i que va convertir-se en un cotxe icònic per a la marca.

I és que Piëch sempre va ser un apassionat de la competició. Durant els anys 80 va treballar com a responsable d’enginyeria d’Audi, i va ser el pare del mític Audi Quattro, amb què la marca d’Ingolstadt va crear una nova hegemonia al Grup B del Mundial de ral·lis. Piëch també va saber transformar els èxits esportius en èxits comercials, i sota la seva direcció Audi va començar a produir els Audi 80 i Audi 100, que aviat es van convertir en autèntics supervendes i que van fer créixer la companyia fins a col·locar-la a l’altura de BMW i Mercedes-Benz, un fet impensable pocs anys abans.

Un gran èxit empresarial

L’any 1993 Ferdinand Piëch va ser nomenat president del grup Volkswagen, quan aquest conglomerat estava en números vermells. Sota la seva direcció, caracteritzada per la mà de ferro implacable (acomiadava qualsevol treballador que cometés dos cops la mateixa errada), el grup VAG va tornar a obtenir beneficis i va saber reconvertir Skoda i Seat en marques rendibles amb enfocaments comercials diferents dels de Volkswagen: va col·locar la marca txeca com una solució més econòmica i racional i la catalana com una marca més passional i esportiva.

A més de fer créixer Volkswagen i les subsidiàries Seat i Skoda, Ferdinand Piëch va ser capaç de fer créixer el grup Volkswagen amb les adquisicions de marques de luxe com ara Lamborghini o Bentley, per crear el grup de cotxes prèmium més important del món. A part d’aquestes marques, Piëch també en va mantenir i integrar de noves dins del grup VAG com ara Scania, Ducati o MAN. Però potser l’èxit més sonat de Ferdinand Piëch al capdavant de Volkswagen va ser el control total de Porsche el 2002 després d’una disputa familiar amb altres hereus.

...i algun fracàs sonat

Ferdinand Piëch va ser un visionari avançat al seu temps, però no totes les seves iniciatives van ser tan reeixides com els Porsche 917 o Audi 80 i 100. De fet en el seu historial hi figuren alguns fracassos sonats, com ara els intents frustrats per adquirir Alfa Romeo, la seva marca preferida i que el clan Agnelli mai va voler vendre a Piëch, o alguns models com el Volkswagen Phaeton, l’Audi A2 o el Bugatti Veyron.

El Volkswagen Phaeton va ser una berlina de luxe impulsada pel mateix Ferdinand Piëch que els de la Baixa Saxònia van començar a fabricar el 2002 i que va formar part de la gamma de Volkswagen fins al 2016, amb un resultat comercial nefast. El Phaeton responia a la voluntat de Piëch de fabricar “el millor cotxe del món” segons les seves mateixes paraules i que volia rivalitzar amb els Mercedes-Benz Classe S. Durant els 14 anys que el Phaeton va estar a la venda, Volkswagen en va vendre ben poques unitats, i pràcticament totes amb motors dièsel, tot i que en els models més potents utilitzaven un motor W12 de sis litres de cubicatge que no va triomfar. Potser el seu fracàs més sonat va ser l’Audi A2, un cotxe avançat al seu temps que no va funcionar comercialment tot i ser molt eficient, lleuger i amb un espai interior sorprenent per a les seves mides exteriors.

El Bugatti Veyron, per la seva banda, va néixer de l’obsessió de Ferdinand Piëch per construir un cotxe amb un motor de 16 cilindres, quatre turbos i més de 1.000 CV capaç d’assolir una velocitat punta superior als 400 km/h. Poc importava que els neumàtics no aguantessin gaire la velocitat del Veyron, o que el preu de venda del cotxe pràcticament no cobrís les inversions en desenvolupament i cost de producció: el Veyron era la gran obra mestra de Ferdinand Piëch al capdavant de Volkswagen i el seu llegat automobilístic més rellevant.