Als anys 50 a Catalunya hi havia una autèntica febrada pels microcotxes, i això que no hi havia els problemes d’espai i d’aparcament actuals. Marques com PTV, Isetta, David, Kapi, Junior, Mymsa, ho petaven. Eren productes que van néixer des de la precarietat de la postguerra. Feien menys de tres metres, estaven construïts amb materials molt senzills, eren econòmics i oferien alguns avantatges en relació amb els vehicles més populars de l’època: les motos.

De tots, el rei va ser el Biscúter, creat per l’enginyer francès Gabriel Voisin, conegut per haver fet alguns avions de la Primera Guerra Mundial, i també uns cotxes d’inspiració art déco que van seduir Rodolfo Valentino en persona.

L’enginyer català Damià Casanova va fundar l’empresa Autonacional amb Josep Maria Marcet -alcalde de Sabadell- i altres inversors per fabricar aquest automòbil després de comprar-ne la patent original.

L’origen del Biscúter ve de les motos. El seu creador el va batejar inicialment com a Bi-scooter, perquè sortia de sumar dues motos escúter. Anava equipat amb un motor de dos temps Villiers, refrigerat per aigua, de només 197 cc., que produïen a la fàbrica Hispano Villiers del passeig de Valldaura de Barcelona. Tenia un petar molt característic que recordava el de les Vespa.

L’aspecte era tan particular que molts el coneixien popularment com la sabatilla. Del 1954 al 1960 se’n van fer més de 10.000 unitats, a unes 25.000 pessetes. Però, com el vídeo, que va matar l’estrella de la ràdio, l’aparició del Seat 600 va suposar el final d’aquest cotxe tan simpàtic.