LA GUANTERA

La mortalitat dels motoristes es dispara

Des de principi d’any ja han mort 30 motoristes a les carreteres catalanes. El doble que en el mateix termini del 2016

La mortalitat en accidents de motos s’ha doblat respecte al mateix període de l’any passat. / GETTY Zoom

Des de principi d’any ja han mort 30 motoristes a les carreteres catalanes. El doble que en el mateix termini del 2016. Aquesta dramàtica situació contrasta amb la tendència a la baixa de la sinistralitat en general, que no es dona entre el col·lectiu dels usuaris de vehicles de dues rodes. L’explicació més estadística podria tenir la temptació de justificar aquest creixement de la mortalitat entre els motoristes amb l’augment de la mobilitat potenciat pel teòric final de la crisi. Hi ha una altra dada que desmunta aquesta teoria: el primer semestre del 2017 el mercat de la moto a Catalunya ha disminuït un 10,7%. Els fabricants no saben dinamitzar un sector que sempre s’ha caracteritzat per ser molt ploramiques i empresarialment poruc. Diuen que el volum de les vendes amb què van tancar l’any passat estava justificat per les ofertes agressives per liquidar els models marcats per la normativa Euro3, que regula les emissions contaminants i que des del gener ha quedat substituïda per l’Euro4.

El Servei Català del Trànsit (SCT) estudia cada accident mortal per mirar d’esbrinar-ne les causes. Fan cursets de conducció per a usuaris de moto en col·laboració amb els principals agents del sector. Aquests dies han realitzat una campanya de controls més insistents sobre els motoristes “no únicament per sancionar els comportaments irregulars sinó, sobretot, per transmetre una percepció més alta del risc que pateixen quan circulen amb un vehicle en què les errades es paguen”, explica Eugenia Doménech, directora del SCT. La iniciativa coincideix amb una declaració feta per la Guàrdia Civil de Trànsit que conclou que la presència policial a les carreteres ajuda a reduir la sinistralitat. Que la intimidació funciona, vaja. I que torna l’estètica del terror, de fer por als ciutadans a través de l’estil de comunicar dels organismes encarregats de gestionar la mobilitat.

Des de fa un parell de setmanes hi ha en marxa la campanya Visió Zero. Jordi Jané la va presentar en un dels seus últims actes com a conseller d’Interior, en el qual va tornar a demostrar que probablement ha sigut el polític dels últims temps que ha tingut més coneixements sobre la mobilitat i una evident preocupació per la seguretat viària. “Altres anys hem vist causes com el mòbil o les distraccions -va explicar Jané-. Ara ens hem centrat en els sentiments, en les emocions de persones anònimes que, sense saber-ho, comproven que els seus familiars o amics més íntims poden estar en el recompte de les víctimes de trànsit”, apuntava l’aleshores conseller. I Doménech rebla amb la idea que “darrere de les estadístiques hi ha persones i famílies que pateixen”. Però no se’n surten, malgrat els esforços. Encara fa falta més formació i millor difusió. L’any passat un de cada quatre morts en accidents de circulació a Catalunya (62 de 231, un 26,8%) eren motoristes. Des de principis d’any, la ràtio és d’un de cada tres.

Les interpretacions institucionals diuen que la distracció, la velocitat i els comportaments que transgredeixen el reglament de circulació són els principals factors de la sinistralitat d’un col·lectiu que, majoritàriament, està representat per homes d’una edat que va dels 35 als 50 anys.

Les vendes de ciclomotors fa temps que són pràcticament anecdòtiques, i els que accedeixen a la moto per primer cop cada vegada tenen més edat. Els més joves no van en moto i no disposen del magnífic vehicle-escola que eren aquells populars models. Diuen que el col·lectiu de menys edat està més sensibilitzat mentre que, en realitat, ja no condueix. Sobretot perquè no s’ho pot pagar.

Ningú parla de l’antiguitat del parc mòbil de les motos a Espanya (14,7 anys de mitjana) o del precari estat del manteniment de les carreteres (semblant al dels anys 80, com diuen els estudis EuroRAP) i, mentrestant, el RACC denuncia que un 40% dels radars de Catalunya tenen una senyalització deficient o estan col·locats on no toca.

L’Ajuntament tria BMW i no motos d’aquí

Barcelona ha adquirit fa poc 30 escúters elèctriques. Ara, la Guàrdia Urbana ja disposa de 301 vehicles de dues rodes, dels quals 234 són escúters. Amb l’adquisició, la flota de motos elèctriques passa de 32 a 61 unitats, un 26% d’aquest parc mòbil. La idea és anar substituint els vehicles amb propulsors tèrmics, d’explosió, per altres amb motors elèctrics. Si tenim en compte que cada escúter d’aquest cos fa uns 4.000 quilòmetres anuals, el consum és al voltant dels 406 litres de gasolina. La incorporació dels nous vehicles representarà un estalvi teòric de 13.000 litres de carburant per any. Les BMW C Evolution adquirides -fabricades a Alemanya, força potents i pesants- seran per circular pels carrers estrets dels districtes de Gràcia i Sant Martí. Cadascuna té un cost de 16.500 €, als quals se n’hi han d’afegir 2.500 més corresponents a l’equipament policial necessari.

Un preu de 19.000 € que contrasta amb els 7.500 € de 13 unitats del model S02 que ha comprat la policia local de Madrid, fetes per una marca barcelonina, Silence, que compta amb ajudes de l’administració catalana.

DS refina encara més el seus cotxes

El fabricant francès aposta pel luxe en totes les creacions. Per si els models més bàsics amb què la marca va començar ara fa dos anys no són prou sofisticats, ara han creat la Performance Line. Aquesta nova proposta de nivell d’acabats superior inclou més alternatives per als colors dels models, tots en combinació amb el sostre negre brillant com a denominador comú. Entre les novetats també hi ha l’opció de disposar de llantes més grans i amb un disseny més esportiu. A l’interior apareixen materials nous com el cuir granulat o el cuir Nappa al tablier o als panells de les portes, i diferents detalls i costures personalitzades. La DS Performance Line incorpora motors d’altes prestacions, els més potents del consorci PSA. Això sí, amb el màxim respecte per l’eficiència i la sostenibilitat. Els models d’aquesta gamma incorporen diverses possibilitats de connectivitat i les ajudes a la conducció que ja coneixem dels seus parents de Citroën. Luxe, seguretat i tecnologia en coherència amb el camí mostrat a la competició amb la Fórmula-e o amb el prototip E-Tense, que resumeix les tendències del futur per als cotxes de sèrie.