Quina diferència hi ha entre un híbrid lleuger, un híbrid convencional, un híbrid endollable i un cotxe d'autonomia estesa?

Els cotxes híbrids estan de moda. Aquests vehicles amb etiqueta ecològica ja són els més venuts del mercat a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, amb una especial prevalença a les principals ciutats i capitals. Els híbrids són, a ulls de molts compradors, una aposta segura i intel·ligent en el procés de transició entre la mobilitat de combustió i la mobilitat elèctrica, un punt intermedi que aporta seguretat tecnològica i ambiental als compradors. Amb tot, entre els cotxes híbrids, en podem diferenciar tres tipus: híbrids lleugers (MEV), híbrids convencionals (HEV) i híbrids endollables (PHEV), tres tipologies de vehicle que encabim dins el gran calaix de sastre dels vehicles híbrids i que desenvoluparem de manera individual per facilitar-ne la identificació i adequació a les necessitats reals dels compradors potencials.

Híbrids lleugers (MEH)

Els híbrids lleugers o microhíbirds, també anomenats MEH (mild electric hybrid), no serien híbrids a l’ús, sinó cotxes de combustió convencionals amb un sistema elèctric de 48 V que els ajuda a iniciar la marxa o alliberar el motor tèrmic d’algunes funcions com l’aire condicionat i la ràdio, però que no pot fer anar el cotxe per si sol. 

Els cotxes híbrids lleugers amb sistemes de 48 V són l’opció més econòmica i senzilla que tenen els grans fabricants per electrificar els seus vehicles, cosa que ha comportat que moltes marques hi apostin. En el cas del mercat espanyol, a més, aquests híbrids lleugers o MEV també gaudeixen de l’etiqueta ecològica de la DGT, tot i que el sistema elèctric no permet que el vehicle deixi de fer servir el motor de combustió i que només serveixi com un element de suport.

En termes d’eficiència energètica, els híbrids lleugers tampoc suposen cap gran estalvi de carburant o d’emissions perquè diversos estudis apunten que permeten reduir al voltant d’un 5% del consum i emissions finals del vehicle, sobretot quan circulem amb el climatitzador activat, per exemple.

Híbrids convencionals (HEV)

Els vehicles híbrids convencionals o HEV (hybrid electric vehicle) són els híbrids més populars i coneguts, els vehicles que segueixen la tecnologia iniciada per Toyota amb el Prius a finals del segle passat. Els híbrids convencionals permeten que el vehicle circuli en mode totalment elèctric en determinades condicions com ara a l'inici de la marxa, quan circulem a baixa velocitat, quan maniobrem per aparcar o en carretera i autopista, atès que permet circular en mode a vela, és a dir, desacoblant el motor tèrmic de la transmissió.

El gran avantatge d’aquests vehicles és la possibilitat de recarregar les bateries del cotxe amb el mateix moviment cinètic, prescindint dels endolls i temps d’espera de les càrregues. A més, és una tecnologia molt fiable i evolucionada, amb una sofisticació i perfeccionament molt elevats, que fan servir marques com Toyota (pionera i referent dels cotxes híbrids), Kia-Hyundai i Renault. 

Probablement és l'opció més adequada en termes de relació entre preu, prestacions i qualitat per a la majoria de conductors que fan un ús diari del vehicle tant en cicles de circulació urbans com inteurbans gràcies a la seva versatilitat i adaptabilitat.

Híbrids endollables (PHEV)

Els cotxes híbrids endollables o PHEV (plug-in hybrid electric vehicle) són els únics cotxes anomenats híbrids que poden circular en mode totalment elèctric durant, com a mínim, uns 50 quilòmetres. A diferència dels altres vehicles considerats híbrids, els endollables o PHEV poden circular en mode totalment elèctric gràcies les seves bateries de liti, considerablement més grosses que les dels híbrids convencionals.

El fet de poder circular en mode elèctric prescindint totalment del motor de combustió permet que aquests cotxes puguin gaudir de l’etiqueta de zero emissions i de diverses ajudes i incentius de les administracions, i esdevenen especialment útils per a un ús urbà intensiu. A tall d’exemple, un híbrid endollable ens podria servir per anar a treballar i fer petits desplaçaments diaris sense haver de gastar ni una gota de combustibles fòssils i sense generar ni un gram d’emissions contaminants.

Però cal tenir en compte que els híbrids endollables o plug-in són cotxes sensiblement més cars i que presenten un pes més elevat a causa de la presència de les bateries de liti de més gran capacitat, cosa que penalitza el consum de carburant un cop s’ha exhaurit la capacitat de la bateria i activem el motor de combustió per circular a 120 km/h per autopistes i autovies. Però també és cert que els híbrids endollables actuals tenen un sistema electrònic preparat per salvaguardar la càrrega de la bateria elèctrica quan cau al 20% o al 15% de la capacitat i passen a funcionar com un híbrid convencional i, fins i tot, derivant part de la potència del motor de combustió per alimentar les bateries elèctriques del cotxe. Això fa que el cotxe sempre disposi d'un remanent de capacitat per moure's en mode elèctric, una opció interessant i intel·ligent que ens permet moure'ns en mode de zero emissions quan circulem pel centre d'una població després d'haver recorregut molts quilòmetres en mode híbrid convencional per autopista, per exemple.

Cotxes d'autonomia estesa (REEV)

Els cotxes d'autonomia estesa o REEV (range extended electric vehicles) són, en realitat cotxes elèctrics que tenen un dipòsit de gasolina i un generador que fan servir el combustible per generar energia elèctrica per moure el cotxe, però que no incideixen sobre el moviment de transmissió a les rodes. En aquesta tipologia de cotxes híbrids només el motor elèctric té capacitat de propulsió, perquè la funció del motor de combustió interna és activar un generador d'energia elèctrica quan les bateries estan descarregades. D'alguna manera aquests vehicles elèctrics fan servir el plantejament d'un híbrid endollable intercanviant el paper: aquí el que preval és el motor elèctric i si per necessitats de conducció és oportú, s'engega un petit motor de combustió que sempre funciona en el rang òptim de revolucions per alimentar la bateria. Aquesta tecnologia semblava molt popular ara fa uns cinc anys, amb models com el BMW i3 i el Chevrolet Volt, però la millora de les autonomies dels cotxes elèctrics han acabat eclipsant-los. D'entre els grans fabricants només Nissan continua desenvolupant una tecnologia d'autonomia estesa, ampliada o prolongada, mitjançant la tecnologia e-power que fan servir els models més moderns de la marca.

Quina és la millor tecnologia?

Les tres opcions de sistemes híbrids tenen avantatges i inconvenients i la seva adaptabilitat dependrà del pressupost i les necessitats reals de cada client. Sí que és cert que els vehicles híbrids convencionals són els que probablement s’ajusten a un ventall més gran de possibilitats i de clients i que, si no disposem d’un punt de càrrega a casa, a l’aparcament o a la feina per endollar-hi diàriament el cotxe, els endollables perden bona part del sentit. Finalment, els híbrids lleugers o MEV són vehicles habitualment més econòmics, però el seu nivell d’electrificació és poc destacable perquè només realitza un paper de suport al treball del motor de combustió.