Redescobrint el Priorat: encerclant la serra del Montsant

Probablement la serra del Montsant és un d’aquells tresors més desconeguts de tota Catalunya. Un d’aquells racons incomprensiblement secrets que sorprenen i enamoren als seus visitants en qualsevol època de l’any. De fet el paisatge és canviant en funció de l’època de l’any en què el visitem, malgrat que la major part de la flora present al Montsant està constituïda per arbres de fulla perenne.

Iniciem el nostre recorregut a la cartoixa d’Escaladei. Escaladei fou un monestir ubicat al fons d’una vall del vessant meridional de la serra del Montsant, sota la protecció i impuls del rei Alfons I el Cast, que va concedir aquelles terres als monjos de l’ordre cartoixà per construir un focus cultural al cor de la Catalunya Nova, a inicis del segle XIII. Els monjos cartoixans van ser els que van dotar de la personalitat pròpia a aquelles terres, fins al punt de donar nom a tota una comarca (el Priorat, o domini del prior de la cartoixa) i a l’esdevenir d’aquelles terres, introduint els primers conreus de la vinya per l’elaboració de productes vitivinícoles. Destruïda després de l’amortització de Mendizábal de l’any 1835, avui la cartoixa es troba parcialment rehabilitada i esdevé una visita obligada per conèixer la vida i la quotidianitat dins una ordre religiosa.

Abandonem la cartoixa i agafem la carretera TV-7021. Aquesta carretera és força revirada però ample, ben senyalitzada i molt ben asfaltada, pel que circular-hi és tot un plaer: hom avança entre ametllers, vinyes i boscos de pi blanc sota els cingles i els conglomerats de la serra del Montsant. Un lloc pràcticament oníric on avançar metres suposarà tot un plaer sensorial.

Avançant per la carretera, l’abundància d’esbarzers ens anuncia la proximitat del poble de La Morera de Montsant, i el deixem a l’esquerra per avançar fins a Cornudella de Montsant. Històricament Cornudella ha destacat pel fet de ser un important centre productor vitivinícola, i una poderosa artesania surera associada, mercès a les sureres que creixen al municipi. Un altre aspecte que parla de la importància de la vil·la de Cornudella és el seu celler cooperatiu modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell.

Agafem la carretera C-242 i avancem fins la següent parada del trajecte, la petita població d’Albarca. Albarca conserva l’encant del passat medieval, gràcies l’absis romànic de la seva església i el fet de ser un poble pràcticament deshabitat. Un racó ple de calma i serenitat rodejat de boscos de pi blanc i garrigues.

Seguint la mateixa C-242 arribem a Ulldemolins, enclavat en una vall que forma la unió de l’incipient riu Montsant i el riu de Prades. El poble d’Ulldemolins, encaixonat entre les serres del Montsant i la serra de la Llena, conserva l’església de Sant Jaume, un dels millors exemples d’arquitectura renaixentista del sud de Catalunya.

Tornem al nostre vehicle i reprenem la carretera fins arribar al creuament amb la carretera T-713, avançant pel vessant septentrional de la serra del Montsant. Aquesta carretera, estreta i revirada, avança entre alzines, ametllers i oliveres, dibuixant un paisatge sec i profundament mediterrani, paral·lela al riu Montsant, fins arribar al poble de Margalef.

Margalef és un poble muntanyós i ple de les roques conglomerades que identifiquen la comarca. La seva fisonomia i les seves característiques geogràfiques l’han convertida en tot un centre de referència pels amants de l’escalada i els esports d’aventura. Passejar entre els seus carrers i contemplar els cingles i contraforts que ha dibuixat el riu a caprici al llarg de milers d’anys és totalment recomanable.

El curs del riu Montsant traça el camí de la carretera que ens porta fins la Bisbal de Falset, on la carretera T -713 canvia de nom i esdevé la carretera T-702. El paisatge aquí esdevé més verd, gràcies al propi riu que discorre paral·lel al traçat asfaltat, l’abundància de boscos i camps d’ametllers.

Aquesta carretera ens porta fins al poble de Cabacés (també anomenat Cabassers), un poble flanquejat per camps d’ametllers i oliveres. Deixem Cabacés a l’esquerra i avancem un parell de quilòmetres fins arribar al poble de la Vilella Baixa.

La Vilella Baixa, batejada pel Josep Maria Espinàs com “la Nova York del Priorat” és un dels pobles amb més personalitat de tota Catalunya. La seva orografia , articulat al voltant del riu Montsant i del riuet d’Escaladei, cosa que fa que les cases siguin molt més altes pel cantó de la riba del riu, oferint una estampa molt característica sota els cingles de la serra del Montsant.

El paisatge del poble està fortament lligat a la vinya, ja que la viticultura és la principal font de riquesa del municipi, tot i que la seva bellesa arquitectònica i paisatgística han fet que els darrers temps el municipi hagi manifestat vocació turística.

Reprenem el nostre viatge al voltant de la serra del Montsant per la mateixa carretera T-702, que ens porta en primer terme fins el poble de la Vilella Alta i després ens retorna al poble d’Escaladei ,fins on podem retornar a la cartoixa d’Escaladei, inici i final del nostre recorregut circular a la serra de Montsant.