De l’Escala a Llançà redescobrint el cap de Creus

Comencem la nostra ruta pel cap de Creus al poble de l’Escala, un nucli que inclou les restes arqueològiques d’Empúries, gestionades i museïtzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, on podem visitar i interpretar els vestigis grecs, romans i paleocristians i el conjunt històric de la vila de Sant Martí d’Empúries, on destaca el nucli històric medieval i l’església de Sant Martí d’Empúries, un magnífic exemple del gòtic tardà, del segle XV.

Abandonem Sant Martí d’Empúries per l’antiga carretera fins a arribar al poble de Sant Pere Pescador, un bonic poble amb regust medieval mediterrani i unes platges de sorra fina on desemboca el riu Fluvià, que regala un espai natural únic i protegit: el del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

De fet, haurem de travessar el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per la carretera GIV-6216 en direcció a Castelló d’Empúries, un dels pobles amb el nucli històric més ben conservat de tot el país. Val la pena deixar-se perdre pels seus carrerons estrets i irregulars, visitar la basílica gòtica de Santa Maria, que exemplifica a la perfecció el poder i el pes històric d’aquest nucli al llarg del temps, ja que va ser capital del poderós comtat d'Empúries.

Coneguda com la catedral de l’Empordà, la basílica de Santa Maria (s. XIV-XV) ens ofereix uns interiors espectaculars amb unes nervadures i uns contraforts que coronen les tres naus de l’església seguint el patró del gòtic català. El seu retaule d’estil gòtic flamíger (s. XV) és únic al país, ja que es va fer amb alabastre i és una mostra més del poder de la casa comtal d’Empúries, fins al punt que l’escriptor Josep Pla considerava aquesta església el segon edifici religiós més important de les terres gironines, a poca distància de la catedral de Girona.

Però Castelló d’Empúries és molt més que la seva magnífica església. Paga la pena deixar-se seduir pels seus carrers, visitar el convents de Sant Agustí i Sant Domènec, el call jueu i la sinagoga nova, la Cúria-presó i la Llotja de Mar, d’estil medieval i que actualment acull la Casa del Consell municipal.

Abandonem Castelló d’Empúries per la carretera C-260 i després d’un curt desplaçament arribem a Roses, el nucli que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. Avui centre turístic de primer ordre, Roses conserva l’encant natural d’espais únics com la cala Montjoi, a la qual es pot arribar per una carretera estreta en què caldrà que parem atenció a la circulació, perquè acostuma a estar massificada durant els mesos d’estiu.

A banda del passeig marítim i les platges, Roses ens ofereix espais singulars com les restes del poblat visigòtic del puig Rom, les restes del castell de Bufalaranya o les restes del monestir de Roses, víctima de la pandèmia de la pesta negra a la Baixa Edat Mitjana.

Sortim de Roses per la carretera GI-614 fins a arribar a Cadaqués, per un tram ben revirat i amb un alt volum de trànsit que ens convida a prendre’ns el desplaçament sense pressa i gaudint del magnífic paisatge del cap de Creus.

Cadaqués és un poble de postal, un dels espais més bonics i singulars de tot Catalunya. Les cases blanques del nucli antic queden integrades entre les onades i l’orografia capriciosa dels voltants del poble més oriental del país. Antic poble de pagesos i mariners, Cadaqués s’ha fet mundialment famós pel geni del pintor Salvador Dalí, que hi va viure durant molt de temps. El poble encara acull la seva casa, actualment museïtzada, a Portlligat, autèntica capital mundial del surrealisme oníric i espai de peregrinació obligatòria per als amants de l’art.

Sortint de Cadaqués podem agafar una carretera –més aviat un camí asfaltat– d’un sol carril que ens porta fins al far del cap de Creus, envoltat de cales i platges d’una bellesa natural extraordinària. Val la pena, com a mínim un cop a la vida, matinar molt per veure sortir el sol des del far del cap de Creus, especialment durant els mesos més freds de l’any, quan menys pressió humana hi ha sobre l’entorn i quan la llum esmorteïda dels mesos hivernals dona una tonalitat cromàtica única a aquest racó del país.

Reculem per l’interior del cap de Creus fins a arribar a la cruïlla amb la carretera GI-613, que ens porta en un ràpid descens fins al Port de la Selva, un altre poble mariner reconvertit en centre turístic de primer ordre. Del terme municipal del Port de la Selva destaca la presència del monestir de Sant Pere de Rodes, un dels espais més singulars del romànic català.

Aquest monestir benedictí data del segle IX i es poden visitar l'església, el claustre i algunes de les principals dependències monàstiques. És un dels millors exemples arquitectònics del romànic català.

Tornem al cotxe i agafem de nou la carretera GI-612 per arribar a Llançà, un altre poble mariner esquitxat de petites platges paradisíaques on, això sí, costa trobar lloc els mesos d’estiu. Llançà se situa a l’extrem nord del cap de Creus, on posem punt final a aquesta petita escapada per un dels racons més atractius i especials de tot el territori català.