Esborrant el tractat dels Pirineus: de Puigcerdà a Perpinyà

Comencem la nostra ruta a la Catalunya de Nord, a Puigcerdà, la capital de la Cerdanya. La comarca de la Cerdanya va quedar tallada per la meitat arran del tractat dels Pirineus de 1659, que segellava la pau entre els estats espanyol i francès, i que significà la partició dels territoris catalans a banda i banda de la frontera imaginària dels Pirineus.

Sortim de la capital de la Cerdanya per la carretera N-154 en direcció a Llívia, un enclavament de l'administració espanyola dins del territori governat per la república francesa. Aquest petit i pintoresc municipi de la Baixa Cerdanya pot presumir de tenir la farmàcia més antiga d’Europa. La farmàcia Esteve, documentada des de l'any 1594, probablement ja funcionava des del segle XIV, i va estar en actiu fins l'any 1926. Actualment l'espai està museïtzat i es pot visitar.

L'Alta Cerdanya

Abandonem els territoris sota jurisdicció espanyola i entrem a la Catalunya sota sobirania francesa per la carretera N116, i de seguida arribem a la localitat de Sallagosa, poble que travessem en direcció a Montlluís, la localitat més gran de l'Alta Cerdanya.

Montlluís (antigament coneguda com Vilar d'Ovança) va prendre especial importància després del tractat dels Pirineus, ja que fou el lloc on l'exèrcit francès va escollir per emplaçar-hi el gruix de les seves defenses militars. Fins i tot el famós Vauban va projectar i dirigir la construcció de la Ciutadella de Montlluís, l'any 1679.

Inexpugnable durant gairebé cinc segles, la fortalesa de Montlluís és un espai patrimoni de la humanitat de la UNESCO des de 2008 i avui en dia un espai visitable i museïtzat, ideal per conèixer les estructures militars constructives del segle XVII i XVIII. A banda de la Ciutadella, Montlluís també és coneguda pel seu forn solar, el primer d'aquest tipus fabricat al planeta, construït l'any 1949 i avui també convertit en un monument històric protegit.

Abandonem Montlluís i seguim el descens per la carretera N116 en direcció a la comarca del Conflent, deixant enrere l'Alta Cerdanya en una successió de corbes i revolts emmarcats en un paisatge pirinenc espectacular, entre valls i boscos de pins i avets.

El Conflent

Esquivem els petits pobles de Fontpedròs, de Toès i Entrevalls, Canavelles i d'Oleta i Èvol, ja al Conflent. Fer aquest recorregut en els mesos de tardor i primavera és un espectacle cromàtic natural de primera magnitud.

El descens per la N116 ens porta fins al poble de Serdinyà, on val la pena aturar-se per visitar l'església de Sant Cosme i Sant Damià, una petita joia romànica del segle XI que conserva diverses joies artístiques medievals com un retaule policromat del segle XV, o la curiosa estàtua de Santa Magdalena de marbre pintat, del segle XVI.

La següent aturada del nostre recorregut ens porta a la localitat de Vilafranca de Conflent. Aquest poble va conspirar, l'any 1674, per expulsar els francesos i reunificar-se amb els catalans del sud. La seva importància estratègica impulsà que els francesos fortifiquessin la ciutat (un altre cop sota les ordres de Vauban)i que es construís el Fort Libèria al mont Belloc, just enfront del poble. A més aquest fort està comunicat per una escala subterrània de 734 esglaons, en el que es considera el subterrani més important d'Europa.

Vilafranca de Conflent fou plaça militar fins l'any 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Avui en dia les fortificacions són visitables i també es van declarar Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2008. A més, el poble de Vilafranca pertany a l'associació dels pobles més bonics de França.

Deixem Vilafranca i en un curt trajecte de menys de deu quilòmetres arribem a Prada, la històrica capital del Conflent. Prada fou refugi de notables sud-catalans que hi van buscar refugi tot fugint de les urpes de la dictadura franquista. El genial músic Pau Casals o el lingüista Pompeu Fabra van residir-hi, i fins i tot en el cas del pare de la normativa ortogràfica catalana hom pot visitar-hi la seva tomba.

L'altre element imprescindible de Prada és el campanar romànic de l'església de Sant Pere, construït al segle XII. A l'interior de la mateixa església, que data del segle XVII, hom hi pot trobar el retaule de Josep Sunyer, datat l'any 1699.

Abandonem el nucli de Prada i retornem a la carretera N116, en direcció a Vinçà. No podem estar-nos de contemplar la majestuositat del Canigó, cim emblemàtic del país al sud de la nostra carretera.

Vinçà és un petit poble de la plana del Conflent caracteritzat pel pantà construït l'any 1975 i que va cobrir l'antic balneari de Nossa, que va estar actiu durant bona part del segle XIX.

Perpinyà la catalana

Deixem enrere Vinçà i encetem la recta final del nostre viatge per la N116 fins arribar a la ciutat de Perpinyà, la capital de la Catalunya Nord. Perpinyà és un ciutat industrisl i de serveis, amb bones connexions ferroviàries i aeroportuàries, i una intensa oferta cultural, gastronòmica i d'oci.

Durant la vostra estada a Perpinyà no podeu estar-vos de visitar l'icònic Castellet, antiga presó que avui acull el Museu Català de les Arts, la Llotja de Mar (el primer tribunal marítim del món) o el Palau de la Diputació, obra de l'arquitecte Marc Safont i que esdevingué delegació de la Generalitat de Catalunya a la capital nord-catalana (no debades, Perpinyà era la segona ciutat del país per davant de Tarragona, Girona, Reus, Mataró, Sabadell o Terrassa, per exemple).

Deixem aquí la nostra primera incursió -no serà la darrera- a la Catalunya Nord, amb un recorregut de poc més de 100 quilòmetres al cor de la Cerdanya, el Conflent i el Rosselló.

El Tren Groc

El nostre recorregut ha anat paral•lel al del ferrocarril més emblemàtic de tota Catalunya: el Tren Groc. Aquesta línia enllaça Vilafranca de Conflent amb la Tor de Querol, i es va fer per apropar l'Alta Cerdanya amb el Rosselló i el Conflent. Aquest recorregut, de 62 quilòmetres de llarg, és avui un reclam turístic de primer ordre per redescobrir el país de manera diferent, gaudint de paisatges espectaculars.