De Cambrils a l’Ampolla descobrint les millors platges de la Costa Daurada

La Costa Daurada és molt més que Port Aventura i les discoteques, hotels i apartaments: existeix una Costa Daurada desconeguda, on tot passa més a poc a poc, i que cal descobrir amb calma, fugint de les aglomeracions i les presses. Per això us recomano fer aquesta escapada durant els mesos no estivals, per gaudir pausadament d’espais singulars, aprofitant la bonança meteorològica d’aquest racó de Catalunya, que el fa agradable en els dies assolellats de tardor o hivern.

Comencem la nostra ruta a Cambrils, una vila marinera que s’ha convertit en un centre turístic i gastronòmic de primer ordre. Més enllà del port i els passejos marítims, val molt la pena endinsar-se pels carrers de la vila, el centre històric de Cambrils, escenari d’una cruel repressió per part de les tropes castellanes el 1640 després d’un llarg setge, en el marc de la Guerra dels Segadors. El comandant castellà Pedro Fajardo de Zúñiga, marquès de Los Vélez, va prometre als 4.000 defensors de la vila de Cambrils que els perdonaria la vida i respectaria les pertinences dels habitants de la vila en cas de rendir-se, però un cop va aconseguir controlar la plaça forta va ordenar executar els miquelets que defensaven Cambrils pel procediment del garrot vil i posteriorment penjar els defensors de les muralles de la ciutat i va deixar que els 20.000 soldats d’infanteria i 3.000 de cavalleria castellans saquegessin a tort i a dret tot el poble. Encara avui es fa difícil quantificar els danys ocasionats per la matança causada per part dels castellans a la vila de Cambrils, que va trigar ben bé un segle i mig a tornar a recuperar el seu potencial humà i comercial després dels fets del 1640.

Cambrils també té unes interessants restes romanes al barri de la Llosa, no gaire lluny del Parc del Pescador, i un llarg passeig marítim de platges i espigons ideals per practicar esport, passejar, mullar-se els peus o badar mirant el mar durant cada dia de l’any.

Agafem la carretera N-340 i abandonem l’extens nucli de Cambrils i les seves urbanitzacions per arribar a l’Hospitalet de l’Infant, una petita vila marinera que conserva les restes de l’Hospital de Coll de Balaguer, un edifici fortalesa construït al segle XIV pel comte Pere I d’Empúries i IV de Ribagorça per controlar el pas del coll de Balaguer.

A l’Hospitalet de l’Infant podem gaudir de la platja del Torn, considerada per diversos mitjans europeus com una de les millors platges nudistes del món. És un espai de més d’un quilòmetre de llarg que ha escapat de la febre constructora del litoral català dels anys 60 i 70. Al final de la platja podem trobar una gran roca anomenada l’illot del Torn (que actualment no és una illa, sinó un istme) que fa les funcions de balcó privilegiat sobre el Mediterrani.

A poca distància de la platja del Torn hi trobem el nucli de Calafat, un dels indrets més coneguts pels amants del motor de Catalunya, ja que s’hi troben les instal·lacions del circuit de Calafat, un dels traçats més antics del país. A part del circuit, Calafat és una urbanització extensa de xalets i cales i platges atractives, com la de Calafató, la de Sant Jordi –on cal visitar les restes del castell de Sant Jordi d’Alfama– o la cala Llobeta, entre d'altres.

La N-340 ens porta fins al nucli històric de l'Ametlla de Mar, amb un barri vell de carrers estrets i irregulars ple de cases i edificis blancs que contrasten amb el color blau del mar i que conserva com pocs l’encant pesquer dels pobles de la costa catalana. El seu port, encara eminentment pesquer, compta amb la flota tonyinaire més important de Catalunya, i la pesca és el principal pilar econòmic del poble, amb permís de la restauració i el turisme.

Un cop sortim de l'Ametlla de Mar, la carretera s’endinsa cap a l’interior, fins a arribar al poble del Perelló. Aquest poble, conegut per ser el principal productor apicultor de tot Catalunya (si us agrada la mel és parada obligada), té molts atractius de primer ordre, com ara les pintures rupestres de la cova de la Cabra Freixet o els camins que ressegueixen el GR-92 per les platges del Perelló, possiblement les més salvatges i ben conservades de tot el país. Les cales de l’Àgila, la dels Moros o l’Illot poc o res tenen a envejar a les de la Costa Brava, i són molt més desconegudes que aquestes.

Abandonem el Perelló resseguint la N-340 fins a arribar a l’Ampolla, destí final de la nostra escapada per la Costa Daurada. L’Ampolla és la porta d’entrada al delta de l’Ebre, un antic poble de pescadors que va esdevenir escenari inesperat de la Primera Guerra Mundial, ja que el 1917 un submarí alemany va enfonsar un vaixell de passatgers francès anomenat Medjerda en què viatjaven 546 persones i que cobria una ruta entre Marsella i Algèria. 352 dels viatgers van perdre la vida en el pitjor accident naval de la història de Catalunya, i el govern francès va regalar una estàtua a la població en agraïment pel tracte i l'auxili que van rebre els supervivents.

L’Ampolla ofereix platges de primera qualitat, com ara la dels Capellans, la del Baconé o la de Cap-roig, i algunes cales com la de l’Ascaret o la cala Maria, o el jardí botànic de plantes remeieres Ecoherbes Park. A més, també és del tot recomanable visitar la bassa de les Olles, un espai natural ja dins del Delta ideal per descobrir a peu, en bicicleta o en caiac i poder veure i gaudir de les aus migratòries que l'habiten. Aquí acabem el nostre petit recorregut per alguns dels racons més bonics i sovint desconeguts de la Costa Daurada.