Skoda Scout: realment necessites un SUV?
Provem el model més equilibrat de la gamma del fabricant txec, un cotxe polivalent, racional i pràctic capaç de posar en escac tot el seu segment
Si busques un cotxe amb un bon maleter, prou espai a les places posteriors, potent, dotat amb tracció integral i prou alçada per fer esporàdiques excursions fora de l’asfalt però sense renunciar al disseny, el tacte i la conducció d’una bona berlina molt ben equipada i acabada no cal que li donis moltes més voltes: l’Scout és el teu cotxe.
Skoda sap que té un filó molt important amb l’Octavia, la berlina txeca derivada de la plataforma MQB que aquesta filial del grup Volkswagen utilitza i comparteix amb compactes com el León o el Golf, per exemple. Però des de fa uns mesos Skoda ha donat vida a un nou model -fins ara considerat una variant de l’Octavia- i que ja és, a tots els efectes, un model nou (o així ho consideren a la marca): l’Skoda Scout.
L’Scout utilitza la mateixa plataforma i elements mecànics que els Octavia Combi -és a dir, familiars o ‘Sports Wagon’- però limitant la seva oferta als motors més potents de la gamma i a un sistema de tracció integral Haldex de cinquena generació. Les altres tres diferències amb l’Octavia Combi són el mode de conducció ‘off-road’ de sèrie, les proteccions de plàstic als baixos i als passos de roda i una carrosseria uns centímetres més elevada que el model del qual deriva, gràcies a una suspensió específica que optimitza les capacitats fora de l’asfalt d’aquest model.
Mecànicament Skoda només ofereix tres opcions de motorització, dos amb el motor dièsel 2.0 TDI amb potències de 150 o 184 CV i una aprofitant el motor benzina 1.8 TSI, que ofereix 180 CV. Tots tres s’associen a un esquema de tracció integral 4x4, per bé que només les dues versions més potents van associades al canvi automatitzat DSG de 6 velocitats i doble embragatge.
Capaç de tot, i més
De fet, l’Scout que hem provat no és massa diferent de l’Octavia Combi RS dièsel que vam provar fa uns mesos i que tan bon record ens ha deixat. Utilitza el mateix motor (un 2.0 TDI) i té la mateixa potència que la versió prestacional de l’Octavia (184 CV) i pesa poc més de 50 quilos més que la versió esportiva de l’Octavia Combi.
Amb aquestes credencials, ja ens podem imaginar que l’Scout és un cotxe potent i capaç: accelera de 0 a 100 en 7’8 segons i presenta uns consums reals d’uns 6-6’5 litres als cent quilòmetres (sempre que no anem a foc amb el mode de conducció esportiu activat). L’Scout, tot i ser un cotxe un pèl més elevat que l’Octavia Combi o que el seu cosí català León ST és molt àgil i eficaç en pràcticament tots els registres: còmode i eficient per autopistes, prou àgil per les vies urbanes, utilitzable fora de l’asfalt i senzill de maniobrar tot i les seves dimensions.
Sí, l’Scout és un cotxe gran. Fa gairebé 4’8 metres de llarg i 1’8 d’amplada, però justifica les seves dimensions oferint uns interiors sorprenentment grans i diàfans en aquest segment. És possible encabir un adult entre dues cadiretes infantils amb certa comoditat, o viatjar amb tres adults als seients posteriors. D’acord, la plaça central no és la més aprofitable que hem vist, però compleix la seva funció a la perfecció.
L’altre gran actiu de l’Scout -o de qualsevol cotxe de tall familiar- és el seu gran maleter, que homologa 610 litres de capacitat, notablement per sobre dels seus competidors directes i que pot arribar fins als 1.740 litres en cas de reclinar els seients posteriors. I el que és més important: gràcies a la mida de la porta i l’alçada del vehicle és extremadament còmode col·locar-hi l’equipatge, malgrat que aquest sigui pesant o voluminós.
Algunes persones decideixen comprar un SUV o totcamí ja que és més senzill accedir-hi per aquelles persones amb problemes de mobilitat, tals com gent gran, amb alguna lesió o per la facilitat per encabir els infants a les seves cadiretes. L’Scout, gràcies a la seva alçada extra (fa més de metre i mig d’alt) i al grau d’obertura de les seves portes deixa sense arguments als totcamins compactes: trobo que és més senzill i còmode pujar i baixar de les places davanteres i posteriors d’aquest Scout que d’un Tiguan, Ateca o Kodiaq.
Més enllà del seu espai diàfan i la comoditat del seu habitacle, l’Scout destaca pels bons acabats i els materials emprats en la seva construcció. De fet, mai he acabat de veure la frontera que separa els cotxes gamma alta dels generalistes, però el tacte de la pantalla tàctil i dels instruments del taulell no tenen gran cosa a envejar a algunes ‘vaques sagrades’ -disculpeu l’expressió- del mercat.
Per acabar-ho d’amanir la nostra unitat disposava d’un seguit d’equipament extra entre el que destacava el navegador Columbus, volants, seients davanters i posteriors amb calefacció individual i sostre de vidre panoràmic que ‘només’ engreixen la factura uns 3.500 euros més (la mateixa configuració d’una altra marca del grup podria costar més del doble).
De fet, hi ha poques coses a millorar en aquest Scout. Potser jo apuntaria el fet de no tenir lleves al volant, cosa que ens obliga a jugar amb la palanca de canvi seqüencial si volem baixar una marxa de forma manual, un excés de rumorositat i el tacte aspre del motor 2.0 TDI (sobretot en fred), el fet que encara no existeixi cap versió híbrida a la gamma o l’escassa personalitat estètica del cotxe, que no es diferencia pràcticament en res de l’Octavia Combi.
Conclusió
Busqueu un familiar amb espai per encabir-hi la família, còmode i potent i equipat amb un sistema de tracció integral per sortir de l’asfalt o circular els dies de fred i neu? Creieu-me, ara mateix no hi ha cap opció més racional i ajustada de preu que el nou Scout.
Preus
El ventall de preus de l'Scout comença en els 24.200 euros (descomptes promocionals al marge) que costa la variant gasolina 1.8 TSI de 180 CV amb tracció integral fins arribar als 32.000 que costava la nostra unitat de prova, equipada amb tots els extres possibles.