Skoda Octavia RS: nedar a contracorrent amb èxit encara és possible

A principis dels anys 2000 el segment de les berlines registrava un nivell de vendes molt elevat. Gairebé totes les marques disposaven d’alguna al seu catàleg, i tant les marques premium com les generalistes competien per oferir els models més luxosos, equipats i elegants.

De la mateixa manera que passa ara amb el segment dels SUV, els fabricants van començar a experimentar a la categoria de les berlines per crear productes que es diferenciessin dels que oferien els seus rivals. Així es com es van popularitzar les berlines generalistes que aspiraven a competir amb les premium (com per exemple els Renault Vel Satis, Citroën C6 o Peugeot 607), les berlines d’estil cupè o les berlines esportives.

Totes aquestes categories existien des de feia molts anys, però l’apogeu d’aquest segment va fer que tothom s’hi volgués sumar per augmentar les vendes. Si ens centrem en l’apartat de les berlines esportives (i anem més enllà dels models de les tres marques premium alemanyes), durant la primera dècada dels anys 2000 podíem trobar al mercat models tan interessants com l’Opel Vectra OPC, el Volkswagen Passat R36, el Mazda 6 MPS o l’Skoda Octavia RS.

Amb el pas dels anys molts d’aquests models han desaparegut, i els que encara sobreviuen han eliminat del catàleg les versions més esportives. Fins i tot una marca com Kia, que ha intentat ressuscitar aquest segment amb l’Stinger GT, no se n’ha sortit degut a la baixa demanda. Però n’hi ha una que s’ha mantingut fidel al seu estil i que encara manté una berlina esportiva al seu catàleg: Skoda.

A l’Ara Motor vam tenir l’ocasió de provar l’anterior generació de l’Skoda Octavia RS tant en la seva versió sedan, associada a un potent motor de gasolina, com en la familiar, associada a un propulsor dièsel, però recentment ens hem pogut posar al volant del model més actualitzat, que ha optat per mantenir el propulsor 2.0 TSI de 245 CV que tan bons resultats va obtenir en la generació precedent. Així doncs, tot seguit farem una anàlisi completa del nou Octavia RS per intentar esbrinar si encara té sentit que una marca generalista com Skoda aposti per mantenir una berlina esportiva en el seu catàleg. 

Disseny exterior

Tradicionalment, l’Skoda Octavia s’ha caracteritzat per ser un model sobri i funcional en el qual l’estètica no ha estat mai la principal protagonista. Si bé és cert que a les versions esportives la marca txeca treballava més en profunditat el disseny, ni tan sols aquests models aconseguien desprendre’s de la discreció general de l’Octavia.

Però en la seva última generació la berlina esportiva aposta per unes línies més marcades i una estètica musculosa que, sense emprar solucions estètiques recarregades, aconsegueix lluir un disseny imponent i que es diferencia notablement del de la resta de la gamma. El millor exemple el trobem en la seva part frontal, que fa servir un para-xocs específic que integra les llums diürnes LED i una graella disposada horitzontalment i pintada de color negre. Precisament aquest color és el gran protagonista de totes les motllures decoratives del vehicle, que, juntament amb el color blanc de la carrosseria que llueix la nostra unitat de proves, aconsegueixen crear un contrast molt marcat.

La gran entrada d’aire frontal (presidida pel logotip identificatiu RS) es troba flanquejada per unes òptiques LED amb tecnologia matricial i amb un disseny que, de la mateixa manera que la resta del vehicle, està protagonitzat per les línies rectes i els angles marcats.

La vista lateral és la més tradicional i discreta de l’Skoda Octavia RS d’aquesta prova. Aquí les principals diferències respecte al model normal les trobem en el color negre dels retrovisors o els marcs de les finestres i, evidentment, en les llandes de 19 polzades amb un disseny força esportiu. A més, a l’interior de les llandes se situa el toc de color del cotxe en forma de pinces de fre pintades en color vermell.

Convé destacar que la part posterior de l’Octavia RS és la que es posiciona com la més cridanera i esportiva de tot el conjunt. En primer lloc mitjançant un petit aleró superior, seguit per les inscripcions del model i de la versió, com no podia ser d’una altra manera, en color negre. Però sens dubte el més elogiable d’aquest cotxe es troba just a sota, al para-xocs. I és que Skoda ha optat per fugir dels grans difusors que fan servir altres marques i ha instal·lat una doble sortida d’escapament completament real. Un detall ben poc habitual avui en dia que tanca un conjunt d’esportivitat relativament discreta que encaixa a la perfecció amb aquest tipus de vehicle.

Si fem una ullada a les mides, queda clar que no estem precisament davant d’un cotxe petit. Amb una longitud de 4,70 metres, una amplada d’1,82 i una altura d’1,45 metres, l’Skoda Octavia RS és una berlina de dimensions considerables. Això sí, el seu espai interior és fantàstic gràcies a l'enorme distància entre eixos, de fins a 2,68 metres.

Disseny interior

Si bé és cert que per dins l’Skoda Octavia RS no es diferencia tant dels seus germans de gamma com ho fa per fora, cal reconèixer que la marca txeca ha optat per afegir una sèrie d’elements i detalls distintius que ens fan sentir ràpidament en un habitacle de caràcter esportiu. El que més crida l’atenció sens dubte són els seus seients, de tipus baquet i acabats en tela amb costures i insercions de color vermell. Opcionalment es poden demanar en cuir o Alcantara, però personalment trobo que no és necessari, perquè la barreja entre subjecció i comoditat dels seients de sèrie és realment bona.

Un cop ens hem acomodat tenim davant un lloc de conducció minimalista i digitalitzat. Skoda ha seguit la tendència del mercat i ha optat per eliminar gairebé la totalitat dels botons físics, reduint-los als clàssics comandaments del volant i a uns quants botons reals situats sota la pantalla central. Un monitor que, dit sigui de pas, és tàctil i de 10,1 polzades i integra tots els menús del vehicle, fins i tot els referits al sistema de climatització. Aquest detall no m’acaba de convèncer, però per contra el maneig de la pantalla és molt intuïtiu i ofereix connectivitat completa amb Android Auto i Apple CarPlay.

Darrere del volant hi trobem l’altra pantalla protagonista, anomenada Virtual Cockpit i que en aquest cas fa les funcions d’instrumentació digital. És de 10,25 polzades i disposa d’alguns menús específics RS.

La qualitat dels materials és realment bona i les superfícies toves es combinen amb plàstics de bona qualitat que sembla que aguantaran el pas del temps sense problema. A més, Skoda ha treballat l’esportivitat mitjançant unes motllures que imiten la fibra de carboni, insercions en Alcantara al quadre de comandaments o les portes i un volant de cuir amb costures vermelles i lleves integrades. Unes lleves que, tot sigui dit, podrien ser una mica més grosses en aquesta versió.

Pel que fa a l’equipament, ho porta pràcticament tot de sèrie: il·luminació ambiental; maleter amb obertura elèctrica; assistent d’aparcament; accés i arrencada sense clau; xassís adaptatiu DCC amb modes de conducció; control de creuer adaptatiu; sistema de control de canvi involuntari de carril... Sens dubte, un cotxe completíssim.

Habitabilitat

Tot i que estem davant d’una versió esportiva i podria semblar que Skoda ha volgut centrar-se en les prestacions del cotxe abans que no pas en la comoditat o l’habitabilitat, val a dir que l’Octavia RS és un cotxe ideal per viatjar. Ho és per comoditat (com veurem més endavant) i per espai interior, que com és habitual en aquest model resulta espectacular.

Dos adults podran viatjar a les places posteriors amb un espai gairebé infinit per a les cames i unes cotes realment bones per al cap, però malauradament un cinquè passatger patirà una plaça central més estreta i que es veu perjudicada per la presència d’un túnel central força prominent. Això sí, com a mínim aquest element és funcional, ja que disposa de sortides d’aire, dues preses USB i fins i tot un endoll.

Pel que fa al maleter, tant la seva capacitat com les seves formes són excel·lents. Ofereix un total de 600 litres ampliables a 1.555 si abatem els seients posteriors, i disposa de tota una sèrie de solucions simply clever que ens ajuden a distribuir i subjectar la càrrega fàcilment.

Motor

Skoda proposa tres motoritzacions diferents per a la versió RS de l’Octavia. La menys potent munta un bloc dièsel 2.0 TDI de 200 CV, mentre que les altres dues opcions tenen la mateixa potència: 245 CV. Això sí, la forma d’aconseguir-la no té res a veure: la que avui ens ocupa munta un bloc gasolina de quatre cilindres, mentre que la versió iV recorre a la tecnologia híbrida endollable i barreja la força d’un motor gasolina amb la d’un motor elèctric.

Però la que avui ens interessa és, juntament amb la dièsel, la que es troba en més risc d’extinció. I és que avui en dia no és fàcil trobar models que no emprin cap tipus d’hibridació. Sota el capó de l’Skoda Octavia RS d’aquesta prova se situa un bloc 2.0 TSI gasolina de quatre cilindres que genera una potència de 245 CV entre les 5.000 i les 6.500 revolucions i que desenvolupa un parell màxim de 370 Nm entre les 1.600 i les 4.300 voltes.

Aquest elevat rang d’entrega del parell màxim permet que la resposta del vehicle sigui contundent gairebé sempre, aconseguint una acceleració de 0 a 100 km/h en 6,7 segons i una velocitat màxima de 250 km/h.

Però el millor d’aquest cotxe, més enllà de les prestacions, és el seu consum. Homologa una despesa de 6,8 litres segons el cicle WLTP, i el cert és que a la pràctica és possible acostar-se a aquestes xifres. De fet, circulant per autopista a velocitats legals el consum real és inferior, però evidentment quan rodem a bon ritme la despesa puja. Això sí, durant la prova el consum va situar-se pels volts dels 7,5/8 litres cada 100 quilòmetres.

Comportament

Dinàmicamment, estem davant d’un cotxe amb dues personalitats diferenciades. El xassís adaptatiu permet escollir entre els modes de conducció ECO, Comfort, Normal, Sport i Individual, i el cert és que les diferències entre ells es noten. El canvi de comportament és especialment destacable si passem del mode ECO al mode Sport, ja que modifica la resposta del motor, l’accelerador, la direcció, la suspensió i el canvi automàtic DSG de 7 velocitats.

En els modes més dòcils, el comportament de l’Octavia RS no varia gaire respecte al de versions normals, com per exemple l’Skoda Octavia TDI de 150 CV que vam provar fa uns mesos, però en el mode Sport es transforma en una veritable berlina esportiva. El canvi DSG circula en la marxa més alta possible en tot moment, la direcció s’endureix, la resposta del xassís és més directa i el motor no es preocupa dels consums, sinó d’oferir la màxima potència disponible.

El millor del comportament de l’Skoda Octavia RS és que podem circular realment ràpid per qualsevol carretera mantenint un elevat nivell de confort. No és el típic cotxe esportiu que transmet totes les irregularitats de l’asfalt directament a l’esquena dels seus ocupants, sinó que manté un nivell de confort força elevat fins i tot en el mode més radical. Això es tradueix en la possibilitat de fer còmodes creuers per vies ràpides i alhora divertir-se en trams revirats.

Precisament és en aquestes carreteres plenes de revolts on podrem trobar a faltar la tracció total que sí que està disponible en altres països, però afortunadament Skoda ha treballat a consciència aquest aspecte i ha millorat el comportament respecte a l’anterior generació de l’Octavia RS, que tendia a perdre tracció a l’eix davanter amb molta més facilitat.

I abans d’acabar, una curiositat. La marca txeca ha instal·lat un sistema de so esportiu artificial que prové dels altaveus per tractar d’emular el so d’un motor quan activem el mode Sport, però personalment trobo que no acaba d’encaixar amb el tipus de cotxe que és, ja que els altaveus emeten el típic so de motor V8 americà... Res més lluny de la realitat d’una berlina europea. Això sí, afortunadament aquesta opció es pot desconnectar.

Conclusió

¿Una berlina en temps de SUV i a sobre amb motor de gasolina en temps d’electrificació? Doncs sí, encara és possible. Skoda manté l’aposta que va iniciar fa més de dues dècades i presenta un sedan potent amb una estètica moderadament esportiva a un preu molt competitiu. I és que aquest apartat –l’econòmic– és el que converteix definitivament l’Skoda Octavia RS en un producte rodó. A nivell estètic resulta atractiu, està molt ben equipat, és còmode però alhora ens permet divertir-nos o fins i tot entrar a circuits... i tot plegat ho fa des de 40.200 euros. Sí, objectivament és un preu elevat, però tal com està el món de l’automòbil avui en dia no em sembla pas desproporcionat. A més, és amb tota seguretat l'últim Skoda Octavia RS associat únicament a un motor de combustió. Així que és ara o mai.