Skoda Kodiaq RS, múscul dièsel

Fa gairebé 2 anys, Ferran Vital analitzava profundament el que aleshores era el nou Skoda Kodiaq, del qual destacava el seu bon dinamisme tant dins com fora de l'asfalt, la seva modularitat i l’ús lúdic i polivalent, adequat per fer activitats amb la família o els amics. Amb el nou Kodiaq RS, la versió més esportiva del SUV txec, Skoda ha decidit serrar fort les dents i tensar una mica més els músculs, però sempre amb la cura de mantenir l’equilibri entre practicitat i prestacions pures que caracteritza la marca txeca.

Així doncs, en el seu exterior no hi trobarem res gaire esbojarrat, i fins i tot costa de diferenciar dels models amb l’acabat Sportline Plus. En el frontal la gairebé única diferència és la reixeta lateral dels para-xocs, que dibuixen un símil d’entrada d’aire més accentuat que en les versions bàsiques. Les lletres RS a la graella, de color negre brillant, és l’únic que delata a primer cop d'ull que ens trobem davant la variant més prestacional del SUV gran de Skoda.

En la vista lateral ens trobem amb la mateixa realitat. Les noves motllures dels baixos de portes també són compartides amb els Sportline Plus. El que sí que és diferent i de nova factura són les exclusives llandes de 19 polzades, amb un disseny molt esportiu i muntades amb neumàtics Pirelli Scorpion Verde, la goma utilitzada per la majoria de SUV de tall esportiu.

La part posterior del Kodiaq RS podríem dir que és la que més ha variat. A la zona de sota del portó del maleter podem observar com el retrocatadiòptric va de banda a banda de la carrosseria (signe d’identitat dels RS), mentre que als baixos s’hi han afegit dues cues d’escapament -també simulades- de generoses dimensions. Amb tot, s’aconsegueix un conjunt que accentua el nivell visual i dinàmic sense caure en estridències i mantenint sempre el toc bohemi de la marca, i que es mostra força diferenciada de la resta de la gama.

Interiors, el gust és en els petits detalls

En els interiors del nou Kodiaq RS la marca txeca ha decidit fer petits retocs per dotar el model d’un aire més esportiu. La forma i el tacte de la motllura del taulell, que imita acabats en fibra de carboni, un volant exclusiu de pell perforada i de fil vermell que també és present a la palanca de canvis DSG i als guarnits de les portes.

Sens dubte el que més canvia i destaca són els seients davanters, de tipus ‘bucket’ i entapissats de pell i Alcantara amb un patró de rombes de fil vermell que fan destacar encara més els seients. El mateix disseny el podem trobar a les dues fileres de seients posteriors i ajuda a elevar en gran mesura la qualitat percebuda de l’interior.

La zona de climatitzador trizona i consola central està emmarcada per una peça del típic color negre brillant o negre Piano que tant atreu la pols i les ditades, però que nou i un cop net resulta molt vistós i elegant.

La tercera filera de seients segueix sent un opcional en l’acabat RS i caldrà valorar si en farem gaire ús, ja que suposa un desemborsament extra que supera els 1.000€ i, tret de desplaçaments molt curts o urbans, només els més joves en podran fer ús, limitant sempre la segona filera i reduint significativament l’amplada per a les cames dels nostres acompanyants.

Skoda segueix fidel al seu lema, 'Simply clever', i ofereix diferents solucions per a la comoditat dels ocupants, algunes de pagament, com els recolzacaps de confort a les places posteriors, i d’altres de sèrie com el ja clàssic paraigües, la llum del maleter convertible en una llanterna o fins i tot dues mantes per als més fredolics o per fer petites escapades al camp. Petits detalls que només els txecs ens solen oferir.

Obrint el pot de les essències.

Possiblement el que més hagi cridat l’atenció al llegir el títol de l’article sigui que ens trobem al davant de tot un RS equipat amb motor dièsel. En primera instància cal comentar que no és el primer cop que Skoda ofereix un RS amb aquesta mecànica, que ja ens va oferir l’Octavia RS, però aquesta sí que és la primera ocasió en què no podem triar una variant amb motor de gasolina.

Per tant, aquest Kodiaq RS només es pot associar a la variant més potent del 2.0 TDI, que ofereix una potència de 240 CV i uns contundents 500 Nm de parell, associat a una caixa de canvis automàtica de doble embragatge DSG de set relacions i tracció integral a les quatres rodes de tipus Haldex. Bones sensacions, oi?

Però quina raó té Skoda per oferir només un motor dièsel? Diversos factors poden influir en aquesta decisió. Un d’ells podria ser l’obligació que tenen les marques de no superar una determinada xifra d’emissions comptabilitzant el total de la seva oferta comercial. Sense anar més lluny, Audi ha decidit presentar els seus nous S4 només amb mecànica de gasoil, i gràcies a aquest fet compten amb etiqueta ECO.

Però, més enllà de les emissions de CO2, hi ha un altre factor, possiblement decisiu, i que és per raons dinàmiques. Partint de la base que el Kodiaq pesa uns 1.800 quilos buit -sense comptar amb ocupants-, els enginyers de Skoda han decidit apostar a favor del dièsel gràcies al seu elevat parell des de sota del tacòmetre, ja que el motor 2.0 TDI pràcticament des de les 1.700 revolucions ens ofereix el 100% del parell. Això permet que el cotxe es mogui amb comoditat i unes prestacions força dignes pel conjunt, marcant una acceleració de 0 a 100 per sota dels 7 segons i una velocitat punta de 220Km/h. Gràcies a això ostenta el títol del SUV de 7 places més ràpid al circuit de Nürburgring, a les mans de la ja cèlebre pilot Sabine Schmitz.

¿Això significa que en podem esperar un comportament esportiu? La resposta és curta i clara: no, i no ho pretén. Tot i comptar amb la suspensió regulable en duresa, fins i tot en el nivell més dur manté un nivell de confort força alt. De fet, al seleccionar el mode Sport, en comptes de mostrar la típica imatge de circuit en el ‘display’ de la pantalla central, el Kodiaq RS ens sorprèn amb la imatge d’una autovia.

I és que és aquest el terreny ideal d’aquest Kodiaq. Gràcies als 240 CV que ofereix podrem fer viatges amb tota la família ben carregats, sense tenir la sensació que ens costi tirar de tot el conjunt, com pot passar amb la resta de motoritzacions més modestes. A la ciutat i en entorns urbans, el Kodiaq RS es mourà amb una sorprenent agilitat; això sí, a costa d’uns consums força elevats al que puguem estar acostumats.

Conclusió

En definitiva, ens tenim que prendre el Kodiaq RS com un perfecte rodador, un company de viatge ideal per a la nostre família, amb temperament i contundència gràcies al seu parell, sense renunciar al silenci de rodolada o les seves capacitats en petites escapades fora del asfalt. Com a contrapartida, el preu de gairebé 55.000€ de configurador de la nostra unitat, no està a l’abast de totes les butxaques.