Renault Clio GT Line: esportivitat confortable

Quatre anys després del llançament l'any 2012, el Renault Clio rep un 'restyling' que n'actualitza la imatge incorporant un equipament més tecnològic i nous motors. Tot i que els canvis estètics són poc importants, hi trobem uns para-xocs redissenyats, nous dissenys de llandes i unes noves òptiques similars a les del seu germà gran, el Renault Megane, juntament amb la possibilitat d'incorporar la tecnologia Full Led.

Pel que fa als motors hi trobem dues novetats: per una banda, el nou motor 1.5 dCi de 110 cavalls que se situa com el més potent de la gamma dièsel i, per l'altra, la possibilitat d'incorporar la caixa de canvis manual de sis velocitats al motor benzina 1.2 TCe de 120 cavalls, que fins ara només es podia associar al canvi automàtic.

La nostra unitat correspon al motor de benzina més potent de la gamma, l'esmentat 1.2 TCe de 120 cavalls, associat al canvi automàtic de doble embragatge EDC de sis velocitats. Aquesta motorització només es pot demanar juntament amb l'acabat més equipat de tots –anomenat Zen- que en el nostre cas incorporava el paquet GT Line (opcional de 800 euros).

Estètica exterior i interior

Entre les novetats estètiques que incorpora aquest paquet hi trobem uns nous para-xocs –que a més estan pintats de color gris–, unes llandes de 17 polsades de disseny específic, una nova sortida del tub d'escapament, pedals d'alumini i costures interiors de color blau que, en conjunt, aporten una imatge més esportiva al cotxe.

Així, el Clio té un aspecte musculós, amb una mirada agressiva accentuada per uns fars amb tecnologia Full Led (de sèrie en la versió Zen) que, a més de millorar l'estètica del Clio, tenen una gran capacitat lumínica.

En general l'interior està molt ben treballat i té qualitats pròpies d'un cotxe de categoria superior. La posició de conducció és realment bona gràcies a uns seients molt ergonòmics que recullen molt bé el cos en carreteres revirades però sense descuidar el confort a l'hora d'afrontar un viatge llarg. El maleter de 300 litres té capacitat més que suficient i les places posteriors, sense destacar especialment pel que fa a amplitud, són correctes.

D'altra banda, el sistema R-Link incorpora una pantalla tàctil de 7 polsades amb sistema de navegació TomTom, al qual es pot sumar la connectivitat Bluetooth, la possibilitat de donar ordres per veu i la connexió USB i auxiliar si equipem el 'pack' Tecno, que té un sobrecost de 1.000 euros. Aquest paquet, a més, afegeix la càmera de visió posterior, els sensors d'aparcament davanters i posteriors, un sistema d'ajuda a l'aparcament anomenat Easy Park Assist i la cartografia europea per al navegador.

La unitat amb el nivell d'equipament Zen incorpora de sèrie el sistema Start-Stop, sensor de llums i pluja, control i limitador de velocitat, climatitzador automàtic, assistent d'arrencada en pendent, obertura i arrencada sense clau, i un llarg etcètera. I, si amb tot això no n'hi ha prou, s'hi poden afegir encara més opcionals, com el sistema de so signat per Bose (950 euros) o el sostre panoràmic (550 euros).

Mecànica i dinàmica

El motor de la nostra unitat és el bloc TCe d'1.2 litres que distribueix una potència de 120 cavalls i 205 Newtons per metre de parell, de manera que tenim potència de sobres en qualsevol circumstància. Associat al canvi de doble embragatge EDC, el seu funcionament és molt suau però amb prou nervi quan la situació ho requereix. Tot i que homologa 5,4 litres cada 100 quilòmetres, la mitjana de consum entre ciutat, carretera i autopista s'ha situat entorn dels 6,8 litres cada 100 quilòmetres. En qualsevol cas, tenint en compte que el motor entrega 120 cavalls i que incorpora un canvi automàtic, no és una xifra especialment dolenta.

Dinàmicament el Clio és un cotxe molt noble, que es comporta molt bé en conducció esportiva però sense deixar de banda el confort circulant per autopista. Potser aquesta versió, en incorporar llandes de 17 polsades, és una mica més sorollosa i menys confortable que d'altres de la mateixa gamma, però en cap moment es fa incòmoda.

Així doncs, es poden afrontar viatges llargs sense problema, però també se sent còmode en carreteres revirades, on podem seleccionar el mode seqüencial de la palanca de canvis per decidir sempre nosaltres quina marxa volem posar i extreure tota la potència del motor. La suspensió hi aporta el seu granet de sorra perquè, sense ser excessivament dura, es mostra ferma en conducció esportiva.

D'altra banda, el funcionament del canvi automàtic per la ciutat és deliciós, ja que gairebé no es noten les transicions entre marxes. A més, en aquests entorns urbans podem seleccionar el mode Eco, que mira de trobar sempre la marxa més llarga possible per consumir menys combustible.

A priori era criticable el fet que els frens posteriors fossin de tambor, però un cop vist el comportament del cotxe hem de reconèixer que frena molt bé. En qualsevol cas, incorporar uns frens de disc a les rodes posteriors no encariria gaire el preu del cotxe i seria recomanable.

Conclusió

Els petits canvis que ha rebut el Clio el fan encara més recomanable que fins ara. Combina a la perfecció el comportament esportiu amb el confort, a més d'incorporar tecnologia pròpia de cotxes d'alta gamma i un motor potent que té un funcionament deliciós, sense que tot plegat suposi un preu prohibitiu.