Renault Captur TCe 90, ciutadà experimentat

Quan l’any 2013 Renault s’endinsava de ple en el segment dels B-SUV amb el Captur, la marca sabia que l’única competència seriosa que tenia era la del Nissan Juke –un model amb el qual compartia xassís i motors–, de manera que “tot quedava a casa”. Però la resta de fabricants no es van quedar de braços plegats, i poc temps després el Captur veia com arribaven al mercat durs competidors com ara el Peugeot 2008, el Citroën C4 Cactus o el Mazda CX-3. El segment ha evolucionat molt al llarg d’aquests sis anys, i actualment gairebé totes les marques disposen d’algun model d’aquest estil. En un segment amb tanta competència, actualitzar-se és qüestió de vida o mort, de manera que Renault va introduir una sèrie de millores al seu SUV urbà l’any 2017. Gràcies a aquesta actualització, el Captur va liderar la taula de models B-SUV més venuts aquell mateix any (per davant dels Peugeot 2008 i Opel Mokka X), però el 2018 es va haver de conformar amb la medalla de bronze, per darrere dels Peugeot 2008 i Seat Arona.

La marca del rombe sap que el seu model ha aconseguit uns èxits absolutament espectaculars, però ja treballa intensament en el seu substitut, que de ben segur que compartirà molts trets estètics amb el Renault Clio que tot just acaba de ser presentat al Saló de Ginebra. Però mentre aquest nou model no arribi, al mercat continua estant disponible un dels models més veterans però consolidats del segment, que en aquesta ocasió hem tingut l’oportunitat de provar associat al motor tricilíndric de 0,9 litres i 90 CV de potència.

ESTÈTICA EXTERIOR

A la prova que vam fer del Captur amb el motor 1.2 TCe de 120 CV ja us vam explicar els principals elements estètics identificatius del SUV compacte de la marca gal·la, però en el cas de la versió que ens ocupa convé aturar-se en alguns aspectes.

Un dels elements més característics del Captur és que pot disposar d’una carrosseria pintada amb dues tonalitats diferents, tot i que aquest no és el cas de la unitat de proves que ens ocupa, que està pintada completament amb el color blau Volga. Una tonalitat que no representa cap sobrecost per al client i que resulta especialment vistosa, ja que quan rep la llum directa del sol es mostra com una barreja de blau i gris poc habitual al segment.

Segurament la part frontal és la més maca d’aquest cotxe, ja que la il·luminació pot ser completament de tipus les i la forma de C dels llums diürns fa una sensació d’amplada notable, especialment tenint en compte que es tracta d’un SUV de mida reduïda. A més, la part inferior del para-xocs disposa d’un embellidor platejat que acaba d’arrodonir un conjunt força atractiu.

Lateralment, el Captur sap barrejar el seu color blau amb els plàstics protectors negres a la part inferior i, als passos de roda, els retrovisors en color negre brillant i unes atractives llandes de 17 polzades. Tot plegat, un conjunt prou musculós per tractar-se d’un B-SUV. Finalment, la part posterior copia elements estètics de la davantera, com ara l’embellidor platejat del para-xocs o la il·luminació led.

ESTÈTICA INTERIOR

Per fora el Captur es defensa realment bé de la veterania, però el seu interior acusa més el pas del temps. A l’habitacle hi trobem més llums que ombres, i entre aquestes últimes destaquen el selector del control de creuer sota el fre de mà o una pantalla central de 7 polzades poc orientada cap al conductor i amb uns gràfics que han quedat antiquats. Amb tot, el seu funcionament resulta fàcil i intuïtiu i el sistema R-Link Evolution té una resposta molt bona, però en comparació amb alguns dels seus rivals –que ofereixen pantalles més completes i fins i tot instrumentació completament digital–, el Captur es queda un pèl enrere.

L’apartat de les llums és força més rellevant que el de les ombres a l’hora de realitzar la compra, ja que afecta aspectes bàsics de l’habitabilitat. En primer lloc, com ja vam comentar a l’anterior prova del Captur, el fet que els seients disposin d’unes fundes extraïbles i rentables és un punt molt positiu per al petit totcamí francès.

Però, a més, resulta molt senzill accedir a totes les places, l’espai per al cap i els genolls als seients de la filera posterior és molt bo i es poden trobar multitud d’espais per encabir objectes repartits per tot l’habitacle.

I per si no en tenim prou amb aquests espais o amb una de les guanteres més grans del segment, sempre podem deixar el nostre equipatge a un maleter que cubica entre 377 i 455 litres (en funció de la posició dels seients posteriors, que es poden desplaçar en un total de 16 cm). Maleter que, per cert, amb els seients abatuts cubica un total de 1.235 litres.

MOTOR

El propulsor d’aquesta versió és el tricilíndric TCe de 0.9 litres i 90 CV. El primer que cal destacar d’aquest motor és que s’adapta a la perfecció a les necessitats d’aquells que vulguin practicar una conducció eminentment urbana, ja que tan bon punt el traguem de la ciutat notarem que li falta empenta i que els consums augmenten notablement.

Tot i que el propulsor de tres cilindres augmenta el so i les vibracions respecte a un de quatre cilindres, en cap cas arriba a ser una molèstia. En entorns urbans mostra determinació i empenta gràcies a l’acció del turbo, i si a aquesta energia hi sumem els 4,12 metres de longitud que fa, tenim un conjunt urbanita molt pràctic.

Però un cop entrem a la carretera o a l’autopista notarem com estem demanant al motor que faci una feina per a la qual no està dissenyat. Amb una acceleració de 0 a 100 km/h en 13,1 segons, els avançaments o les incorporacions s’han d’estudiar amb antelació, però un cop en marxa el funcionament és suau i el canvi manual de cinc relacions (també n'hi ha un d'automàtic EDC) permet treure el màxim rendiment de la mecànica.

Pel que fa als consums, si bé és cert que per autopista és possible aconseguir registres d’entre 5 i 5,5 litres, a la ciutat resultarà complicat baixar dels 8,5-9. Una de les característiques d’aquest motor és que és molt sensible a la nostra conducció, de manera que si seleccionem el mode Eco i no abusem del pedal de l’accelerador podrem aconseguir un consum mixt de 6,5 litres.

DINAMISME

Com ja hem comentat, a la ciutat el comportament del Captur és fantàstic. No només es veu ajudat per la seva mida, sinó també per una posició de conducció elevada, sensors d’aparcament, càmera posterior o assistent d’estacionament Easy Park Assist. Un gran desplegament tecnològic que fa del Captur el company perfecte a la ciutat.

Al contrari del que es podria pensar, fora de l’entramat urbà el comportament del SUV francès destaca molt positivament. És evident que en trams revirats o carreteres secundàries ho passa malament, ja que no té potència suficient ni està concebut per afrontar revolts a gran velocitat. A més, un dels elements que Renault hauria de millorar de cara a la pròxima generació del seu totcamí és el tacte de la frenada, que amb els frens de tambor de l’eix posterior és una mica estrany i ens obliga a enfonsar força el pedal per començar a aturar el vehicle.

Però en el que realment sorprèn positivament el Captur és en la seva resposta per carretera i autopista, on presenta una direcció molt precisa i directa, una suspensió molt còmoda que filtra tots els sotracs i una estabilitat més que correcta. L’únic aspecte negatiu és la presència de soroll aerodinàmic provocat pel vent, fet comprensible si tenim en compte la seva altura lliure a terra.

Conclusió

Amb aquest motor 0,9 de 90 CV el Captur és, més que mai, un SUV eminentment urbà. Un vehicle molt pràctic per a la ciutat, amb una bona habitabilitat interior i un preu molt competitiu –arrenca en 13.570 euros– que el converteix en un autèntic urbanita. Així doncs, si la nostra intenció és freqüentar l’autopista ens haurem de decantar per un propulsor més capaç, però si ens movem per la ciutat aquesta motorització és una de les més recomanables del petit model francès.