Renault Captur, recepta d’èxit

Si repassem les vendes totals del segment SUV el passat any 2017 al conjunt de l’Estat Espanyol, el Renault Captur va posicionar-se com el tercer més venut per darrera de l’imbatible Nissan Qashqai i del Hyundai Tucson. Però si desgranem el segment en diverses categories, el Captur és líder del segment dels B-SUV (o totcamins del segment B), guanyant als seus rivals més directes com poden ser el Peugeot 2008 o el Nissan Juke.

Precisament a finals de l’any passat el totcamí estrella de la marca del rombe va rebre una sèrie d’actualitzacions estètiques amb l’objectiu de consolidar-se en aquesta primera posició i estar en forma a l’hora de rebre els nous rivals de la categoria; estem parlant del Seat Arona, el Hyundai Kona o el Kia Stonic, que de ben segur complicaran la vida al petit SUV francès.

Hem tingut l’oportunitat de provar-lo amb l’interessant motor de benzina 1.2 TCe de 120 cavalls associat al canvi automàtic EDC de doble embragatge i sis velocitats i us expliquem com va.

ESTÈTICA EXTERIOR

Diuen que quan una cosa funciona el millor que es pot fer és no tocar-la, i precisament això ha sigut el que els dissenyadors de Renault han fet a l’hora d’actualitzar el Captur. Si bé és cert que amb el 'restyling' ha rebut tota una sèrie de millores estètiques, cal buscar-les amb lupa per diferenciar la versió anterior de l’actual.

El frontal del petit totcamí modifica lleugerament la seva graella frontal i rep un nou para-xocs que incorpora unes llums diürnes amb un atractiu disseny en forma de “C”. A més, els fars són nous i per primer cop ofereixen il·luminació LED, de manera que la part davantera del Captur s’assembla a la del seu germà gran Kadjar.

La vista lateral roman gairebé sense canvis i la novetat més destacable la trobem en el nou disseny de llandes, que en el cas de la nostra unitat de proves eren de 17 polzades. Una de les particularitats que es manté en aquest nou Captur i que el fa molt atractiu enfront de la competència és la possibilitat de pintar la carrosseria en dos tonalitats diferents. De fet, la unitat que il·lustra l’article anava pintada en el color “Marfil Delhi” juntament amb una tonalitat negre brillant, però el catàleg del model incorpora fins a trenta combinacions disponibles. Finalment pel que fa a l’apartat estètic, la part posterior modifica lleugerament el disseny del protector inferior del para-xocs i ara estan disponibles els fars de LED en totes les versions.

ESTÈTICA INTERIOR

Si dèiem que l’exterior del Captur és molt personalitzable, l’interior no es queda pas enrere i ofereix sis paquets opcionals que pinten de diversos colors les motllures i altres elements, com ara la part superior de la guantera (que té una obertura molt particular en forma de calaix).

La qualitat percebuda del totcamí francès és realment bona, i és que l’actualització que ha rebut ha servit per millorar alguns plàstics, que ara ofereixen un millor tacte. Amb tot, un dels punts més forts del Captur continua sent la seva practicitat i habitabilitat, doncs a més de comptar amb la possibilitat de desplaçar la filera de seients posterior hi trobem uns seients que disposen de fundes rentables, molt útils si hem de viatjar habitualment amb nens o mascotes.

Pel que fa a la dotació tecnològica, aquesta se situa en la mitjana del segment oferint elements com l’assistent d’aparcament “Easy Park Assist”, l’assistent d’angle mort o un sistema multimèdia –anomenat R-Link Evolution- que ara gaudeix de compatibilitat amb Android Auto. A més, es poden equipar opcionals de caire premium com poden ser el sistema de so signat per BOSE o el sostre panoràmic de vidre que, això sí, no és practicable.

Abans fèiem referència a la bona habitabilitat del Captur i no podem tancar l’apartat de l’interior sense mencionar l’espai que ofereixen les places posteriors, força destacable tractant-se d’un vehicle de 4,12 metres. Si bé és cert que tres adults no podran afrontar viatges llargs amb totes les comoditats, el cert és que l’espai per les cames resulta més que correcte i l’entrada i la sortida del cotxe es porta a terme de manera molt còmode.

Per la seva banda el maleter gaudeix d’unes formes molt aprofitables i cubica uns excel·lents 377 litres, ampliables a 455 en funció de com ubiquem la banqueta del doble fons o fins a 1.235 si abatem la filera de seients posterior.

MOTOR

El motor 1.2 TCe de 120 cavalls maridat amb el canvi automàtic EDC de sis velocitats ja és un conjunt conegut a l’Ara Motor, doncs és la mateixa combinació de què disposava el Renault Clio que vam provar ara fa uns mesos.

Això es tradueix en unes xifres de potència idèntiques (120 cavalls i 205 Nm de parell) i una resposta molt similar: en línies generals es tracta d’un motor que destaca pel seu refinament, al qual hi contribueix un canvi automàtic que, malgrat disposar de doble embragatge, no destaca especialment per la seva rapidesa. En qualsevol cas tampoc és aquesta la intenció del Captur, més enfocat cap al confort i la suavitat de marxa tant en carretera i autopista com, principalment, en ciutat.

Malgrat disposar d’una xifra de potència notable, l’entrega total d’aquesta es fa a 5000 revolucions i el parell màxim a 2000, pel que a baixes revolucions la sensació és de falta de força i cal prémer l’accelerador més del compte. Per aquest motiu cal vigilar amb el pedal si no volem excedir-nos, ja que malgrat el consum mitjà durant la prova es va situar en uns acceptables set litres, en entorns urbans fàcilment es pot disparar a més de nou.

DINAMISME

El petit totcamí francès compleix amb nota si l’avaluem per l’objectiu pel que ha sigut dissenyat: prioritzar el confort per sobre de l’esportivitat. En aquest sentit un motor silenciós i un canvi força suau garanteixen un alt nivell de comoditat durant la conducció, i si es combina amb la dòcil suspensió, que filtra totes les irregularitats de la carretera, el conjunt és molt equilibrat.

En general el Captur és un cotxe noble, fàcil de conduir i que es troba còmode a la ciutat o fins i tot a l’autopista gràcies al seu potent motor, però que pateix a les carreteres revirades degut la posada a punt del xassís i de la suspensió, que com hem comentat fan prevaldre el confort per sobre de tot. Així doncs, el marcat balanceig de la carrosseria no convida a practicar una conducció esportiva, però aquesta característica no hauria de suposar cap problema, ja que ningú hauria de comprar-se un cotxe així amb aquest propòsit.

Tot i tractar-se d’un SUV les capacitats 'off-road' no són el seu punt fort, amb la qual cosa el podrem introduir en pistes en bon estat gràcies la seva major alçada respecte un turisme convencional, però no disposar de tracció total el penalitza en aquest tipus de conducció.

Finalment, cal destacar el mateix detall que ja comentàvem en el cas del Renault Clio: els frens posteriors són de tambor i, tot i que la frenada és correcte, no deixa de ser una solució antiquada que caldria modificar.

Conclusió

La competència arriba amb moltes ganes de prendre el lloc al líder del segment, però aquest es defensa amb unes armes ben conegudes però alhora efectives: és un producte equilibrat, còmode i pràctic, que sap oferir als clients allò que busquen. Tot plegat, una recepta d’èxit.