Opel Zafira 2017, el monovolum que es resisteix a desaparèixer
Provem el monovolum de set places d'Opel, un model en perill d'extinció
Els monovolums de set places són una espècie en extinció. Els compradors europeus, mercat tradicional d'aquests vehicles de vocació familiar, cada cop aposten més per totcamins, SUVs i 'crossovers' per satisfer les seves necessitats familiars, i els monovolums grans corren el risc de deixar de ser la primera opció per als compradors que busquen un vehicle familiar i funcional o si més no un vehicle amb espai per encabir-hi equipatge, bicicletes o mascotes.
A més, cal sumar-hi que els europeus cada cop tenim menys fills i més tard, i probablement la família tipus europea (un o dos fills) no necessita de forma imperiosa un monovolum de set places.
L'Opel Zafira resisteix amb dents i ungles el canvi de tendència del mercat. És un vehicle còmode, funcional, ampli i té unes reaccions al volant idèntiques a les d'un turisme convencional. L'actual generació del Zafira va aparèixer l'any 2012, i la versió d'ara –que perd el cognom Tourer– és un 'restyling' estètic i tecnològic de la plataforma existent. Es pot adquirir el Zafira amb cinc o set places, amb una diferència de 300 €.
Un futur incert
Després de la compra d'Opel per part de PSA, el futur del Zafira, rival del C4 Picasso i Grand Picasso, líder del segment, i del Peugeot 5008, reconvertit en 'crossover', és més incert que mai. De fet, aquest podria ser l'últim monovolum d'Opel en alguns anys.
Una estètica funcional
El Zafira no és un cotxe que entri pels ulls. De fet, el públic d'aquest tipus de vehicles no busca un disseny passional i, en aquest sentit, l'actual versió del Zafira compleix amb el que se n'espera.
Això no vol dir que el monovolum d'Opel sigui un cotxe lleig –tot i que ja sabem que aquest camp és absolutament subjectiu–. Amb el 'restyling' d'enguany Opel ha dotat el Zafira del frontal usat en l'Astra i fars davanters adaptatius AFL led, cosa que el fa una mica més esportiu i juvenil. Tot i així, el disseny del Zafira respon a criteris pràctics i de funcionalitat.
On més sorprèn aquest monovolum de set places és en l'interior rejovenit, que hereta elements dels seus germans de gamma Astra i Insignia com ara el volant, la distribució de la consola central, la pantalla tàctil de 7 polzades amb sistema IntelliLink, un punt wifi 4G amb connexió de fins a set dispositius i el sistema d'ajuda i localització Opel OnStar.
A aquestes millores tecnològiques i estètiques cal sumar-hi les virtuts d'un monovolum ben situat, com ara els 710 l de capacitat al maleter, la tercera filera de seients inclinable o butaques individuals a la segona filera de seients desplaçables longitudinalment per optimitzar l'habitabilitat del vehicle i permetre que hi pugui anar un adult no gaire alt.
A més, el Zafira disposa de molts espais per dipositar objectes, tant al túnel de transmissió com als espais de les portes o fins i tot sota les butaques dels passatgers.
Opel ha dotat les butaques del Zafira d'un disseny ergonòmic amb certificat alemany AGR, que disminueix el mal d'esquena gràcies als ajustaments electrònics i els reforços lumbars i que recullen el cos a la perfecció, amb una postura de conducció elevada –pròpia d'un monovolum– però prou còmoda i ergonòmica.
Tot i així, si viatgem amb dues cadiretes infantils a la segona filera l'espai restant és una mica just (més per amplada que per alçada) per a un adult d'una certa envergadura, com és el meu cas. Pel que fa a la tercera filera de seients, encabir-hi un adult de vora 1,80 d'alçada és una quimera.
Un propulsor sobri i eficient
La gamma de motors que Opel ofereix amb el Zafira es limita a un motor 1.4 turbo de benzina de 120 i 140 CV (aquest últim pot funcionar amb GLP) i dos de dièsel, un 1.6 CDTi de 120 o 136 CV i un 2.0 CDTi de 170 CV. Tots els motors són de quatre cilindres i van associats a una plataforma de tracció davantera (no hi ha versions de tracció integral) i a un canvi manual de sis velocitats, per bé que les versions més potents dièsel i benzina es poden associar opcionalment a un canvi automàtic de sis marxes.
La nostra unitat equipava el motor 1.6 CDTi i oferia una potència de 136 CV, probablement la versió més sol·licitada al nostre mercat. El motor 1.6 CDTi és sobri i eficaç, però poc elàstic i amb una resposta no gaire ràpida. De fet, el motor és buit i mandrós fins a superar les 1.800 rpm, i no val la pena estirar-lo més enllà de les 3.100 o 3.400 rpm. Per tant, no és un motor gaire passional o agressiu, però permet moure el vehicle amb prou agilitat.
El propulsor dièsel és prou eficient en cicles interurbans i permet registres de consum reals que voregen els 5 i 6 l a velocitats inferiors a la màxima permesa, i registres de 7 i 8 l en conducció urbana gràcies al sistema Start and Stop i la tecnologia Ecoflex d'Opel.
Ara bé, la nostra unitat de prova –que tan sols tenia 4.500 km– ens va sorprendre negativament quan va fer saltar l'avís del filtre de partícules dièsel ple. Vam haver de conduir per autopista en quarta velocitat (i avançar en tercera) durant una bona estona per fer desaparèixer l'avís. No sabem si és un defecte de la nostra unitat de prova, però si el filtre de partícules s'omple amb facilitat en pocs quilòmetres potser seria més interessant optar per les mecàniques benzina o GLP.
Una dinàmica sorprenent
Un dels detalls que sorprenen i caracteritzen el Zafira és el comportament dinàmic, no gaire diferent d'un turisme convencional. Tot i no compartir la mateixa plataforma que l'Insignia, el Zafira es mostra prou ben assentat en autopistes i autovies (el punt fort dels monovolums) i sorprenentment àgil en carreteres convencionals, ja que no mostra tantes inèrcies, balancejos i rareses al volant com els seus principals rivals, el C4 Grand Picasso o el Renault Scénic.
Aquesta versió del Zafira disposa de tres modes de conducció, que varien la resposta del motor, la duresa de les suspensions i la rigidesa de la direcció. Així doncs, es pot optar pel mode Tour per a llargs desplaçaments per autopistes amb la màxima comoditat, o per al mode Sport, que endureix una mica la suspensió i la direcció però que en cap cas arriba a ser incòmode o realment esportiu, ja que a certa velocitat el cotxe tendeix a subvirar i balancejar (com és normal en un monovolum). Si no seleccionem cap dels dos modes, el cotxe per defecte activa el mode normal, amb un caràcter tranquil i còmode.
Per acabar, la nostra unitat de prova disposava de diverses ajudes a la conducció com ara control de velocitat, alerta d'angle mort i de canvi de carril, càmera posterior o assistència a l'aparcament que feien del Zafira un cotxe realment senzill i pràctic per conduir en qualsevol circumstància i estacionar fins i tot en espais reduïts.
Conclusió
El Zafira és una bona opció per a les famílies que necessitin un monovolum de set places espaiós, tecnològic i còmode sense voler renunciar del tot al dinamisme propi d'un turisme convencional. També és un cotxe que permet als esportistes encabir-hi bicicletes o materials sense problemes, o viatjar amb gossos o gats sense gaires dificultats.
Preus
El Zafira té un ventall de preus que va des dels 22.000 € (uns 18.000 si ens acollim a tots els descomptes) fins als 34.000 € de la versió més alta i equipada.