Nissan Qashqai, el referent millora per continuar liderant

Abans de l'any 2007 les vendes de turismes tenien una categoria estrella, la dels compactes. Models com el Renault Mégane, el Ford Focus i el Volkswagen Golf dominaven amb mà de ferro el mercat, i res no semblava indicar que això hagués de canviar. Aquell mateix any, però, va arribar al mercat el Nissan Qashqai, el model amb què començaria l'ofensiva dels totcamins i que des del seu llançament va aconseguir una ascensió increïble en el nombre de vendes i va sortejar així la crisi que va començar l'any 2008.

Des d'aleshores, el SUV de Nissan ha venut a Europa més de 2,3 milions de vehicles i ha vist com la competència adaptava la majoria dels seus models al concepte que va triomfar uns anys abans, ja que era qüestió d'adaptar-se per sobreviure.

L'any 2013 arribaria al mercat la segona generació del model, que modificava l'aspecte exterior i interior i estava construïda sobre una nova plataforma que millorava el comportament. I aquest any 2017, el Qashqai rebia una sèrie d'actualitzacions que el posaven al dia per continuar sent la referència. L'hem provat amb el motor de gasolina d'1,6 litres i 163 cavalls, i us expliquem com va.

ESTÈTICA EXTERIOR

Una de les principals virtuts del Nissan Qashqai és que, malgrat fer 4,39 metres de llarg, sembla un cotxe força més gran del que realment és. A aquest fet hi contribueix el redisseny del frontal, que no només és la part del vehicle que ha canviat més respecte a la versió del 2013, sinó que ha adaptat l'aspecte al llenguatge de disseny de la marca.

Com a resultat d'això, ens trobem amb una graella frontal més prominent, uns llums diürns de led redissenyats en uns fars amb tecnologia Full Led i un para-xocs completament nou. A la part lateral no s'hi aprecien canvis destacables, tret del nou disseny de llandes –com les de 19 polzades que il·lustren l'article–, i la part posterior només rep alguns petits canvis al para-xocs i el disseny dels llums led.

La nostra unitat de proves incorporava l'acabat Tekna+, el més luxós de tota la gamma, que incorpora el sostre solar panoràmic o el parabrisa davanter calefactable, un element molt útil per descongelar o desentelar el vidre ràpidament però que modifica lleugerament la visió frontal, sense arribar a suposar una gran molèstia. A més, la gamma cromàtica de la nova versió s'ha ampliat amb els colors blau Vivid i el bronze Chestnut de les fotografies, un color discret però amb una tonalitat molt viva quan rep la llum del sol.

ESTÈTICA INTERIOR

Segurament aquest és l'apartat en què el SUV japonès rep més millores respecte al model anterior, i és que elements com el volant, les sortides d'aire i els seients tenen un aspecte més actualitzat que no pas el Qashqai del 2013.

En aquesta versió, elements com els seients elèctrics de pell Nappa, l'assistent de canvi de carril, el sistema anticol·lisió, l'assistent d'aparcament amb càmera de 360 graus i el sistema de so amb vuit altaveus signat per BOSE són de sèrie.

Pel que fa al sistema multimèdia, està actualitzat respecte a la versió anterior, però li cal una renovació perquè en alguns aspectes està un pèl antiquat. En qualsevol cas, el seu funcionament és correcte i la pantalla situada al comptaquilòmetres és prou gran i ofereix molta informació.

Els seients davanters recullen bé el cos i el tacte de la pell Nappa és molt bo, la qual cosa es pot extrapolar a la part posterior, on trobem dues places amples que disposen de bon espai per a les cames i una plaça central més incòmoda però vàlida per fer trajectes que no siguin gaire llargs.

L'accés al Qashqai és molt bo tant en les places davanteres com en les posteriors gràcies a la carrosseria elevada. D'altra banda, el maleter –que compta amb una capacitat de 430 litres– no ofereix tanta capacitat com alguns dels seus rivals, però resulta molt fàcil de carregar gràcies al fet que al fons no hi trobem gairebé cap esglaó, de manera que la boca de càrrega és molt homogènia.

MOTOR

El motor de la nostra unitat de proves és el més potent de la gamma, l'1.6 DIG-T, amb 163 cavalls, associat a la tracció davantera 4x2 i amb canvi manual.

És, per damunt de tot, un motor dòcil, que disposa de prou potència però que no pretén demostrar-ho contínuament als ocupants. Tot i estar turboalimentat, no és un motor que destaqui per l'elasticitat, ja que l'empenta a baixes revolucions no és gaire destacable i hem d'estar jugant amb el canvi habitualment. Això sí, un cop superada la barrera de les 2.500 o 3.000 revolucions, els 163 cavalls tiren del Qashqai amb ganes i de manera força progressiva durant tot el rang de revolucions.

Un aspecte destacable a l'hora de conduir el SUV de Nissan és haver-se d'esforçar per sentir el motor, ja que la insonorització de l'habitacle és tan bona que si no circulem a altes revolucions el motor no es deixa sentir a l'habitacle. De fet, amb l'equip de so BOSE gairebé haurem de canviar de marxa gràcies a la informació del tacòmetre més que no pas gràcies al so del motor.

L'altre aspecte positiu d'aquest motor són els consums, ja que el Qashqai pot ser un totcamí compacte però no deixa de pesar 1.445 quilos i això generalment penalitza disparant els consums. Malgrat tot, en el cas del totcamí japonès, aquesta màxima no es compleix i les xifres registrades en conducció urbana van ser de 8,5 litres, per autopista es conformava amb tan sols 5,4 i el consum mixt va ser de 6,3. Les dades oficials són 7,4, 4,8 i 5,8 litres respectivament, de manera que la realitat no s'allunya gaire de l'homologació, un fet destacable que malauradament és cada cop menys habitual.

DINAMISME

Els totcamins són models que troben el principal taló d'Aquil·les en l'apartat dinàmic, ja que les dimensions i el centre de gravetat elevat els penalitzen en excés. En el cas del Qashqai, si ens dediquem a circular habitualment per carreteres revirades, patirem una falta d'agilitat i notarem les inèrcies típiques d'un vehicle així, però en general la direcció té un tacte agradable i no resulta un cotxe incòmode de conduir. Gràcies a la mida relativament continguda, no té cap por de la ciutat, però és per autopista on es troba més còmode.

Amb una qualitat de rodament elevada, uns consums continguts i una sonoritat molt reduïda, el Qashqai està més aviat enfocat a afrontar viatges en família que no pas a circular per carreteres secundàries o practicar una conducció 'off-road', en què les llandes de 19 polzades penalitzen molt el comportament i l'absència de tracció integral en aquesta versió no hi ajuda. Amb tot, la seva distància lliure respecte al terra, més elevada que la d'un turisme normal, permet al model japonès aventurar-se a circular per camins i pistes en bon estat.

Conclusió

Ser el líder de vendes i el model que gairebé va iniciar un nou segment en el món de l'automòbil europeu suposa una gran pressió, però a Nissan han fet els deures i han millorat allò que els calia millorar en el Qashqai. És evident que hi ha models que ho fan millor en alguns aspectes, però poques opcions són tan equilibrades com el totcamí japonès.